PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Roig afirma que el ràfting es farà però que no s’engegarà fins l’any que ve

El conseller lauredià atorga el retard del projecte al gran cabal del riu que dificulta dur a terme les obres

Per Lídia Raventós

El riu Valira a l’altura de Sant Julià de Lòria.
El riu Valira a l’altura de Sant Julià de Lòria. | MARICEL BLANCH

«No hem renunciat a un bon projecte que estarà dins del poble i que servirà per revitalitzar la parròquia». Així de contundent va ser el conseller comunal de la majoria de Sant Julià de Lòria, Josep Roig, que va afirmar en declaracions a EL PERIÒDIC que el projecte del ràfting segueix endavant i que únicament s’ha produït «un retard» en la seva posada en marxa a causa «del gran cabal d’aigua que baixa pel riu que impossibilita treballar a la zona amb les màquines». «Ens hauria agradat tenir una mínima infraestructura per inaugurar el projecte però el medi ambient no es pot controlar i el ràfting s’ha endarrerit», va remarcar. Per tot plegat, va apuntar que «veig complicat que a l’estiu hi hagi una explotació comercial del riu. L’inici del projecte s’ajornarà a l’any que ve». 


La previsió inicial confiava en acabar els treballs mínims precisament abans que el cabal d’aigua fos més elevat a causa del desgel per tal d’iniciar l’activitat a l’abril. Segons s’indicava en el projecte inicial, aquests treballs mínims consistien en la construcció de tota la zona de sortida i d’arribada incloses rampes i dics, la construcció de tres rampes d’assut i peixera i la construcció de trams anomenats ràpids i alguns espigons amb pedra d’aportació sense formigó a fi de poder passar la temporada alta. Segons Roig, però, la fosa de neu s’ha ajuntat amb uns dies de moltes pluges que han dificultat els treballs. En tot cas, des del comú lauredià van insistir en què «és important entendre que no és una qüestió de velocitat, sinó de fons». «S’han d’acabar bé els treballs i anar amb peus de plom», va indicar el conseller. 
Pel que fa a l’empresa RocRoi amb qui estaven treballant, segons el membre de la majoria comunal, no hi ha cap novetat. «Des del moment en què ni el cònsol ni l’empresa diuen el contrari vol dir que segueixen treballant junts». Del contrari, va deixar clar, «ho diríem, per responsabilitat». 

Els treballs que s’han fet fins ara

Roig va insistir en recordar que «també cal tenir present tota la bona feina que s’ha fet fins ara encara que ens haguem d’esperar per veure en funcionament el projecte». Així, va recalcar que s’ha dut a terme «una gran tasca de neteja i sanejament al riu que era totalment necessària més enllà del projecte del ràfting». Des del seu punt de vista, s’ha fet feina «necessària i que segurament hauria d’haver fet el Govern» tant dins del riu com per tots els laterals. Pel conseller, tot plegat és senyal que el projecte tira endavant, ja que «s’ha avançat en tot allò que el clima ens ha permès». 


En la mateixa línia, Roig va afirmar que tots els treballs fets fins ara no han estat en va i que, a part de la neteja del riu, també es volen aprofitar les oficines que s’han construït a tocar de la plaça Laurèdia per «comercialitzar Naturlandia». La idea inicial era habilitar aquest espai per publicitar tant Naturlandia com el ràfting. Vist que el segon projecte, però, no serà una realitat aquest any, el comú vol apostar per aprofitar la instal·lació per comercialitzar el parc. De fet, va afegir el conseller, «un projecte va lligat a l’altre, ja que la idea era fer una activitat a la cota 900 que enllacés amb la cota 1.600». 

Un projecte «sostenible» 

El conseller va assegurar que el projecte és «sostenible», ja que «estem parlant de xifres que el comú pot assumir i que donaran un rendiment». En aquesta línia, Roig va emfatitzar en les «millores econòmiques» de la corporació «que ha baixat significativament el seu sostre d’endeutament en aquets dos anys i mig de mandat, el que deu voler dir que no ho estem fent tan malament». També va posar de relleu que els comptes de Naturlandia «per fi siguin equilibrats». «Hem aconseguit que els ingressos siguin una mica més alts que les despeses. I tot i que sabem que hem de seguir treballant per tornar els préstecs, el projecte ha arribat a ser sostenible», va puntualitzar. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT