• El cas Metayer és el paradigma del secretisme, el patrimonialisme i la pèssima gestió informativa que caracteritza el mandat socialdemòcrata

La gestió de l'afer Metayer encarna i resumeix algunes de les maneres de fer política que estan cavant la tomba del primer experiment socialdemòcrata de la democràcia andorrana: un injustificat i molest complex de superioritat moral, un suposat do de la infal.libilitat que els eximeix d'explicar al poble --que tampoc no els entendria-- els motius de les decisions preses, i un molest secretisme que esquitxa tota l'agenda política, des dels grans temes d'estat fins a qüestions possiblement menors com la que ens ocupa avui. Probablement, la raó profunda d'aquesta actitud sigui un altre complex: ara, el de fortalesa assetjada, que fa que de secretaris cap amunt tothom veu enemics a cada cantonada i s'adoptin posicions ultradefensives. I tot plegat, amanit amb una pèssima gestió informativa. El cas Metayer n'és el paradigma. La destitució de l'exdirectora dels Petits cantors es va acordar divendres; dilluns se li va comunicar oficialment, però encara avui se'n desconeixen els motius oficials. Alís es remet a Vela, i Vela, al Consorci... que integren el comú i el ministeri. Kafkià i un pèl ridícul, si no fos perquè aquest joc del gat i la rata es fa a costa dels 200.000 euros de diners públics que cada any li injecten les institucions al Cor. El ciutadà --i no només els pares dels cantaires-- mereix que el tractin com el contribuent que és, amb el dret consegüent a estar informat del que es fa amb els seus quartos. Amb el silenci que amb aquest i tants altres temes practica el Govern no només s'alimenten les teories conspiratives, sinó que es comença a perdre la raó. Si és que es pretenia tenir-la, és clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.