feina feta. El BC MoraBanc Andorra va assolir el que necessitava per continuar viu a l’EuroCup, que era guanyar a un Cedevita Zagreb que venia del tot enratxat i amb unes estadístiques que espantaven. Va saber llegir el partit en els diferents moments que es van viure per assegurar el triomf i continuar en plena lluita per ser un dels participants al top 16. Va vèncer per 78-71.

Després de les primeres cistelles d’Stipanovic i Murphy, Karnowski s’encarragava de capgirar el marcador i que el MoraBanc es mantingués per davant. Sobretot a través d’un parcial de 8-0 amb Fernández, Jankovic i Jelinek anotant. La tendència era a favor dels locals, amb els dos conjunts intercanviant cistelles. Els croats tractaven d’acostar-se, però sempre apareixien els tiradors locals per tornar a deixar les coses com estaven, sobretot a través dels triples de Jelinek i Albicy. Musa s’encarregava de transformar dos tirs lliures i quedaven poc més de tres segons per realitzar la darrera jugada a la desesperada. I Blazic va tenir temps per anotar un triple quasi de mitja pista. L’eslovè, ben defensat, saltava i en el descens llançava per posar el 26-19 a la conclusió del període. 

A la tornada l’encert no va ser el mateix, però la intensitat defensiva andorrana permetia mantenir diferències. Albicy i Musa intercanviaven triples i Blazic es feia veure de manera constant, cuinant-se tot sol les jugades per realitzar entrades a cistella i anotar. Estava del tot entonat. A l’altra banda, Cherry es trobava igual d’afinat, i de mica en mica el Cedevita es va anar acostant. Amb Blazic en atac no era suficient. Johson i un triple de Cherry posava als balcànics a només un punt, i una darrera cistella de Karnowski enviava els equips als vestidors 41-38 al descans.

Intercanvi de tendències

L’equip de Zagreb va tornar més fresc. I així va aconseguir l’objectiu que durant tants minuts buscava, que no era altra que manar a l’electrònic. Ramljak estava endollat i un triple seu empatava l’enfrontament a 43. Ukic també anotava des de la distància i els croats tornaven a estar per davant, fet que no succeïa des de l’inici del matx. Calia tenir calma per a què no es compliquessin les coses. I es va saber mantenir tot i la rauxa visitant. Ramljak seguia a la seva i Jelinek, molt actiu, mantenia als seus. El txec, amb un triple, tornava a capgirar el marcador, al que l’acompanyava de la mateixa manera Jankovic. Jelinek tancava el quart 58-53. S’havia superat un entrebanc.

L’avantatge de 14 punts al darrer quart va fer pensar en guanyar també l’‘average’, però el rival va reaccionar

El darrer període començava de la millor manera, amb un triple d’Albicy. Musa encistellava de dos, i van arribar moments on els percentatges van baixar en ambdós costats. El Cedevita ofensivament acumulava errors, amb males passades. I això ho va aprofitar a la perfecció el MoraBanc per posar terra de per mig. Després de tres tirs lliures de Shurna i un triple de Jankovic els andorrans marxaven de 13 (71-58). S’acabava de superar l’equador del període i la victòria semblava al sac, pel que ja es podia començar a pensar en guanyar també l’average, que es trobava en 18 punts. Cherry anotava i un triple de Blazic posava una avantatge de 14. Era un moment decisiu per tenir premi doble, però els croats van saber jugar ja no pel triomf, sinó per marxar si més no del Principat amb l’average a favor. Un parcial de 2-10 ho decidia. Va aparèixer Nichols per encapçalar al Cedevita, autor de vuit d’aquests punts. Els dos conjunts tenien el que volien. Els locals la victòria per seguir amb aspiracions, i els balcànics tenir avantatge en cas d’un empat futur a la classificació del grup.

Peñarroya: «Victòria important per continuar vius»

«És un partit que comencem bé sobretot en situacions ofensives, amb bons percentatges i anotant amb facilitat», indicava l’entrenador, destacant especialment que «baixem la mitjana en 17 o 18 punts» del Cedevita. Aquesta és una «victòria important per continuar vius» i està «molt content per guanyar a un rival important, amb jugadors importants i que veníen amb una ratxa positiva». Es va arribar a tenir fins i tot a l’últim quart la possibilitat de guanyar l’‘average’, però aquest «era l’objectiu menor», perquè el principal era la victòria. El discurs és el de sempre, el de continuar treballant, perquè hi ha molt per davant: «Ni quan guanyem ni quan perdem s’acaba res».