La crisi de Liberals d’Andorra també està tenint conseqüències en el funcionament del Consell General. L’adhesió al grup mixt dels cincs consellers que han deixat el grup liberal obliga ara a reorganitzar l’arc parlamentari i trobar una fórmula que agradi a les quatre sensibilitats polítiques que el composen. En total, el grup mixt està format ara per cinc parlamentaris d’Unió Laurediana (UL) i Ciutadans Compromesos (CC), tres del Partit Socialdemòcrata (PS), un de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), i la independent Sílvia Bonet. El líder dels cinc nouvinguts, Josep Pintat, reclama la presidència del grup mixt –que fins ara ostenta Pere López– perquè entén que té la meitat de consellers i que li correspon. «Intentarem fer una proposta conjunta en el sentit de mirar totes les comissions i retocar tot el que es pugui», va apuntar. 

El socialdemòcrata, però, no està disposat a renunciar al càrrec i recorda que fins ara el grup mixt sempre ha funcionat per consens. Més enllà de la picabaralla que aquesta qüestió pugui provocar, el problema rau en què fins que la situació no s’aclareixi, les comissions estan aturades i, per tant, la feina legislativa també. 

Els 10 parlamentaris que ara formen part del grup mixt van fer una primera reunió per parlar sobre aquesta qüestió el dimecres en la qual, segons fonts parlamentàries, es va evidenciar la pugna entre els dos polítics per la presidència. Les mateixes fonts van afirmar que Pintat es va mostrar intransigent i molt dur amb les seves exigències, sense interès per arribar a un acord. D’altra banda, López tampoc estaria disposat a renunciar a la presidència a canvi de res i va recordar, en declaracions a la premsa, que a l’inici de legislatura el PS va donar a SDP la representació a Europa a canvi d’obtenir la presidència, tot i que els socialdemòcrates tenien un conseller més que els progressistes. «Un acord és això, cedir a canvi d’una altra cosa», va dir López.

Demanda a Sindicatura 

El líder del PS no entén que els cinc consellers que acaben d’entrar al grup mixt vulguin modificar a mitja legislatura la seva manera de fer. Fins ara, va recordar, les decisions s’han pres per unanimitat. 

En aquest sentit, López va avançar que demanarà a Sindicatura una nota jurídica que aclareixi com ha de funcionar el grup mixt i va lamentar que el síndic general, Vicenç Mateu, no hagi contactat encara amb ell per parlar sobre la problemàtica. «Estem valorant demanar una nota jurídica a Sindicatura perquè aclareixi els dubtes o la manca de comprensió que hi pot haver per part dels nous membres del grup mixt de com han de ser els seus acords, que fins ara han estat per unanimitat, ja que les majories no funcionen aquí com en altres estaments», va explicar l’actual president parlamentari. 

En la mateixa línia, López va exposar que els consellers d’UL-CC són cinc però que entre el PS, SDP i Bonet també sumen cinc parlamentaris. De moment, però, el progressista Víctor Naudi no es va voler pronunciar sobre a qui donarà suport i es va limitar a dir que «entenc que serà difícil de tancar un acord només en una nova reunió però l’objectiu és que a principis del 2018 tinguem ja la nova organització per ser operatius».

Una possibilitat per desencallar la situació podria ser fer una presidència rotatòria, de manera que totes les formacions que integren el grup mixt tinguessin l’oportunitat de defensar les seves idees amb igualtat de condicions. Ara bé, Pintat ja va avançar ahir que «no estem en aquest punt». 

El discurs del síndic 

Els consellers van fer les declaracions ahir en el marc de la sessió tradicional de Sant Tomàs. De fet, la situació incerta del Consell General va centrar també el tradicional discurs del síndic que va aprofitar per demanar als implicats que arribin a una entesa i desencallin la situació perquè la feina legislativa es reprengui. «No ens podem permetre d’alentir el ritme. El nostre deure com a consellers generals és treballar per la ciutadania que ens ha fet confiança tot el temps –incert– que tinguem l’honor d’ocupar aquest alt càrrec», va sentenciar. Mateu també va afegir que els parlamentaris «han de fer el possible perquè res, ni futures eleccions ni interessos de partits, no entorpeixi el normal funcionament de la institució parlamentària».