El subsíndic de la legislatura constituent, Josep Marsal, explicava cofoi a la plaça de la Casa de la Vall que durant la votació del 2 de febrer de 1993 va pensar que explicaria als seus nets: «Jo hi vaig ser». 

No va ser l’únic que aquella jornada de ja fa 25 anys va tenir la sensació de ser davant d’una fita de país per rememorar: «Crec que després dels pariatges de l’any 1278, el passatge més important de la història d’Andorra va ser el 14 de març de fa 25 anys. I lògicament abans del 14 de març hi va haver molta feina feta per part del consell general d’aquell moment, amb el síndic Farràs al front», va recordar l’exconseller d’Ordino Enric Dolsa, qui també va revelar algun dels motius pels quals es va aconseguir una votació unànime dels 28 consellers: «Em volia abstenir per un tema de representació de parròquies i al final vam parar la sessió, en vam parlar amb el síndic. Em van fer veure que 27 a 1 obviament no es guanyava res i quedava molt més clar per a tothom un vot amb una unanimitat i així va ser».

Miquel Armengol és l’encarregat des de fa anys d’organitzar aquestes trobades d’exconsellers constituents «oficioses, no oficials», com va recordar el també ex síndic Albert Gelabert. Per a Armengol, «la Constitució no va ser mèrit dels consellers sinó del poble que va permetre que siguem un Estat de dret reconegut internacionalment», va afirmar durant els parlaments just abans de la intervenció d’Isidre Bartumeu, qui va explicar amb to amarg com el Govern havia negat la presència dels seus fotògrafs a l’esdeveniment però va advertir «no us preocupeu, he fet venir una fotògrafa perquè tinguem un arxiu de moments que us compartiré». 

La intervenció del conseller tècnic del copríncep Mitterrrand, Jean-Yves Caullet va ser molt aplaudida després que lloés la resistència d’Andorra per arribar fins al segle XXI  i de cloure el discurs amb la frase: «Demà és el primer dia del futur d’Andorra. Bona sort a tots. Visca Andorra». 

El copríncep episcopal també va ser present a la celebració per veu de l’aleshores delegat del bisbe Joan Martí Alanis, Nemesi Marquès, qui va destacar l’esforç d’aproximació d’idees que tothom va fer: «Després de 15 sessions de negociació ens aixecàvem de la taula contents d’haver reeixit». Un altre dels ex síndics, Josep Maria Beal va fer una crida a «no oblidar l’ambient al país abans de la Constitució i transmetre’l als joves. En alguns aspectes érem més pobres però en altres més rics», va assegurar. El seu successor al càrrec, Jordi Farràs va tenir un emotiu record pels exconsellers traspassats i va alertar sobre les «homologacions  amb altres països que ens volen foragitar de les particularitats» i de les «ingerències dels veïns del sud», alhora que va defensar aferrissadament la figura dels dos coprínceps.