El cap de Govern, Toni Martí, va confirmar ahir que entrarà la llei de transferències comunals amb els mínims canvis possibles. El líder demòcrata va deixar clar que els 4,4 milions d’euros que s’han vist afectats per la sentència del Tribunal Constitucional que va considerar que hi havia dos articles que no complien amb la Carta Magna (separatives d’aigües, cadastre i inversions sostenibles corresponents a l’apartat de redistribució sostenible) es repartiran de forma equitativa entre els set comuns, el que representen uns 630.000 euros més per cada administració local. D’aquesta manera, segons el cap de l’Executiu, «es manté la filosofia de la llei que es va pactar amb els set comuns i es compleix escrupolosament amb el que diu la sentència». El text s’entrarà al Consell General acompanyada d’informes d’experts constitucionalistes «que demostren que és una llei garantista». 

En aquest sentit, Martí va recordar que el vot negatiu dels liberals –que va ser un dels motius que va provocar la ruptura del grup– es va argumentar pels dubtes d’inconstitucionalitat que l’informe del catedràtic Aparicio els va provocar. I que, per tant, dona per fet que ara que els dubtes s’han esvaït i que els articles sentenciats d’inconstitucionals pel tribunal han estat modificats comptarà amb el suport dels tres consellers liberals. El president del grup, Jordi Gallardo, va indicar ahir, però, que encara no han pres cap decisió sobre el seu sentit del vot perquè primer es volen reunir amb els seus assessors i amb la resta de membres del partit. 

SDP i PS, en contra 

En tot cas, Martí té assegurats els vots a favor dels consellers d’Unió Laurediana i Independents de la Massana –els exliberals–, de la independent Sílvia Bonet i del grup demòcrata. Així, doncs, el cap de Govern pot respirar tranquil en aquesta ocasió, ja que amb els vots d’UL i independents de la Massana el text legislatiu aconseguirà la majoria qualificada que necessita –majoria en llistes nacionals i parroquials–. Segons va explicar, en els darrers dies s’ha reunit tant amb els set cònsols com amb l’oposició per assegurar que la llei tiraria endavant amb les modificacions explicades. Els dos partits que segueixen fidels a la seva posició són el PS i SDP que es neguen a donar suport al text. Segons Martí, tots dos partits «tenen una idea molt diferent de la llei compartida amb els set comuns i bona part dels consellers generals». 

Cal recordar que quan es va conèixer la resolució del Constitucional els tres partits que van portar el text a la justícia –L’A, SDP i PS– van convocar una roda de premsa exigint a Martí que no es limités a modificar els articles marcats i que fes canvis estructurals. Segons els tres partits, no fer això significava no saber fer bé la lectura de la situació. Caldrà veure ara si tots són coherents amb les seves paraules. 
Així mateix, cal tenir present també que les discrepàncies sobre el vot a la reforma comunal van enfrontar Gallardo i Pintat. De fet, va ser arran d’aquesta picabaralla que l’acostament entre Martí i Pintat es va fer evident, ja que el lauredià havia assegurat el vot positiu del seu grup i la seguretat que la llei no arribés al Constitucional. El canvi de parer de Gallardo, però, va frustrar l’acord.
En tot cas, el màxim representant del Govern espera que aquesta vegada no hi hagi sorpreses i que el text sigui aprovat en breu, «ja que no és una llei nova». 

Martí deixa clar que reconèixer la capitalitat no és una prioritat per al Govern

El cap de Govern va insistir ahir que la llei de transferències té el suport unànime dels comuns. El cert és, però, que Sant Julià i Andorra la Vella han mostrat discrepàncies des del primer moment. De fet, Conxita Marsol ha exigit des del primer dia que Andorra la Vella havia de rebre més diners en tant que capital del país. Un punt que no ha rebut el suport del Govern i que ahir en paraules de Martí va quedar clar que no és un tema prioritari. 

En referència a les declaracions del cap de Govern, la cònsol major va remarcar que l’acord dels comuns «és majoritari, però no unànime» i va recordar que ella sempre ha manifestat que no està d’acord amb la manera com es reparteixen les transferències. «Ja vam dir que teníem una oportunitat històrica de premiar molt més la població que és qui té més necessitats», va insistir la mandatària comunal. Marsol va deixar clar manté la posició inicial i que tornarà a demanar als consellers generals que «s’ho repensin».  Marsol també va remarcar que l’informe del Consell d’Europa els dona la raó en la necessitat de disposar de més diners per tenir la capitalitat. «No serà prioritat per l’Executiu, però pel comú sí, per això continuarem demanant una llei específica i confio que el Govern atengui les recomanacions de l’informe del Congrés de Poders Locals i Regionals», va afirmar.