Les línies de la nova Llei d’Educació fetes públiques dilluns pel Govern no satisfan el Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) ni tampoc a diversos professors consultats que no formen part del col·lectiu. En línies generals, els docents consideren que els canvis exposats pel ministre d’Educació són «insuficients» i «inconcrets» i que únicament s’han exposat públicament per «maquillar» la llei i donar imatge d’un «fals consens» per després «utilitzar la majoria de DA al Consell General un cop la entrin a tràmit». Tot plegat, van afirmar, crea «neguit» entre els professionals que estan a l’espera de com s’acabarà de determinar el text finalment. 

El tema que més indigna a sindicat i professors és la situació dels eventuals, que amb el nou text legislatiu passaran a anomenar-se interins. El president del SEP, David Garcia, recorda que el que ells van demanar és que s’eliminés l’exclusivitat que es requereix als docents –independentment de si són fixes o no– i que, en el seu lloc, s’afegissin un seguit «d’incompatibilitats» que passarien, per exemple, perquè un professor d’anglès no obrís una escola d’idiomes just davant del centre educatiu en el qual treballa. Des del seu punt de vista, la proposta de l’Executiu de ser més «laxa» amb l’exclusivitat en el cas dels interins de curta durada «és totalment insuficient». «Ens diuen que volen ser més flexibles però no concreten en quins casos es podrà tenir una altra feina i en quins no», va remarcar Garcia tot afegint que «no té cap sentit que una persona que treballa pel Govern sense tenir una plaça fixa no pugui buscar-se la vida per una altra banda». 

L’exclusivitat tampoc s’exigirà en els casos dels professionals que cobrin un 120% del sou mínim. Això representa, tal com va recordar el sindicalista, «cobrar com a molt 1.200 euros», el que redueix la llista gairebé en exclusiva als col·laboradors educatius. «Tots hauríem de tenir dret a poder fer una feina extra si ho necessitem, però en el cas dels eventuals prohibir-ho és molt perillós». 

La jubilació, abans dels 65 

Sobre la intenció anunciada pel Govern que permetria als docents jubilar-se abans dels 65 anys, des del SEP van indicar que aquesta possibilitat es va contemplar des del primer moment i que no es va concretar perquè s’estava a l’espera dels informes econòmics que han de confirmar la viabilitat de la proposta. «No ens han concretat res. Ja sabíem que estaven a l’espera dels informes», va deixar clar Garcia, sorprès de l’anunci del ministre. 

Places fixes per quatre anys 

La nova llei també marca que a partir d’ara els professors mantindran el seu lloc en un centre durant un màxim de quatre anys i després podran ser reubicats. Una qüestió que va suscitar queixes per part dels docents que entenen que això els provoca inestabilitat laboral. Una reivindicació que des del ministeri asseguren que no entenen tot argumentant que fins ara se’ls podia canviar de centre cada any i que la llei els permet com a mínim estabilitat durant quatre cursos. Pel SEP, aquesta afirmació és «girar la truita», ja que «cal recordar que aquest i gairebé tots els articles s’acompanyen d’una frase final que diu que les coses seran així a excepció que la direcció del departament ho cregui convenient», el que «deixa en l’aire totes les situacions». Així, Garcia va lamentar que el ministre només hagi posat com a exemple per la reubicació d’un docent el tancament d’una aula. «És obvi que si es tanca una aula s’haurà de reubicar el professor, però en quin casos més es podrà fer? Ningú ens ho ha dit», va criticar. 

Finament, pel que fa al fet que les vacances d’estiu s’incloguin per llei, Garcia va celebrar la notícia tot i deixar clar que la demanda era que els descansos durant el curs escolar també estiguessin marcats al text legislatiu. En aquest sentit, des del sindicat reiteren que tenen por que a partir d’ara en els períodes com ara Nadal o Setmana Santa se’ls obligui a estar al centre. 

Els sindicats podrien convocar més accions si el Govern entra a tràmit la Llei de la Funció Pública

Els sindicats de la funció pública es van reunir ahir per seguir treballant en els recursos que volen presentar a la Batllia en considerar que se’ls hi han vulnerat els drets sindicals amb els serveis mínims que va fixar el Govern i en entendre que no se’ls hi poden descomptar del sou els dies que van fer vaga perquè el dret no està regulat. De moment, els sindicats no han concretat si durant a terme més accions, si bé no descarten fer-ho més endavant. Tot depèn, en bona mesura, del resultat de la reunió que han de mantenir aquesta tarda amb la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega. 

La titular de la cartera va enviar un correu electrònic ahir als representants dels funcionaris convocant-los en una reunió per avui sense especificar el motiu. Els sindicats, però, temen que sigui per anunciar-los l’entrada a tràmit de la llei tal com està i, per tant, sense les modificacions que havien exigit. 

Amb tots, alguns representants volen ser optimistes i esperaran a reunir-se amb la ministra –que el darrer cop va tancar les portes a seguir negociant– per decidir si emprenen algun tipus d’acció. En aquest sentit, els sindicalistes van recordar que si la proposta segueix sent fer els canvis per via d’esmenes ells no hi estan d’acord perquè temen que DA utilitzi la seva majoria per aprovar la llei sense incloure els canvis als quals es comprometi.