L'entrenador de l'equip colomenc, tècnic de la temporada. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Com Guardiola. Un home de la casa que triomfa. Aquest és Lluís Miquel Aloy, nascut a Barcelona fa 50 anys que va aterrar al Principat als 35. Ell és el mestre que sabut fer del col.lectiu el secret de l'èxit col.locant l'Escale Santa Coloma, un club que va néixer al 2007, en el subcampionat de Lliga i de Copa en la segona campanya a Primera Divisió. "¿Màgia? No, treball", corregeix. Per la bona feina feta, Aloy és l'entrenador de l'any a la Lliga Nacional. Un home que quan va arribar a Andorra va posar-se a treballar per al futbol a l'escola del club, que va guanyar un títol i va jugar dos estius la Intertoto amb el Sant Julià, va dirigir durant quatre anys les seleccions sub-13 i sub-18, tres anys al juvenil de l'Andorra, tres més al primer equip i un al Principat abans de tornar de nou "al club de la meva vida", tal com diu ell amb orgull.

Si no fos pel seu president, Joan Antoni Antón, aquestes línies no estarien dedicades a ell. Es van conèixer quan Aloy tenia 18 anys al Zamora, després d'haver passat pel Barça Atlètic i el Valladolid Promeses. En el club lleonès van jugar a Segona B i Segona A.

Des de llavors són íntims amics i va ser ell el que va engrescar-lo a fer-se càrrec del primer equip de l'Escale. "No vaig saber negar-me. Si fos un altre president o un altre club, no hauria acceptat, però les dues condicions han coincidit i no podia negar-me", assegura el mister.

Perquè al setembre Aloy havia decidit desvincular-se definitivament del futbol. "Estava cansat, són molts anys, i volia gaudir més de la família", reconeix. Aquest pensament ja és història. "Si tot va bé, continuaré una temporada més. No em preocupa el contracte perquè amb una mirada renovem".

"L'equip fa bo al tècnic"

Explica el nostre protagonista que ell no es considera el millor entrenador de la Lliga, sinó un més. I recorda quines van ser les primeres paraules que va dir als seus jugadors, ara fa uns nou mesos, per argumentar aquesta opinió. "Un equip fa bo a un entrenador", diu. "I aquest és el cas...", prossegueix. "... El que puc dir i amb la boca ben grossa és que som l'equip revelació sense cap mena de dubte", recalca orgullosíssim. "La clau de tot", insisteix, "és el grup. Són amics de tota la vida i juguen junts des de petits; saben què han de fer i s'entenen sense mirarse. Jo els vaig dirigir a gairebé tots quan jugaven al juvenil de l'Andorra i els conec a la perfecció".

Aquestes paraules serien la filosofia del club. El tema rau en el fet que la gran temporada que han fet ell i els seus pupils ha provocat que quatre dels seus jugadors hagin estat cridats per a la selecció absoluta i sis per a la sub-21 i a Catalunya també se'ls rifen. El seu fill, Gerard Aloy, i Bernat podrien acabar al Sants, Sirvan a la Gramenet B i Boris, a l'OAR de Vic. "Si els volen a baix aquí no els tancarem la porta. Però estan entre dues terres perquè tots volen continuar jugant junts".