El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va defensar ahir que el treball que s’està fent per modificar el Codi de procediment penal no ha vulnerat la separació de poders. Donant resposta a l’article publicat ahir per aquest rotatiu en el qual s’informava que el fiscal general, Alfons Alberca, havia presentat fins a tres propostes de com considera que ha de quedar l’article que regula la intervenció de les comunicacions, Espot va indicar que «l’administració de justícia com qualsevol altre institució o persona del nostre país té tot el dret del món de formular propostes als responsables polítics, tant al Govern com al Consell General, i això és al que obeeix al correu [fet públic ahir]». Així, entén que no s’ha vulnerat la separació de poders «perquè el Consell General no ha assumit en cap cas les propostes que se li fan des de l’administració de justícia i el Ministeri Fiscal». Va assegurar, per tant, que les propostes presentades s’estudiaran i que els consellers «prendran les decisions que ells considerin millors per l’interès general». 

Una opinió que no comparteixen els partits de l’oposició. Liberals, socialdemòcrates i progressistes van considerar que la manera en què s’ha procedit no és l’adequada. Els partits més crítics van ser Ld’A i SDP que consideren que el fiscal s’ha «extralimitat», ja que més enllà de dir que cal una modificació, ha redactat com hauria de quedar el text, funció que entenen que correspon al Govern a través d’un projecte de llei. «No hi ha una separació de poders, el poder judicial no s’ha de dedicar a redactar lleis», va sentenciar el liberal, Jordi Gallardo. 

Les fortes crítiques de l’oposició 

El problema no rau en el fet que des de la justícia s’evidenciï la necessitat de canviar la llei per alguns delictes, segons expliquen des de l’oposició, sinó perquè consideren que el fiscal ha anat «més enllà i ha redactat la llei». Així, Gallardo va afirmar que és cert que els estaments judicials «han explicat a la comissió els motius i els casos en els quals cal ajustar la llei però si el casos eren delictes concrets, no entenem perquè en un principi la finestra que es volia donar era tan gran». 

El liberal va lamentar la manera de fer del Govern en un tema «molt delicat». «Sembla que estem fent política des de l’estament judicial i des del partit que governa», va criticar. Al seu parer, hi ha casos en què les intervencions telefòniques estan justificades. El problema, va considerar, és «la manca de rigor [del Govern] que fa que com a mínim des del nostre grup parlamentari ens ho mirem amb molta desconfiança». «De la mateixa manera que des dels estaments polítics s’han de respectar les decisions judicials i ens hem de mantenir al marge, em sembla ara sorprenent que sigui el fiscal que digui com s’han de fer aquestes modificacions legislatives perquè encaixin a la seva feina diària. Puc entendre que ell és la persona que detecta les necessitats però això no s’ha de vehicular d’aquesta manera», va deixar clar. 

Per la seva banda, el conseller progressista Víctor Naudi es va mostrar comprensiu amb el fet que la llei s’hagi d’actualitzar en cas de nous delictes com ara els informàtics o els d’assetjament, però va assegurar que «el fiscal s’extralimita quan més enllà de dir els canvis, presenta una proposta legislativa per escrit». Amb tot, i tenint en compte que el Govern va intentar en un inici que l’ampliació fos per a tots els delictes menors, Naudi va témer que l’Executiu «vulgui encabir de nou tots els delictes, atemptant contra les llibertats que estableix la Constitució. 

Menys taxatiu va ser el conseller del PS, Gerard Alís, que va afirmar que «no toca» que el fiscal redacti la llei però va defensar que el més important «és el fons» i «entenc que és normal que el col·lectiu afectat demani els canvis i crec que s’ha fet així per avançar».

Llista tancada però més flexible 

El responsable de la cartera de Justícia va aprofitar les declaracions per donar la seva opinió sobre les modificacions que s’estan plantejant. Al seu entendre, és necessari «protegir molt particularment el dret a la intimitat», però «amb la regulació actual, que està molt més limitada que en altres països, no es pot donar una resposta adequada a determinades infraccions penals que són especialment greus». A tall d’exemple, va exposar que hi ha casos de violència de gènere o difamacions greus a través de les xarxes socials que requereixen no només d’escoltes telefòniques, sinó a vegades de geocalitzacions per conèixer la posició de l’agressor o d’obtenir una IP d’un ordinador per investigar el delicte. 

En aquest sentit, Espot va valorar que el fet que representants de la Justícia –el magistrat Josep Maria Pijuan i la batlle Canòlic Mingorance també van participar en l’elaboració de les propostes– exposin les seves inquietuds i la necessitat de canviar una legislació que en alguns aspectes podria ser massa rígida per perseguir segons quins delictes és «una forma de procedir adequada, dialogant i intentat assolir el consens», ja que va assegurar que després també sotmetran la proposta al parer del Col·legi d’Advocats.