Acció, reacció. Els tres consellers que formen ara el Grup Parlamentari Liberal van respondre ahir en roda de premsa als seus excompanys polítics, ara ja integrats al grup mixt. Jordi Gallardo, Ferran Costa i Judith Pallarès van lamentar ahir la decisió de Josep Pintat i els seus afins i van criticar que l’argument principal per abandonar el grup sigui el canvi de vot de Gallardo a la llei de transferències i competències. Segons els parlamentaris liberals, la decisió dels massanencs i lauredians «la vam conèixer ahir [dimarts], no teníem informació prèvia». «Sobta que dos mesos després de la votació el motiu per deixar el grup sigui aquest», va recalcar Gallardo. 

En el mateix sentit va intervenir el parlamentari Ferran Costa que va apuntar que l’endemà de la votació van mantenir una reunió «per tractar el tema i per nosaltres ja estava superat. Sobta que aquesta sigui l’excusa per deixar el grup». Els dos liberals van explicar que l’aparició dels informes del catedràtic Aparicio que posaven sobre la taula aspectes d’inconstitucionalitat dels textos no es podien passar per alt i que per això van canviar el sentit del vot. Per ser coherents, va remarcar Gallardo, van exposar que si havien de donar un vot positiu perquè les lleis tiressin endavant presentarien la seva dimissió «i haguéssim anat a casa». 

Gallardo assegura que la primera fórmula per escollir candidat permetia que els no afiliats també votessin

Els liberals tampoc van compartir l’opinió dels ara consellers del grup mixt sobre el procés d’elecció del candidat a cap de Govern. Gallardo va deixar clar que «no s’ha exclòs a ningú» i va explicar que el primer reglament que es va posar sobre la taula permetia votar tant a afiliats com a independents amb càrrec electe i aquells que es van presentar i que no van treure representació però que seguien treballant amb el partit. La fórmula, però, «va ser rebutjada pels representants d’UL a l’executiva», va assegurar Gallardo tot afegint que se li va demanar que s’apliqués el procediment que marcaven els estatuts «i aquests diuen que només poden votar els afiliats». A més, l’encara vicepresident del grup liberal va indicar que prèviament se li va proposar a Pintat que fos candidat «i va dir que no era el moment oportú per decidir-ho». 

El Raonador, motiu de discrepància 

El cert és que entre executiva i grup hi havia diferències i entre consellers, també. Al procés i a la votació de la reforma comunal se li va sumar ahir un tercer motiu de discrepància: el nomenament de Marc Vila com a raonador del ciutadà. Segons va explicar Pallarès, «no vam rebre pressions, però l’executiva ens va dir que no estava d’acord amb el nomenament». La decisió de donar suport a Vila, però, «ja estava presa». Segons Pallarès, el que per ells va ser un «debat» polític, per Pintat i els seus va ser percebut com a «pressions» per decidir el vot. Pallarès va lamentar que aquesta i altres qüestions «no s’hagin pogut discutir dins del grup i que hagi acabat amb trencament».

Sobre les «pressions» denunciades per Pintat també va opinar Gallardo que va deixar clar que «pressions no n’hi ha hagut mai però sí malestar per certes votacions i una demanda de major lideratge». 

«No és un suïcidi polític» 

La separació del grup liberal i la conseqüent pèrdua del suport de la Massana i de Sant Julià no espanta als tres parlamentaris liberals que afirmen que comencen una «nova etapa amb il·lusió i ganes». Al seu entendre, el divorci no és resultat de cap estratègia de Toni Martí i «no ha representat un suïcidi polític». 

Gallardo va assegurar que el partit ja havia decidit al maig avançar el procés per escollir candidat amb la voluntat de «fer una campanya diferent per arribar a l’elector i rebaixar l’abstenció». «El temps ens dirà si és un error», va indicar, tot afegint que «la política evoluciona i ens hem d’adaptar. El procés no respon a cap moviment del cap de Govern». L’escollit candidat liberal a cap de Govern també va afirmar que «si se li posa o no amb safata la victòria a DA ho decidirà l’elector». «El tempo de Martí no ens marca», va deixar clar. 

En la mateixa línia es va manifestar Costa que va recordar que l’estudi del CRES va concloure que gairebé un 40% dels electors es van abstenir en les últimes eleccions. «En aquell moment tothom va dir que volia canviar les coses per rebaixar l’abstenció però ningú fa res. És una gran hipocresia. Si no fem res tot seguirà igual», va sentenciar Costa. 

El sopar de Nadal després del divorci

Entre mig de retrets i motius varis de separació es va dur a terme dimarts a la nit el sopar de Nadal de Liberals d’Andorra. Poques hores després que Pintat, Montaner, Majoral, Camp i Naudi anunciessin que ja havien presentat a Sindicatura els papers del divorci,corrien per les xarxes fotografies de Jordi Gallardo en plena celebració nadalenca. Durant el sopar es va constatar un «sentiment de preocupació i sobretot es va lamentar la situació», va explicar el de moment vicepresident del grup liberal i també president del partit. Però també es va fer evident, va dir, «el suport absolut de tots els presents». Es va demostrar un cop més, va deixar clar el conseller Ferran Costa, «el caliu i i l’estreta relació dels liberals, així com la seva determinació». 

A la taula presidencial si van agrupar personalitats importants com Marc Forné, el propi Gallardo acompanyat de Ferran Costa i els encampadans Maribel Lafoz i Jordi Troguet. També hi van assistir Jordi Cerqueda, França Riberaygua, Alfons Clavera, Marc Magallón, Eva Choy i Sandra Tudó, entre d’altres. De les dues parròquies que hores abans havien abandonat el vaixell gairebé no hi havia representació. De la Massana, només Judith Pallarés, Amadeu Rossell i Josep Agell. De Sant Julià, ningú. I el run run d’un divorci «sobtat» se sentia entre les taules i sobretot a l’exterior del restaurant entre els fumadors que comentaven la recent notícia. H