La publicació del decret de serveis mínims han encès els ànims entre els sindicats. L’enuig arriba per dos motius. D’una banda consideren que no es tracta de serveis mínims, perquè s’han considerat com a essencials tots els serveis de l’administració, quan des del seu punt de vista només ho haurien de ser els vitals com policia, bombers o viabilitat hivernal. I de l’altra, no ha caigut gens bé la inclusió de l’article final del decret que preveu la delegació al director general del departament de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa, «la possibilitat d’establir un procediment declaratiu d’emergència puntual en el cas de necessitat imperiosa, per tal de garantir la seguretat de les instal·lacions i la llibertat de circular lliurement pel territori nacional i d’entrar i sortir del país».

Justament la no acceptació dels serveis mínims decretats per l’Executiu genera moltes incògnites de les conseqüències que pot tenir l’aturada. Alguns representants sindicals apuntaven que la indignació per la situació, sumat a pressions que s’haurien rebut des del Govern, podria comportar un major seguiment de les accions previstes. «Esperem que siguem molts», va indicar ahir el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, tot recordant que en el cos d’educació es preveia un 80% de seguiment i a la duana «un 100%». 

Si bé s’admetia que en el cas dels eventuals segurament serien pocs els que donarien suport a la vaga. «Tenen molta por i els donem ple suport perquè viuen una situació molt precària que el Govern ha volgut», va assegurar. 

Dubtes 

Alhora, però, els mateixos sindicalistes tenien dubtes de com procedir si no es compartien els serveis mínims. «Si vas a la feina i dius que vols fer vaga, però et diuen que no perquè cal garantir uns mínims, ho haurem d’acceptar, no? Però així ens treuen el nostre dret de vaga», exposava el president del Sipaag, Lluís Anguita, que considera que «hi ha períodes de vacances en què hi ha menys treballadors que amb aquests serveis mínims». 

Per tot plegat, els sindicats han decidit que si es prenen represàlies per no complir els serveis mínims, s’emprendran «accions contundents, perquè no hi ha cap legislació que ho reguli».

De fet, fins i tot el conseller general del PS, Pere López, va qualificar d’«un insult al dret de vaga» el decret, remarcant que «és veritat que cal cobrir serveis essencials, però no és lògic que s’apliqui a tots els departaments de l’Administració perquè hi ha departaments on tant hi fa si es fa la feina un dia o altre».

Estat d’emergència 

Pel què fa al punt final del decret, s’ha rebut de molt mala manera entre els sindicats. «Com a duaners estem molt botits amb el Govern i exigim que el senyor Toni Martí es disculpi amb tots els treballadors. Som funcionaris no terroristes», va sentenciar Ubach, que considera que arribar a aquest extrem està «fora de lloc i és totalment desproporcionat».

En aquest sentit va garantir que en cap cas tenen previst bloquejar els passos fronterers. «Farem vaga de zel i per tant això vol dir que farem la nostra feina però molt més minuciosament», va detallar, admetent que «potser sí que s’alentirà el pas, però en cap cas es tallarà». Des del seu punt de vista, l’actuació de l’Executiu «és inadmissible» i només s’explica «com una manera de coaccionar un dret fonamental. Ens tracten com a vils delinqüents».

L’oposició retreu la manca de negociació i rebutja la reforma

Els partits de l’oposició van tornar a mostrar-se crítics amb la gestió que ha fet el Govern de la reforma de la llei de la Funció Pública. En aquest sentit tothom va coincidir a rebutjar el text previst i reclamen que no s’entri a tràmit parlamentari. «Veiem la vaga amb preocupació i amb certa tristor», va apuntar el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, que hi va afegir que «pensem que la reforma s’ha encarat molt malament», lamentant que s’hagi deixat pel final de la legislatura. Gallardo considera que «la reforma no tindrà futur perquè els propis treballadors públics no hi creuen», per la qual cosa va demanar que no s’entri a tràmit .

El conseller del PS, Pere López, va recriminar el fet que «el projecte s’ha volgut fer en solitari i tot apunta que serà un fracàs», avançant que si s’entra a tràmit parlamentari «hi presentarem una esmena a la totalitat».

Per la seva part, el president del grup mixt, Josep Pintat, es va mostrar a l’espera que el text entri a tràmit parlamentari per veure «les variables que es qüestionen», ja que considera que no es poden tractar els punts per separat. Igual que el seu company de grup, Joan Carles Camp, va recordar que la seva proposta d’haver fet una taula tripartida per tractar la reforma. Camp, a més, considera que el fet d’haver arribat a una vaga mostra «que no s’estan fent les coses bé i demostra que no s’ha sabut negociar com calia».

El conseller d’SDP, Víctor Naudi, va apuntar que «ja estava previst que s’acabaria així» i va recriminar el fet que «Govern no és capaç d’arribar a consensos». Des del seu punt de vista, el resultat final del text que s’ha previst «no pot ser bo» i per tant va demanar que la llei «no s’entri a tràmit». «La negociació ha estat esbiaixada i el millor seria aturar la llei i deixar-la per la propera legislatura, mani qui mani», va exposar, destacant que cal el màxim consens perquè «és molt cabdal i ha de perdurar molts anys».

Des de les organitzacions sindicals ahir s’estava valorant la situació, però algunes fonts van arribar a apuntar que si no es rectificava, s’estudiaria la possibilitat de portar el cas als tribunals europeus, mitjançant l’empara del Comitè Europeu de Sindicats.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, però, va rebutjar totalment les afirmacions sindicals. «Decretar els serveis mínims és una obligació que tenim. Hem de garantir que el ciutadà estarà el mínim d’afectat possible, tot i saber que hi haurà afectació». I sobre la vaga de zel a la duana va recordar que «no està regulada enlloc i jo entenc que el que han de fer els agents de duana és respectar els serveis mínims».

De la mateixa manera no considera que s’hagin de disculpar pel polèmic article del decret. «Qui els està tractant de terroristes?», es va preguntar, recordant que aquest mateix article es va preveure, també, el 2014 durant la vaga dels duaners. «No és cap reacció al fet que hi hagi voluntat de fer vaga de zel», va manifestar, remarcant que cal tenir cobertes totes les eventualitats.