El nombre d’ajuts a l’habitatge de lloguer per a aquest 2018 ha augmentat un 10% respecte de l’any anterior tenint en compte les 906 sol·licituds resoltes favorablement de les 1.143 rebudes en total, tal com va anunciar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Espot va subratllar que no es tractava d’un increment «molt significatiu», però va posar el focus en l’augment del percentatge de sol·licituds resoltes favorablement, que ha estat d’un 79,27% en aquesta convocatòria enfront del 68,02% de l’anterior. 

Més flexibilitat

El conjunt de subvencions que s’han atorgat superen els 1,6 milions d’euros, el que representa un augment del 14,3% respecte de la convocatòria de l’any anterior. El titular d’Afers Socials va atribuir-lo a «la flexibilització dels requisits per optar a aquestes ajudes en un context de dificultat d’accés al mercat de lloguer». «Això obeeix a la modificació que vam fer l’octubre del 2017 del reglament regulador de les prestacions econòmiques globals de serveis socials i sociosanitaris», va especificar el ministre. 

Concretament, amb l’última modificació, es van deixar d’excloure les persones que tinguessin deutes amb l’administració –ja que en paraules d’Espot és «injust» que no poguessin tenir-hi accés les persones més desafavorides–, així com els treballadors per compte propi que tinguessin més d’un treballador al seu càrrec. En el cas dels autònoms, el nou reglament ara només té en consideració els seus estats financers. 

L’Executiu ha realitzat diverses modificacions en el reglament regulador de les prestacions econòmiques

Tot i així, la que va fer-se a la tardor es tractava de la segona flexibilització, ja que al gener de l’any passat ja s’havia dut a terme una altra modificació reglamentària. En aquella ocasió, van passar a acceptar-se les persones que tinguessin béns immobles –sempre que no superessin deu vegades el LECS personal anual–, a més d’incorporar-se les dones víctimes de la violència de gènere com un dels col·lectius prioritaris per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer. El ministre Espot va insistir que l’augment de les sol·licituds atribuïdes s’explicava per «aquestes flexibilitzacions progressives en els requisits».

Manca d’habitatge

El titular d’Afers Socials va aprofitar per recordar el treball que s’està duent a terme amb els comuns per tal de pal·liar la manca d’habitatge de lloguer. Les mesures, ja anunciades al Consell General, passen per incentivar la construcció de nous immobles, donar facilitats per rehabilitar edificis vells i implementar els incentius i controls adequats per aconseguir que els apartaments que avui es destinen a ús turístic i els habitatges buits tornin al mercat de lloguer.

La nova llei d’ocupació preveu més protecció i garanties

El Consell de Ministres d’ahir va aprovar el nou projecte de llei d’ocupació, que entrarà a tràmit parlamentari en les properes setmanes i que té com a principal objectiu «seguir avançant en la modernització del sistema públic d’ocupació i de les seves estructures administratives», va apuntar el ministre Espot. 

Aquesta llei dona empara legal al servei d’ocupació, que fins ara estava desenvolupat únicament per via reglamentària. I el titular d’Afers Socials va destacar que entre les novetats que inclou el projecte hi ha «la garantia del dret subjectiu a l’ocupabilitat, tant per a nacionals com per a residents, així com un sistema eficaç per fer front a les situacions de desocupació, donant rang legal a la prestació per desocupació involuntària». El text també insisteix en les accions d’orientació laboral, entre les quals es preveuen estades d’una setmana d’experiència laboral a les empreses i s’obre la porta a què empreses o entitats privades duguin a terme tasques com la de la intermediació. Unes mesures que, segons va matisar Espot, «aportarien beneficis tant a les empreses com als treballadors, ja que fomentarien la contractació de les persones inscrites al servei d’ocupació». 

Més concreció i especificitats

El titular d’Afers Socials va explicar que el projecte de llei crea per primera vegada la cartera de serveis d’ocupació, a més de definir les polítiques actives d’ocupació, que reprenen les accions vigents i n’introdueixen de noves. D’altra banda, el text incideix en el foment de l’emprenedoria i l’autoocupació, amb l’objectiu no només de prestar serveis sinó també d’acompanyar les persones desocupades i les que volen millorar la seva condició laboral. I preveu programes específics per a col·lectius determinats. 

El ministre Espot sobretot va insistir que «la llei s’ha dissenyat amb una vocació de futur i de permanència en el temps» i que, a part d’alinear-se amb les polítiques europees, preveu definir a quatre anys vista la planificació relativa a la matèria ocupacional.