• Els informes en mans del Consorci titllen de "molt baix" el nivell vocal i parlen de "frau"
• Denuncien la deriva "personalista" del Cor i que s'hi prima l'"espectacularitat" sobre la formació

Metayer dirigeix un assaig dels Petits Cantors a Sant Esteve, a Andorra la Vella, al febrer del 2009. Foto: TONY LARA

Nou capítol en el serial Metayer, ara al marge --o potser no tant-- del cèlebre concert del 4 de setembre que va precipitar la destitució fulminant de l'exdirectora: els dos informes en mans del Consorci dels Petits Cantors --un d'encarregat per la mateixa entitat i elaborat per Joaquim Piqué, exdirector de l'Escolania de Montserrat, amb data del 10 de febrer del 2010, i el segon firmat per un altre professional del cant coral i datat al novembre del 2007-- dibuixen el precari panorama musical i fins i tot logístic en què, segons els autors, es troba el Cor Nacional; assenyalen els vicis i els culpables de la situació, i proposen finalment les línies generals del nou model que es pretén implantar a partir d'ara.

El més antic és també el més demolidor dels documents, als quals ha tingut accés EL PERIÒDIC. Després d'assistir a una actuació dels Petits Cantors, l'autor hi afirma que la tècnica vocal amb què canta el cor, "que utilitzaven alguns directors fa anys", és un dels primers aspectes que s'hauria de canviar. I al.lega com a prova que el treball del cor "mai no té en compte l'afinació i, per tant, cau al primer compàs de música". Analitza seguidament i amb esperit molt crític la presència de veus d'home amb què sovint es reforcen les actuacions, i conclou que "si el cor ja mostra un nivell molt baix en l'apartat de les veus de nens, quan s'hi incorporen tenors i baixos s'acaba de veure la poca exigència del projecte".

L'autor també qüestiona que els nens "no aprenguin el llenguatge musical", i que se'ls requereixi cantar repertoris "més difícils dels que el cor podria interpretar"; se sorprèn de la dicció "poc cuidada" dels temes cantats en anglès i en alemany, "quan la correcta pronúncia d'un idioma és el mínim que que li hem d'exigir a un director", i acusa directament Metayer de culpar "sempre" els altres de les seves "mancances": "Els nens desafinen, no se saben les obres o no segueixen el tempo; la directora mai no hi té res a veure". La conclusió final no pot ser més contundent: "Si fos el cor parroquial d'Encamp, hauria dit que cal millorar algunes coses. Ara bé, si escolto el Cor Nacional d'Andorra, sincerament, considero que estic davant d'un frau".

L'auditoria de Piqué --que, diu, va assistir a diversos assajos i va mantenir un contacte directe amb Metayer-- confirma dos anys més tard les conclusions d'aquest primer informe. L'exdirector de l'Escolania de Montserrat constata que només reben formació vocal els solistes; torna a qüestionar la presència de veus d'home a la formació perquè, diu, condiciona excessivament el repertori; se sorprèn que els nous membres del cor s'hi incorporin directament sense cap formació vocal i musical prèvia i qüestiona que les peces noves s'aprenguin a base de repetir-les "tantes vegades com faci falta", precisament per la incapacitat de llegir les partitures. Piqué va una mica més enllà i titlla d'"arriscades" programacions "espectaculars" que pretenen "impressionar" per justificar una excel.lència "que no és real", i donar una imatge de solvència "que no existeix".

Per a més informació consulti l'edició en paper.