L’acusat d’abusar sexualment d’una dona amb discapacitat l’any 2010 va reiterar ahir davant del Tribunal Superior que no recordava els fets ocorreguts. La defensa va demanar una altra vegada la seva absolució tot al·legant que l’única prova en contra eren les declaracions de la víctima, que considerava plenes de «contradiccions i incongruències». Tot i així, el Ministeri Fiscal va recordar que el condemnat havia rebutjat la prova psicològica que el Tribunal de Corts havia sol·licitat per a l’acusat, a més de posar de relleu que «la víctima havia hagut d’explicar els fets succeïts set anys després de produir-se i que l’acusat no havia arribat a entrar mai a presó tot i haver estat condemnat a quatre anys».

Possibles contradiccions

El lletrat de la defensa va sostenir que «la relació sexual havia estat consentida i que si la dona no havia volgut mantenir-la no havia arribat a manifestar-ho obertament». A més, va insistir que la discapacitat de la víctima «no era tan evident» i que la mare havia declarat que la seva filla «era una noia totalment desvalguda». Segons la mateixa defensa, la víctima «no hauria manifestat cap trauma després dels fets», per tant, va apuntar a «una anormalitat que no ha estat copsada pel Tribunal de Corts, sinó omesa». 

La fiscalia, per la seva banda, va argumentar que l’acusat feia dies que coneixia la dona i que, per tant, hauria d’estar al corrent de «la seva manca d’habilitats». A més, va apuntar que la víctima segurament «ni avui seria plenament conscient dels fets ocorreguts en aquell moment». Tot i així, va reiterar-se en la sentència dictada pel Tribunal de Corts el passat 26 de gener tot insistint que «ningú ha qüestionat la versió de la víctima» i que malgrat no haver-hi prova de «violència o intimidació» sí que estava clar que hi havia hagut un delicte d’abús sexual amb accés carnal per via vaginal sense consentiment i amb l’agreujant d’abús per incapacitat.