El director d’Agricultura, Landry Riba, ha presentat aquets matí el nou Reglament de pràctiques agràries, després que el Consell de Ministres l’aprovés dimecres al matí. Es tracta d’una nova proposta dins el marc de la Llei d’Agricultura i Ramaderia de l’any 2000 que estableix un ajut a l’explotació agrària en la vesant de recuperar tant l’ús agrari de prats o parcel·les deixades a l’erm (és a dir, que no tenen un ús agrari), com de fomentar la biodiversitat i el manteniment del medi. L’objectiu és millorar l’entorn natural d’Andorra per a què pugui ser utilitzat a nivell de lleure, promoció del territori i benestar per a tothom.

Pilars principals

El reglament s’estructura en dos blocs d’ajudes econòmiques. Per una banda, hi ha els terrenys abandonats que no tenen cap activitat agrària i que l’Executiu pretén recuperar incentivant el propietari amb una ajuda d’entre 0,60 euros i 1,26 euros per metre quadrat. La xifra final dependrà de la dificultat de la recuperació total  del terreny. Abans de rebre l’ajuda, però, s’haurà de demostrar que la parcel·la ha esdevingut productiva durant un període mínim de tres anys. Així doncs, «no és un ajut que farà rendible l’activitat agrària, la intenció és que l’esforç de recuperació del terreny sigui menor», ha reconegut Riba. Qualsevol propietari d’explotació agrària es pot beneficiar, sempre i quan tingui les parcel·les inscrites en el registre.
Per altra banda, l’Executiu vol accelerar el manteniment de la biodiversitat vegetal que fomenti l’ús de pràctiques agràries que afavoreixin la conservació de comunitats vegetals (de tipus 48 o 49, els sistemes agraris més representatius). Per definir l’objectiu i decidir com gestionar les terres i protegir les espècies vegetals d’interès comunitari s'ha treballat estretament amb el Cenma. «Un cop identificats els factors, vam definir unes prescripcions tècniques per garantir el manteniment dels hàbitats», va aclarir Riba. 

Després de gairebé 18 anys, ha assenyalat Riba, «cal una estratègia nacional de paisatge» amb objectius i accions que permetin potenciar els paisatges, així com la diversificació econòmica. D’aquí s’extreu una «estratègia nacional de la biodiversitat» que s’ha de fomentar dins una política agrícola que permeti també controlar les seves pràctiques. Des de l’Executiu s’ha treballat amb el Cenma i l’Associació de Pagesos i Ramaders per a millorar el text en les seves últimes fases del treball i arribar a un acord que beneficiés a totes les parts. El contingut més important, tal i com ha indicat Riba, és el foment de les ajudes que es basa en el rendiment de l’activitat agrària i en «el benefici indirecte que aporta a la societat» el sector primari, com és el paisatge natural. 

La principal dificultat que ha reconegut el director d’Agricultura és que les parcel·les són privades, per tant des del Govern no es pot intervenir d’ofici. És per aquest motiu que es planteja el subsidi com a incentiu per a que els titulars «tinguin un cert interès per conversar el patrimoni col·lectiu». L’executiu calcula que hi ha unes 800 parcel·les susceptibles de rebre aquesta ajuda, el què suposa 93 explotacions. 
 

Reivindicacions de pagesos i ramaders

Segons ha explicat Riba «va ser força senzill» treballar amb els pagesos i ramaders i es va arribar a «bons acords» per tal de satisfer les seves reivindicacions. La primera demanda era que l’Executiu prescindís de la superfície mínima que garantís la visibilitat de l’acció i, segons va dir el seu director, Agricultura només va haver de fer unes «correccions tècniques», de manera que si algú vol recuperar «només 50 metres quadrats d’hort, ho pot fer». També es va reduir a una el nombre de temporades que la parcel·la ha de ser inscrita per accedir a aquests incentius, «ja que la primera proposta era superior», va dir Riba. Finalment, pagesos i ramaders van demanar que la producció de les parcel·les no anés lligada només a la sembra ja coneguda, sinó que es pugui cultivar qualsevol tipus de llavors sense cap rendiment demostrat prèviament. 

La previsió del desemborsament és de 200.000 euros pel 2018, mentre que el gran gruix d’ajudes es preveu que serà el 2020 per a entregar el 2021, quan ja hagin passat els tres primers anys.