El CDR-Andorra va convocar ahir a la tarda una trobada davant l’ambaixada espanyola arran de la imputació de dos líders dels CDR de Catalunya i per protestar, una vegada més, contra l’empresonament de diversos polítics catalans. «S’ha detingut a gent pacífica, que defensa la democràcia i la llibertat d’expressió», va dir Jordi Manyes, membre del CDR-Andorra, envoltat d’una trentena de persones que van assistir a la convocatòria.  

Es van sentir crits de «llibertat preses polítiques», i la majoria dels convocats eren andorrans o catalans residents que volien expressar el seu malestar amb la situació política que viu el país veí del sud. «Jo sóc andorrana però sóc aquí perquè veig que Espanya té un problema amb la democràcia», va dir una de les manifestants. I va afegir que «els meus avis i els meus pares eren catalans i sento que he de defensar els drets dels nostres veïns». En la mateixa línia es va expressar una altra dona present a la convocatòria que va indicar que «malgrat no ser membre del CDR», volia mostrar la seva solidaritat i la seva contribució al moviment independentista perquè «tenen dret a fer sentir la seva veu».

Manifest fundacional

Precisament ahir també es va fer públic el manifest fundacional del CDR-Andorra. El col·lectiu neix amb l’objectiu de generar una reflexió sobre la causa catalana al Principat, així com per buscar «suports internacionals cap a la república». 

El Comitè, segons diu el manifest, es constitueix com «una eina pacífica de lluita social i política», assegurant que tots els pobles «lluitem pel dret d’assolir o preservar la sobirania». En el mateix escrit també es critica el Govern de Rajoy, el sistema judicial espanyol i «la maquinària policial i mediàtica». 
Per altra banda, es mostra contra «el silenci còmplice» d’actors polítics i civils, tant espanyols com internacionals, tot assegurant que la situació s’ha de tractar internacionalment. A més a més, denunciava «l’abús de poder» per part de l’Estat espanyol i la creixent «limitació» dels drets civils, d’expressió política i cultural a Espanya. El comunicat tanca amb l’«exigència» de cessar la persecució dels polítics exiliats «perquè puguin retornar a casa seva» i referma el seu suport al poble català.