Andorra la Vella
El tabac com a punt de discòrdia
L’enfrontament derivat d’un furt de cartrons de cigarretes acaba davant dels tribunals
El que havia de quedar en una discussió entre dues bandes que es dedicaven al contraban de tabac –si més no ocasionalment– per resoldre un problema econòmic, va portar un dels integrants a seure ahir en el banc dels acusats per les lesions ocasionades a un dels membres de l’altre grup en la baralla en què va acabar derivant aquell conflicte.
Baralla confusa
Els fets que el Tribunal de Corts jutjava ahir es remunten cinc anys enrere. I diversos testimonis van apuntar a aquest motiu per no donar una versió massa concreta del que va succeir aquell 20 d’octubre del 2013. L’acusat, M. G., va desplaçar-se amb el seu germà i un parell d’amics més fins a casa de la víctima, N. P., per resoldre amb el seu germà un problema econòmic en relació amb un furt de cartrons de tabac. Quan van arribar, va baixar a rebre’ls N.P. perquè temia per la integritat física del seu germà, que anava en cadira de rodes arran d’un accident de trànsit que havia patit.
Segons va sostenir la víctima durant el judici oral, ell hauria intentat «parlar, però tot va anar molt ràpid i de seguida van començar a barallar-se». Ell hauria rebut diversos cops de puny a la cara i hauria caigut al terra. «L’acusat estava a sobre meu, però jo vaig quedar KO i no recordo bé les coses», va relatar N.P., que va dir que «no podia afirmar que algú altre l’agredís». La víctima va acabar amb dues costelles trencades, també el peroné de la cama esquerra, i diverses ferides a la cara, tal com va recollir l’informe mèdic posterior. De fet, un dels policies que l’havia entrevistat a l’hospital va declarar que «la víctima estava demolida i li costava parlar i argumentar les coses».
L’acusat hauria causat lesions de gravetat a la víctima durant una baralla que va succeir al 2013
L’acusat, en canvi, va negar que la baralla s’hagués desenvolupat d’aquesta manera i va explicar que al principi ell va relliscar i que després van donar-li un cop de puny. Tot i així, va aconseguir aixecar-se i va anar a socórrer el seu germà, que estava al terra. Segons el processat, ell no va donar cap cop de puny a la víctima, «en tot cas una empenta». Una testimoni que va presenciar la baralla des de casa seva va assegurar que havien intervingut diverses persones en l’enfrontament, però que no podia identificar-ne cap altra més enllà de la víctima –que era veïna seva–, «perquè els havia vist a tots d’esquena».
Proves refutables
«La participació directa i personal de M.G. en la baralla ha quedat demostrada i ell és el responsable de les lesions causades a la víctima», va sostenir el Ministeri Fiscal. Per això, va demanar 18 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de quatre anys per un delicte major de lesions doloses. A més, va exigir el pagament d’una indemnització en concepte de responsabilitat civil per valor superior a 3.600 euros. Per una banda, un total de 653,84 euros per cobrir les despeses de la CASS i, per l’altra, 3.000 euros per compensar els perjudicis causats a la víctima.
L’advocada de l’acusat, en canvi, va rebutjar la versió de la fiscalia al·legant que «no hi havia cap prova de càrrec que el seu client hagués causat les lesions apuntades durant el judici» i que l’únic que es podia demostrar era «que li havia donat una empenta a la víctima». A més, va incidir que en aquella baralla hi havia diverses persones i que, per tant, qualsevol altra hauria pogut provocar les lesions. «És la paraula del perjudicat contra l’acusat», va sentenciar l’advocada, que només va proposar una setmana d’arrest no condicional per al seu client i va rebutjar la indemnització exigida pel Ministeri Fiscal.