Jornada farcida de tops 30 entre els esquiadors andorrans. En el dia que major participació hi havia entre els representants nacionals, fins a tres aconseguien l’objectiu d’estar dins aquestes posicions. Joan Verdú ho assolia al supergegant, Mireia Gutiérrez a l’eslàlom i Irineu Esteve als 15 quilòmetres estil patinador. Marc Oliveras va quedar-se ben a prop d’aquestes posicions.

Verdú va ser el més destacat en esquí alpí. La seva actuació li va servir per concloure a la 28a posició amb un crono d’1.26,86 minuts, que significa que és el millor resultat d’un corredor andorrà en uns Jocs Olímpics en una prova de velocitat, superant la 32a plaça de Kevin Esteve a Sotxi el 2014 i la 33a de Roger Vidosa a Vancouver el 2010. «Estic content del dia que m’ha sortit. Era una pista que no s’adaptava perfectament a les condicions que em van bé, ho sabíem i he intentat tirar-me al màxim, sent agressiu. La part de dalt m’ha costat una mica més, mentre que a la meitat del recorregut he esquiat molt bé. Llàstima que a la part final he fet una petita errada que m’ha costat una mica de temps. Sense aquest petit error hauria pogut fer un gran resultat», assenyalava Verdú sobre la seva participació, remarcant que «estic només a 2,42 segons de la medalla olímpica. Això és relativament poc i em demostra que estic a bon nivell, que estic amb els millors i treballant bé». Després de la seva actuació en el descens, «he sabut capgirar la situació», ja que «no em va sortir com volia i estic content per aquesta 28a plaça, perquè compleixo un objectiu més en aquests Jocs. De moment ja són dos top 30 i estic molt motivat per al gegant, amb moltes ganes. És on tinc més confiança i crec que puc estar més endavant».

Verdú: «Estic només a 2,42 segons de la medalla olímpica. Això és relativament poc i em demostra que estic a bon nivell»

Oliveras va classificar-se a la 33a posició, anant de menys a més a mida que completava el traçat, signant un temps d’1.27,84. «Estic satisfet de com he esquiat», exposava el corredor, que «esperava estar dels 30, la veritat. Era una baixada força correcta per entrar-hi. Sí que és veritat que les condicions pels dorsals una mica més alts eren complicades. De fet, no hi ha cap dorsal 40 que entri dels 30. Em sap greu el descens en què no vaig poder aprofitar el que havia fet a la combinada i crec que vaig perdre una bona oportunitat». Aquesta va ser la darrera cursa que pren part a PyeongChang.

El vencedor va ser l’austríac Matthias Mayer, que suma el seu segon títol olímpic, després de la victòria que va obtenir a Sotxi en el descens. Es va imposar amb un temps d’1.22,44. La plata se l’adjudicava el suís Beat Feuz (1.24,57) i el bronze el noruec Kjetil Jansrud (1.24,62). És el segon metall d’aquests dos últims corredors amb només un dia de diferència, ja que en el descens l’escandinau es va fer amb la plata i l’helvètic amb el bronze.

Gutiérrez, mermada

La reprogramació de l’eslàlom a causa del fort vent de dimecres va donar dos dies de marge a Mireia Gutiérrez per recuperar-se del procés gripal pel que estava passant. Tot i no trobar-se en les millors condicions físiques els dies anteriors, l’esquiadora andorrana va poder complir amb l’objectiu de concloure en el top 30, finalitzant precisament a la 30a posició. En la seva tercera participació en uns Jocs Olímpics, és la primera vegada que completa un eslàlom.

A la fi de la primera mànega es trobava a la 34 plaça, i en la segona va poder guanyar-ne quatre, per completar la prova amb un temps total d’1.46,6. «El resultat de la cursa, un top 30, és honest. Per com he estat aquests dies la veritat és que no m’esperava gran cosa», afirmava Gutiérrez, assenyalant que a «la primera mànega surto bastant bé, amb bon ritme, però a mesura que avançava la baixada veia cada cop l’arribada més lluny. Em faltaven bastant les cames i energia, però tot i això penso que és una cursa positiva. He lluitat les dues mànegues, cosa que tal com he vingut no era gens fàcil, però al final no és el resultat que m’esperava en aquests Jocs. A nivell d’esquí penso que soc molt millor del que he fet, però tal com han anat aquests dies i com he estat és un resultat honest». Amb PyeongChang ja enrere, «em queda temporada encara, una Copa del Món, Copes d’Europa i he de seguir treballant i sobretot ara he de recuperar-me bé d’això, que encara no estic perfecta».

La campiona va ser l’esquiadora sueca Frida Hansdotter amb un registre d’1.38,63. La van acompanyar al podi la suïssa Wendy Holdener (1.38,68) i l’austríaca Katharina Gallhuber (1.38,95).

Esteve, 27è als 15 km patinador

Resultat molt diferent el que va obtenir Irineu Esteve respecte al que havia estat el seu debut en uns Jocs Olímpics. A la segona prova, els 15 quilòmetres estil patinador, va ser 27è, remuntant posicions mentre completava el recorregut.

Esteve: «Estic molt content pel resultat. Llàstima de la primera volta o volta i mitja, en què he sortit una mica lent»

A mida que anava fent quilòmetres, el fondista andorrà anava guanyant llocs a la classificació. Si en el primer pas era 57è, a la meitat era ja el 39è i la plaça que acabaria ocupant la va mantenir a partir del km 13,5. Finalitzava amb un crono de 35.40,7 minuts. «Estic molt content pel resultat. Llàstima de la primera volta o volta i mitja, en què he sortit una mica lent, però en comparació amb els temps dels altres perquè he sortit a donar tot el que tenia des del primer minut, però potser no he estat tot el ràpid que hauria d’haver sigut. En els primers cinc quilòmetres anava bastant endarrerit i després la gent s’ha començat a apagar una mica, he pogut seguir amb el mateix ritme i això m’ha fet escalar posicions. D’esquís anava bé, ràpid i m’he trobat bé, amb ganes», exposava Esteve. Respecte al resultat, «podíem esperar un top 30 si sortia una bona cursa i ha estat així».

Joan Erola, tècnic, de la Federació Andorrana d’Esquí, destacava que «era la cursa més difícil per entrar entre els 30 i ha corregut molt bé. Llàstima dels primers 3-4 quilòmetres, sinó podia haver estat inclús el 21è o el 22è classificat, però tot i així està bé. Crec que ha fet una molt bona cursa i sobretot la valoro molt positivament perquè després de la primera que no ens va anar gaire bé, sigui per una cosa o altra, i per preparar la de 50 quilòmetres de final de la setmana vinent crec que ens ha anat molt bé fer una cursa bona. Ha sigut una jornada positiva en tots els sentits».

Quart or per a Cologna

Qui continua fent més gran la seva llegenda és el suís Dario Cologna. L’helvètic suma el seu quart or olímpic. Va dominar la prova quasi des del començament i va imposar-se amb un registre de 33.43,9. La plata va ser pel noruec Simen Hegstad Krueger (34.02,2) i el bronze pel rus Denis Spitsov (34.06,9).