El boardercross té una bona dosi de sort. No només és la tècnica del rider, les línies que segueix i les decisions que ha de prendre a cada moment, sinó també el que facin els rivals que té a la cursa. Lluís Marín va patir la cara amarga d’aquesta disciplina. Als vuitens de final va anar per terra després de l’impacte que va rebre d’un rival, i als vuitens de final es van acabar les seves aspiracions.

L’andorrà aconseguia el 30è lloc a les classificatòries, amb un millor crono d’1.15,37 minuts, quedant-se a 2,23 segons del més ràpid, el francès Pierre Vaultier, company seu d’entrenaments i estades i bon amic de Marín. El registre l’aconseguia a la segona baixada, després que a la primera signés 1.15,47. Als vuitens de final quedava enquadrat a la ronda 6, juntament amb l’estatudinenc Hagen Kearney, el canadenc Christopher Robanske, el francès Loan Bozzolo i l’australià Adam Lambert. La cursa seguia el bon camí per a que superés la ronda, arribant a liderar-la, però quan anava tercer el rider aussie el va fer caure impactant-li per darrere, fent caure a l’andorrà i deixant-lo sense opcions de ser als quarts. Va concloure a la 34a plaça.

Marín: «Les sensacions eren molt bones, m’estava divertint molt i realment creia amb un bon resultat, però no ha pogut ser»

«És una llàstima. Estic una mica frustrat perquè realment creia que podia fer un bon resultat, encara que la temporada no estigui anant com esperàvem. Les sensacions eren molt bones, m’estava divertint molt i realment creia amb un bon resultat, però no ha pogut ser. L’snowboardcross és així», exposava Marín, valorant que «he fet la feina que em tocava, no he tingut sort i ja està. Ara a seguir treballant, intentant millorar sobretot el punt feble de les classificatòries per a les Copes del Món i endavant». A la cursa de vuitens «estava amb confiança, em notava bé. Tot em sortia segons el que tenia previst i m’he col·locat líder. Sabia que m’atraparien en algun moment o altre perquè estava notant el vent de cara, estava liderant i ja m’ho esperava. He fet una bona amortida després del revolt tres, tornava a agafar velocitat, però malauradament un rider en el revolt quatre ha caigut sobre la meva taula i per a mi s’han acabat els Jocs».

Gran decepció

La posició final va decebre a tothom. Visa, admetia que «és un resultat que evidentment no ens val perquè preteníem posicions força més capdavanteres. Durant les rondes classificatòries no hem acabat de veure al Lluís amb el ritme i determinació que portava els dies d’entrenament, però estàvem convençuts que l’adaptació al circuit l’havíem fet bé, teníem les mides presses i confiàvem en treure’n un millor resultat», que no es va poder complir per culpa de Lambert.
Fent balanç del seu pas per PyeongChang, «és força frustrant sobretot perquè està fora en els vuitens no per una errada que hagi realitzat ell, sinó que, al contrari». Ho lamenta perquè es trobava «ben present a la cursa, i sobretot també pensant en tots els anys que portem d’entrenaments, amb tot el que hem passat i hem fet per arribar fins aquí de la millor manera possible, i finalment i no per culpa nostra ens quedem sense recompensa». Només queda pensar en endavant i «ara no queda una altra cosa que continuar, fixar nous objectius pel que queda de temporada i mirar d’acabar-la amb les millors sensacions possibles».

Vaultier revalida el títol

A la gran final el favorit no va fallar. Va presentar els seus galons al traçat per aconseguir una nova victòria. Vaultier, que ja havia marcat el millor crono a les classificatòries, va mostrar tot el seu poder per guanyar i retenir el títol olímpic. El gal es mostra intractable i també es presentava als Jocs com l’actual campió mundial, a més d’adjudicar-se les últimes dues boles de cristall a la Copa del Món. En aquest campionat va guanyar a Feldberg (Alemanya) a principis de mes, augmentant el seu  propi rècord de 22 triomfs. La plata va ser per a l’australià Jarryd Hughes i el bronze per a Regino Hernández. El rider de Ceuta suma la tercera medalla espanyola en uns Jocs Olímpics d’hivern, la primera en surf de neu, recollint el relleu dels germans Blanca i Paquito Fernández Ochoa.