El malestar del sector educatiu va quedar palès la setmana passada als carrers. Els docents van fer sentir el seu desacord amb la llei de la Funció Pública. A aquest malestar se li suma també el descontentament amb com s’està duent a terme la modificació de la llei del cos d’Educació. Un dels punts que més preocupa als professors és que amb el nou text legislatiu ja no hi haurà places fixes. Així, el ministeri podrà canviar a un professional de lloc cada quatre anys o, en el cas que ho consideri, sempre que hi hagi «interès del servei». Això, segons diverses fonts consultades, està generant neguit perquè no permetrà consolidar els equips ni mantenir una línia educativa a llarga durada. A efectes pràctics, significa que els professors podran ser canviats de centre per ordre del ministeri. A més, segons diversos docents, el terme «interès del servei» pot encabir qualsevol motiu i provocar que un mestre sigui traslladat per qüestions personals i no professionals. 
Les crítiques dels professors també se sostenen en el fet que la nova llei d’educació fa constants referències a articles del nou text legislatiu de la funció pública, una reforma que ni tan sols ha estat encara entrada a tràmit i que, de fet, els últims dies ha protagonitzat dues jornades de vaga en contra de la seva aprovació. 

Places que no són de ningú

Concretament, la nova Llei del Cos d’Educació marca clarament que l’assignació de personal a cada centre es realitza per «un termini de quatre anys, renovable». No obstant això, «de manera raonada i en interès del servei, la direcció del departament responsable de l’àrea de recursos humans del ministeri encarregat de l’educació pot decidir en qualsevol moment l’assignació individual o col·lectiva del personal que presta serveis en un determinat centre escolar, en un altre centre». I aclareixen que «s’entén per interès del servei l’obertura o el tancament d’una aula, l’afectació en els recursos humans de processos de renovació pedagògica, la posada en funcionament de programes d’atenció pedagògica». 

La proposta legislativa es va fer arribar al sindicat d’ensenyament (SEP) per tal que en fes una valoració. En aquest punt, el sindicat va demanar que s’establissin criteris per definir la mobilitat i que s’apliquessin les mateixes normes amb el personal de l’escola andorrana i el personal de formació andorrana. A la proposta, el ministeri va respondre que «amb la nova llei queda més clar que les places no són de ningú. Amb aquesta llei durant quatre anys les places són de la persona que l’ocupa i això és inalterable a excepció de necessitats de servei». A més, argumenten que en l’escrit hi figura que per fer un canvi abans d’aquests quatre anys la decisió s’ha de prendre «de manera raonada» i al seu entendre això «garanteix que no sigui arbitrari». 

Alumnat poc «conflictiu» 

Entre les propostes que el SEP va presentar al ministeri n’hi ha hagut de força polèmiques com ara la petició d’un Ipad per als professors o la jubilació als 60 anys. En aquest sentit, diversos mestres van lamentar que s’hagi mal interpretat la demanda i van aclarir que no es tracta d’un Ipad per oci, sinó per treballar. El fet d’afegir el terme «personal» era perquè l’eina de treball fos individual i, per tant, servís per guardar-hi documents i altres recursos pedagògics. A més, segons van explicar, hi ha eventuals als quals se’ls reclama un Ipad per començar a treballar, sense que se’ls asseguri feina ni tan sols per un curs sencer. Per això entenen que el centre ha de proporcionar aquesta eina de treball. 

Pel que fa a la jubilació, els mestres consultats demanen que hi hagi la possibilitat de reubicar-se un cop fets els 60 anys. Cal dir que la proposta del SEP anava més enllà i exposava la necessitat de jubilar-se als 60 anys i poder seguir treballant voluntàriament fins els 65 i fer-ho com a segona activitat fins els 70, tal com passa amb els magistrats. La resposta del ministeri és que «educació té un desgast per les seves funcions en contacte amb els alumnes i aquesta queda compensada pels períodes de descans escolar», és a dir, les vacances. A més, afegeix, «la situació dels docents a Andorra és privilegiada respecte a altres llocs» perquè «el nostre alumnat no és tan conflictiu». 

Exclusivitat per als eventuals 

La llei d’Educació, com la de la Funció Pública, també estableix que els docents hauran de tenir «exclusivitat laboral». Una clàusula que el sindicat demana treure per als eventuals, ja que sense tenir assegurada una plaça fixa entenien que no se’ls pot exigir que no busquin altres feines i fins i tot que les combinin per si en algun moment la perden. En aquest sentit, el SEP argumenta la petició de treure l’exclusivitat perquè «tots els treballadors públics tenen l’obligació de l’exclusivitat, inclús els treballadors públics interins, els actuals eventuals, però sense rebre a canvi els mateixos drets i seguretat que els treballadors públics permanents, els actuals funcionaris i agents de l’administració». La resposta del ministeri és inamovible amb aquesta qüestió: «la posició del ministeri és no treure l’exclusivitat». 

Vaga convocada als centres espanyols els dies 20, 21 i 22 de març

Els sindicats espanyols inclosos a la taula sectorial d’educació no universitària han exigit al Ministeri d’Educació de l’Estat veí un complement salarial per als docents interins que treballen a l’exterior. Només en el supòsit que dit complement sigui acceptat, els sindicats desconvocaran la vaga prevista per demà i fins dijous. L’objectiu de l’aturada és protestar per la situació «precària» dels 190 interins. L’Estat espanyol té centres educatius a diversos països, entre els quals Andorra, Portugal, el Marroc, França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda, Colombia, els Estats Units, Brasil, Argentina i Austràlia.  Segons van posar de relleu els portaveus dels sindicats, «la raó de ser d’aquests centres es doble». Per un costat, atendre als fills d’immigrants espanyols i, per l’altre, promocionar i difondre el sistema educatiu espanyol a l’estranger. Segons els mateixos, el sou d’un interí del cos de mestres pot estar al voltant dels 1.3000 euros nets mensuals i el d’un professor de secundària al voltant dels 1.500 euros nets al mes. 

Els sindicats consideren que el ministeri espanyol s’ha mostrat «receptiu» davant la demanda però al mateix temps asseguren que el govern de Mariano Rajoy no té «ni la suficient energia ni la voluntat política» davant d’un tema «urgent», tal com informa Europa Press. H