Remuntada més que destacada la realitzada les últimes setmanes pel BC MoraBanc Andorra. Després d’un inici de temporada dubitatiu, l’equip s’ha entonat sumant una sèrie de victòries que li permet dependre de si mateix per ser a la pròxima edició de la Copa del Rei, un objectiu que semblava complicat d’imaginar jornades enrere.

 

La lluita serà aferrissada fins al final de la primera volta, perquè hi ha un bon nombre d’equips que opten a les places que encara hi ha vacants. Hi ha uns quants conjunts que volen ser del 15 al 18 de febrer a Gran Canària. La victòria assolida davant el RETAbet Bilbao sumada a la que assolia a Santiago de Compostel·la contra el Monbus Obradoiro, la segona de la temporada a domicili, permet als andorrans dependre de si mateixos per obtenir la classificació, sumant victòries i tenint un average general millor que els seus rivals, ja que es preveuen empats tenint en compta com està d’ajustada la taula classificatòria. Per concloure la primera volta els andorrans reben al San Pablo Burgos, visiten al Movistar Estudiantes i la tanquen enfrontant-se al Poliesportiu d’Andorra a l’FC Barelona Lassa.

 

Per finalitzar la primera volta jugarà amb San Pablo Buros, Movistar Estudiantes i FC Barcelona Lassa

Tot queda obert i encara hi ha unes sèrie de places obertes per a que les ocupin. Entre els que se situen als darrers llocs per obtenir el bitllet, només el Gran Canària té el lloc garantit per ser l’amfitrió. Respecte als que es troben igualats al moraBanc o per sota a la classificació, es presenten com a rivals directes l’Obradoiro, Unicaja, UCAM Múrcia, Estudiantes i Delteco GBC, tenint en compte que malaguenys i madrilenys encara tenen un partit pendent. Per sobre cap es pot despistar. Barça, Baskònia i Iberostar Tenerife ho tenen encarat, però no garantit.

Si una alguna cosa està caracteritzant la temporada del MoraBanc són les lesions. A Galícia aconseguia guanyar amb la baixa de Diagné, que se sumava a les ja conegudes de Karnowski, Burjandaze i Copeland. Albicy, finalment, sí que va poder participar-hi. Però a pesar de totes aquestes incidències, l’equip es va sobreposar a base de treball i sobretot d’intensitat defensiva, una de les seves característiques aquest curs, amb ajudes constants entre jugadors tenint en compte la mancança de centímetres existents, ja que l’únic pivot que hi havia era Stevic.

 

Per tot plegat, és «un partit molt important per a nosaltres pel que significa guanyar en les circumstàncies amb què veníem», exposava l’entrenador del conjunt del Principat, Joan Peñarroya, sent «un d’aquells que et fa estar molt satisfet amb el treball de l’equip. Una victòria de caràcter, d’orgull, de creure-hi i de fer bé les coses». A causa de les lesions van haver «d’adaptar una mica el nostre joc i ens ha donat un plus d’energia».

Les últimes temporades el MoraBanc encara no havia estat capaç de guanyar a la pista de l’Obradoiro. Aquest cop va aconseguir-ho, a més de fer-ho de manera solvant (65-77). La iniciativa inicial va ser andorrana, però Sàbat amb dos triples consecutius la donava als gallecs, al que li seguien dos tirs lliures de Thomas. Shurna, de tres, trencava la dinàmica local. Qui estava encertat des de la distància era Jelinek, que també en va materialitzar dos de seguits. Posteriorment n’aconseguia un també Blazic. El primer període el tancava Jelinek amb un 2+1 (19-23).

 

Stevic, sota la cistella, va fer mal. La seva col·locació permetia als seus companys trobar-lo amb facilitat per a que anotés, a més d’atrapar uns rebots que finalitzaven amb cistella. El conjunt local anava totalment a remolc, amb una defensa andorrana que no els permetia trobar llançaments òptims. En ocasions, fins i tot no tocaven ni cistella. Amb un parcial de 0-7, amb el serbi imposant-se a la pintura, s’obria una escletxa en el marcador que s’aniria ampliant. Un altre que estava entotat era Fernández. El base madrileny ho estava no només de tres, sinó també a l’hora de dirigir el joc i entrar a cistella. L’Obradoiro continuava amb problemes. No trobava solucions, ni per atacar amb més encert, ni per frenar els llançaments del rival. Jelinek encertava de tres, igual que Blazic. Un tir lliure de Walker permetia marxar d’onze,diferència amb la que s’arribaria al descans (37-48) després dels punts de Thomas i Stevic.

 

A la tornada del descans va ser quan el MoraBanc va passar-ho pitjor. La igualtat inicial amb intercanvi de cistelles la trencava Thomas, primer mitjançant un triple i posteriorment amb tres tirs lliures després de rebre una falta quan llançava des de més enllà dels 6,75 metres. Jankovic també anotava de tres i després Blazic completava una ràpida transició. Els andorrans posaven bé les mans en defensa per provocar l’error del rival. Però l’inconvenient de les faltes personals va portar a que ràpidament entressin en bonus i els gallecs tinguessin opcions de tir. Aquesta circumstància va descentrar als de Peñarroya, que tenien seriosos problemes en atac. A l’altra banda anaven anotant i Navarro aconseguia dos punts per concloure el quart 56-60.

 

Era important tornar bé a la pista per canviar la tendència. I ho van aconseguir, amb una intensitat defensiva que va bloquejar a l’Obradoiro per complert. El parcial inicial va ser de 0-6, amb quatre tirs lliures de Blazic i dos punts de Fernández. La primera cistella gallega no arribava fins que havien passat tres minuts i mig, a través de Radovic. Fernández continuava amb el seu espectacle particular i acabaria sent el màxim anotador de l’enfrontament amb 19 punts. Les diferències s’anaven ampliant. El MoraBanc tenia al rival completament KO. El base madrileny posava una màxima distància de +16 (58-74). Els locals només portaven anotats dos punts i al final van poder maquillar les seves desastroses estadístiques en aquest quart. Fins a un minut i mig del final no van poder tornar a fer moure l’electrònic, mitjançant Navarro. Estava ja tot decidit i el conjunt del Principat aconseguia un triomf vital de cara a assolir el bitllet per a la Copa del Rei.