L’església de Sant Pare Màrtir d’Escaldes-Engordany s'ha omplert aquest matí per acomiadar Samuel Prada León, el resident d’origen gallec que va ser assassinat a Síria el 10 de febrer en mans de l’exèrcit turc, mentre combatia amb les milícies kurdes de les Unitats de Protecció del Poble (YPG) contra l’Estat Islàmic. En total, un centenar de persones s'han reunit a l’església escaldenca per donar el condol a la família i als amics que han vingut d’arreu i per dir l’últim adéu al jove. 

Dimarts passat va arribar el fèretre des de Barcelona, després d’un llarg procés de repatriació. Prada, Samu, com el coneixen els seus familiars i amics, va morir lluitant en primera línia de foc a Afrin, localitat constantment bombardejada per Turquia en el marc de l’ofensiva batejada com a operació Branca d’Olivera. El difícil accés a l’àrea i la prioritat que es donava als ferits per sobre dels morts, tal i com va explicar la seva mare, Beatriz Prada a EL PERIÒDIC, va fer que els kurds traguessin el cos del camp de batalla setmanes després que morís. A mitjan de març, les milícies van creuar la frontera siriana amb el difunt per deixar-lo en mans del consolat espanyol d’Erbil, ciutat ubicada al nord de l’Iraq. 

A les dificultats habituals del moment, cal sumar-hi els entrebancs amb els què s’han trobat les autoritats espanyoles. Des del Ministeri d’Exteriors d’Espanya es va fer incís en els problemes per identificar el cadàver, ja que la primera prova que van rebre va ser una fotografia poc explícita on només es veia «una mica de cabell», segons va explicar la mare del jove a aquest rotatiu. Un cop va arribar a l’Iraq, li van fer les proves d’ADN corresponents. El seu company de milícia, el valencià Simon de Montfort, ja va apuntar que es requerien proves genètiques «perquè el cos està deteriorat i les fotografies no són vàlides». Prada i de Montort van lluitar junts l’any passat al front de Raqqa, bastió dels terroristes de l’Estat Islàmic.
La tramitació de repatriació, ha anat a càrrec de les ambaixades espanyoles a Síria, el Líban i l’Iraq, dels serveis centrals del propi ministeri i de la Policia Nacional. D’aquesta manera, el capellà que ha celebrat la missa avui, va voler agrair, en nom de la família a «entitats socials, el consolat espanyol a Andorra i a l’equip policial», encapçalat per Jordi Moreno, els esforços per fer arribar Samu al Principat, on vivia des dels sis anys. 

Tot i així, l’administració pública no ha donat cap ajuda econòmica a la família del jove milicià. La milícia kurda es va posar en contacte amb la mare per assumir el cost, tal com ho han fet en altres ocasions, quan un company de batalla ha mort a les seves files, però la mare de Prada, tot i que molt agraïda, va declinar l’oferta i va optar per deixar en mans de les autoritats espanyoles tot el procés.
 

Comunitat de les YPG

Les milícies kurdes també van voler homenatjar a Baran Galicia, nom de guerra de Samu, qui «va venir des de milers de quilòmetres de distància» per participar en la lluita contra «la barbàrie de l’Estat Islàmic» a Royava (Kurdistan sirià) i va «demostrar el seu compromís amb la lluita i els valors socialistes universals fins l’últim moment».

La carta d'últimes voluntats

La mare de Samuel va aclarir a principis de mes que per als kurds la paraula de la família està per sobre del que digui la buscada carta d’últimes voluntats, el document on la majoria de combatents estrangers que marxen a Síria deixen per escrit si volen ser enterrats allà mateix o al seu país d’origen. «La voluntat de la mare, per als kurds, és sagrada», va subratllar. Així també ho va assenyalar de Montfort: «En cas que un familiar proper reclami el cos, les YPG aprovaran la seva sol·licitud per sobre de l’escrita per la persona en un paper que no està ni signat davant del notari».

Un lluitador per a la llibertat

El 24 de febrer ja es va celebrar una cerimònia a la mateixa església en la que ahir amics i familiars es van acomiadar del cos. Els seus estimats van remarcar que Samu va «entregar la seva vida als altres» lluitant «molt lluny d’aquí», al Kurdistan, «per un poble kurd que sofreix». A la part final de la missa, tres dels seus amics el van volen recordar i el van definir com una persona «treballadora, valenta, plena de valors» i van mostrar el seu orgull. «Ets un heroi per a tots nosaltres», van assegurar.

Samu tenia 24 anys i ha estat el primer espanyol no jihadista mort a Síria. Tal i com subratllen des dels seu entorn més proper, va anar-hi per col·laborar i ajudar a les víctimes de la guerra, només «per raons humanitàries».