Cerimònia d’obertura que serà recordada no només per l’espectacle que s’hi va desenvolupar, sinó pel significat que va tenir, amb un simbolisme evident de la unió entre les dues Corees, tot i que políticament aquest aspecte encara està molt lluny.

Els representats dels dos països van entrar a l’estadi sota la mateixa bandera, amb la península coreana en blau sobre un fons blanc, encapçalats pel pilot del sud de bobsleigh Won Yun-jong, i la jugadora d’hoquei gel del nord Hwang Chung-gum. Feia 12 anys, des dels Jocs de Torí, que no es produïa aquest fet. Els ulls també estaven posats a la llotja, on hi eren presents algunes de les principals figures del govern de Corea del Nord, que compartien tribuna amb dirigents del Sud, Estats Units i Japó, una circumstància que massa temps enrere no s’hagués pogut produir.

El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, va destacar en el discurs «el poderós missatge de pau llançat a tot el món» amb aquest pas endavant realitzat pels dos països i «tots els esportistes, els espectadors a l’estadi i els que ens segueixen per televisió, tots ens hem emocionat i us donem suport» per la iniciativa, sent una mostra que «units en la nostra diversitat som més forts». També es va interpretar la cançó Imagine de John Lennon, per part de diferents cantants, per amplificar el missatge de pau que es vol donar.

Andorra apareix a la desfilada de la cerimònia inaugural a la 47a plaça perquè l’ordre és el de l’alfabet coreà

La cerimònia d’inauguració va comptar amb elements de la tradició cultural de Corea del Sud, integrant també de moderns, emprant la tecnologia per fer més espectacular l’espectacle visual. La desfilada va seguir un ordre diferent al normal, ja que es va portar a terme seguint l’alfabet coreà, el hangul, provocant que Andorra no aparegués a l’estadi en les primeres posicions, com és habitual, sinó en la 47a, entre Azerbaidjan i Albània. Es van produir algunes imatges desenfadades entre les delegacions, com el banderer de Tonga, Pita Taufatofua, apareixent amb el tors descobert a pesar d’haver-hi temperatures sota zero. Això sí, anava ben untat de greix per reduir la sensació de fred. Altres, com els jamaicans, van exhibir les seves dots en el ball, mentre que els representants russos amb permís per competir van ser-hi sota la bandera olímpica.

Verdú es classifica a la 61a posició en el segon entrenament oficial de descens

33 Els esquiadors van gaudir de la segona sessió d’entrenaments de descens a PyeongChang. En aquesta ocasió va ser Joan Verdú qui va ser el més destacat dels andorrans, ocupant el 61è lloc amb un temps d’1.22,85 minuts. Marc Oliveras va ser 64è amb  1.23,04.

«La pista és molt maca, amb bons revolts i algun salt interessant. Es fa complicada, ja que té molts moviments de terreny i portes cegues. S’ha d’anar jugant amb la pista i que no et domini», indicava Oliveras, destacant que els entrenaments «han anat força bé de sensacions, però no massa ràpid en els cronos. Hem de trobar alguna cosa en vista a la cursa per poder anar més depressa». Els favorits al títol van començar a mostrar les seves cartes. L’italià Christof Innerhofer va ser el més ràpid amb un temps d’1.18,97. El transalpí va guanyar als Jocs de Sotxi de fa quatre anys la plata en descens. La segona posició va ser per al noruec Kjetil Jansrud (1.18,98). El suís Beat Feuz, actual campió del món i líder de la Copa del Món de la disciplina, va ser tercer amb 1.19,41.

Després d’uns tercers entrenaments, la cursa de velocitat arribarà la pròxima matinada, en horari andorrà, amb la participació de Verdú i Oliveras. En esquí de fons competirà Irineu Esteve, a la prova d’skiathlon de 15 quilòmetres estil clàssic + 15 km estil lliure.