El moviment de cadires electorals i els rumors que inevitablement els acompanyen fa temps que protagonitzen pàgines a la premsa, malgrat que encara falta un any per les properes eleccions generals si el cap de Govern no decideix avançar-les. La darrera trobada política que ha aixecat polseguera és un sopar a Arinsal que va reunir membres massanencs i lauredians. La reunió es va mantenir en el marc de la celebració del 25è aniversari de la Constitució però, com és d’esperar en una taula plena de polítics, la situació actual i la futura van protagonitzar un temps de la conversa. 

La idea que es va posar sobre la taula i que ha generat controvèrsia és la possibilitat de crear un nou partit de caire conservador de cara als propers comicis nacionals. Diverses fonts consultades, però, asseguren que no es va passar d’alguns comentaris sobre la qüestió i que s’ha volgut fer més soroll del real com a estratègia política. 

La creació d’un front conservador tindria com a principal objectiu dividir l’electorat liberal que, des de la ruptura amb Pintat i els seus seguidors, ha optat per una imatge més «progressista». Des del primer moment, els membres d’UL i CC que van deixar el grup liberal van atribuir la separació, en gran part, a l’acostament que, segons ells, havien fet els nous liberals amb SDP. De fet, el lider progressista, Jaume Bartumeu, va llençar un guant a totes les forces de l’oposició per fer un front comú contra DA a les properes eleccions. Una idea que no estaria ben vista per tots els seguidors liberals però a la qual, de moment, encara no s’ha donat resposta. 

En tot cas, les fonts asseguren que tot plegat podria respondre, una vegada més, a una jugada de l’estratega polític, Toni Martí. Mentre els liberals podrien unir-se amb els socialdemòcrates i progressistes, el partit taronja podria unir forces en un front conservador. Fer bullir l’olla abans, seria l’objectiu dels nous rumors a l’espera de la reacció dels implicats. 

El principal problema de l’hipotètic nou partit conservador és la falta d’un líder carismàtic. Durant el sopar s’hauria tornat a sondejar al cònsol massanenc, David Baró, que ha reiterat per activa i per passiva que vol acabar el mandat comunal. A més, per molts es faria difícil veure Baró al capdavant d’un projecte a l’extrem conservador.  

Pintat i Martí. Martí i Pintat 

I de rere fons de tot plegat sorgeixen, de nou, els pactes no escrits entre Pintat i Martí. Des del trencament liberal que sonen campanes d’una possible aliança que es va fer evident amb la votació de la llei de transferències i competències. El lauredià s’hauria compromès amb el líder demòcrata no només a permetre que la llei passés, sinó a evitar que acabés en mans del Constitucional. Tot plegat tindria com a contrapartida recuperar la parròquia de Sant Julià per a l’exliberal, després que Lauredià en Comú encarregués l’informe a Aparicio que va deixar al descobert els punts febles de la reforma comunal. El canvi d’opinió de Gallardo a l’últim instant abans de la votació, però, va fer trontollar l’aliança entre els dos líders polítics. 

De fet, tots els moviments que arran d’aquesta ruptura s’estan especulant tenen, segons diverses de les fonts consultes, un punt en comú: l’objectiu de Pintat i els seus seria aconseguir la clau de la governabilitat guanyant a Sant Julià i la Massana. D’aquesta manera, podrien collar al govern central a canvi del que considerin necessari per la parròquia. Una visió purament parroquial, malgrat la possibilitat de presentar-se a nivell nacional.