Els sous dels ministres han augmentat un 10% aquest any respecte l’any passat, arribant als 5.636 euros bruts mensuals. De fet, els salaris dels responsables ministerials estaven congelats des del 2012 i fins el 2016 a 5.103 euros bruts al mes amb la voluntat de «contenir» el cost de l’Executiu. En global, els salaris dels ministres el mes d’octubre ascendeixen a gairebé 62.000 euros. La informació la va donar la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, en resposta a una pregunta del conseller general liberal, Ferran Costa, després que en aquesta legislatura s’hagin incorporat dues noves ministres: la titular de Funció Pública i Maria Ubach al capdavant d’Afers Exteriors, després que Gilbert Saboya passés a liderar la nova cartera d’Economia i Innovació. 

Per contra, i en relació als secretaris d’Estat i els directors, Descarrega va afirmar que el nombre de membres que en formen part s’han reduït. Pel que fa al seu salari, els secretaris d’Estat cobren entre 4.800 i 5.400 euros mensual, el que suma globalment 39.200 euros. En el cas dels directors, el salari global del mes d’octubre suma 146.300 euros. 

Amb tot, Descarrega va assegurar que «el Govern demòcrata ha vetllat en tot moment per mantenir la despesa ministerial relativa als alts càrrecs del Govern».

Una xifra que «sobta» 

Malgrat la incorporació de dos ministeris nous, Descarrega va detallar que al mes d’octubre al salari global brut de ministres, secretaris d’Estat i directors sumava 247.000 euros. Una xifra que va sobtar a Costa, ja que, tot i el nou personal, la partida només s’ha incrementat en 2.000 al cost que el cap de Govern li va donar a principis de legislatura. «Si les xifres són reals i només hi ha hagut aquest augment malgrat la incorporació de dos ministeris nous la felicito i li demanaré assessorament privat, però a mi les xifres no em quadren», va apuntar el parlamentari liberal.  

Qui també va intervenir en el debat va ser el cap de Govern, Toni Martí, que va assegurar que la ministra és «molt rigorosa» i que «les xifres són reals», però que segurament «hi ha alguna cosa que no s’ha comparat igual perquè és cert que sobta que només hi hagi 2.000 euros de diferència». En tot cas, Descarrega es va comprometre a facilitar tota la informació de manera detallada al conseller del grup liberal. 

Comparació amb altres governs  

El debat va acabar amb una picabaralla entre el PS i el Govern, després que Descarrega remarqués que les retribucions del cap de Govern i dels ministres era inferior als d’altres alts càrrecs d’executius anteriors. El parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va agafar la paraula per recordar que els sous del govern del PS eren menors als actuals. Martí li va contestar que quan van arribar al poder «vam agafar els mateixos sous que tenien. Amb la pujada de l’IPC estem una mica per sobre». «No se m’enfadi per això, senyor López», li va contestar el líder demòcrata. 

L’assignatura de català al Batxillerat perd una hora 

El Govern ha reduït de tres a dues hores setmanals l’assignatura de l’estudi obligatori del català a les escoles andorranes. El parlamentari socialdemòcrata Pere López va considerar la decisió un «menyspreu» a la llengua oficial del Principat. El conseller va traslladar el malestar per part de la comunitat educativa, preocupada per les dificultats per assolir les competències lingüístiques necessàries amb la reducció d’hores de català.  El ministre d’Educació, Eric Jover, va insistir que la mesura s’emmarca en un canvi pedagògic que prioritza el treball del català en matèries transversals i projectes de recerca. 

D’altra banda, Espot va destacar que el nombre de demandes per violència de gènere, segons les estadístiques policials, es mantenen respecte l’any passat. La quantitat de víctimes derivades al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere i Domèstica, però, ha augmentat. Va atendre 155 casos fins al novembre.