Uns minuts abans de les nou del matí, el xivarri característic dels nens i nenes cridant a l’entrada de l’escola andorrana de Santa Coloma, ahir, era silenci. Els pocs pares i mares que havien decidit portar els seus fills a l’escola anaven arribant a comptagotes. N’hi havia de convençuts. «Per molt que hi hagi vaga, tot continua igual i hem de seguir portant els nens al col·legi», etzibava un pare després de deixar el seu fill. I una mare explicava que havia decidit portar-los perquè els nens han de saber què és una vaga i què pot passar. «No em preocupa que pugui haver-hi menys criatures i professors», manifestava. 
Mentre davant del centre escolar s’aturava una furgoneta i el transportista començava a descarregar algunes capses de verdura per al dinar dels alumnes, una mare explicava que la seva principal preocupació era el servei de menjador. «M’amoïnava l’hora de menjar perquè jo estic treballant, però no que es puguin passar tot el dia al pati fent activitats», expressava. «Tot i així, vindré a buscar-la després de dinar perquè no m’acabo de fiar», va afegir abans de desaparèixer carrer amunt. 
Vint minuts més tard de les nou, els professors del centre que havien decidit secundar la vaga apareixien en bloc i entraven a correcuita a l’edifici a través de l’aparcament subterrani. Rondaven la trentena i venien a fitxar i a comunicar que no anirien a treballar. Alguns pares ja havien alertat en sortir de l’escola que només hi havia quatre o cinc professors a dins, però el director del centre, Bruno Bartolomé, va especificar que els serveis mínims «s’estaven complint» i que «es preveia normalitat al llarg de la jornada». 

Duana transformada

Els mateixos professors que havien aparegut fugaçment van començar a desfilar una minuts després en cotxe cap a la frontera del riu Runer, on des d’abans de les deu ja es concentraven centenars de funcionaris. El panorama a la duana era ben diferent de l’habitual. De cotxes, a muntanyes, com de costum, però ahir estacionats a banda i banda de la carretera general. Davant de l’edifici duaner, els funcionaris havien muntat la seva parada. Ells s’amuntegaven com podien per deixar pas a la circulació de cotxes en els dos sentits, però només quan volien. Intermitentment anaven obstaculitzant el pas per exhibir les seves pancartes. Víctimes de la mala gestió política, Parlem de drets, no de privilegis, o Prou abusos, no som il·lusos eren alguns dels lemes que es podien llegir i que després ressonaven entre xiulets, cops de clàxon o el repicar de les panderetes. 

El pas fronterer al matí va ser escenari d’un enrenou significatiu amb l’afegit del tall intermitent a la circulació

Malgrat que es veien onejar diverses banderes andorranes, aquest patriotisme s’esvaïa quan els diversos funcionaris –la majoria del col·lectiu de professors– expressaven la indignació i descontentament que els havia portat fins allà. «Ens van aixafant els drets adquirits i estem aquí per dir-li al Govern que no estem d’acord amb la nova llei de la Funció Pública», manifestava una treballadora de l’Administració general. I un grup de professores de Batxillerat se sumaven a les crítiques: «En un país tan petit no hauria de passar el que està passant avui. El Govern no escolta la població ni es fixa en els seus drets». 
Mentrestant, els transportistes, que anaven aturant els camions darrere de l’edifici duaner, quan ja eren gairebé les dotze i portaven hores sense poder sortir d’allà, només feien que intentar armar-se de paciència. «Jo no puc fer-hi res, però uns tràmits que acostumo a resoldre en vint o trenta minuts, avui m’estan portant el triple de temps», lamentava un camioner que havia aterrat en aquell escenari a les vuit del matí. «Tot i així, entenc i respecto les reivindicacions dels treballadors», va afegir de seguida. 
A aquella hora, els funcionaris ja pensaven en la concentració convocada una hora més tard davant del Govern. I cansats de jugar a passar d’una banda a l’altra de la carretera i d’interrompre la circulació dels vehicles, van començar a desfilar cap als cotxes per retornar a la capital i fer molt més rebombori del que a primera hora s’havia pogut percebre en l’obertura de les escoles.