La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) és molt conscient que els canvis que cal tirar endavant per garantir la sostenibilitat del sistema afectaran directament al nivell de vida dels ciutadans i que seran difícils d’afrontar. Per això, en un document entregat als consellers generals juntament amb les simulacions del futur del sistema de pensions realitzat per experts francesos, la CASS reflexiona sobre la necessitat de «portar a terme un procés comunicatiu i consultiu amb la ciutadania». L’ens deixa clar que les reformes s’han de fer de «la forma més consensuada i menys traumàtica possible» per «evitar el rebuig o la incomprensió de les mesures que s’emprenguin». Hi ha diverses mesures que es poden dur a terme, entre les quals algunes de ja conegudes com ara apujar les cotitzacions, allargar l’edat de jubilació o reduir el valor del punt. Tots ells amb un impacte directe a la població, per la qual cosa recalquen que «cal conscienciar als ciutadans de la necessitat d’estalviar durant tota la vida laboral, per tal d’evitar reduccions traumàtiques del nivell de vida arribat el moment de jubilació». 

Altres reflexions que s’inclouen són la possibilitat d’establir imports màxims en les pensions o no incrementar de forma automàtica els imports de les pensions d’acord amb l’IPC. En aquest darrer cas, la proposta passaria per fixar per llei anyalment l’índex que s’hauria d’aplicar tenint en compte «la situació econòmica del país (variació del PIB, dels salaris, etc.), els imports de les pensions afectades (juntament amb el nombre de períodes cotitzats) i la situació de la branca jubilació». Així mateix, es contempla l’opció de potenciar sistemes complementaris de pensions bé siguin públics o privats i fer una avaluació periòdica dels valors del sistema de pensions cada 1, 2 o 3 anys, valorant l’evolució de l’economia del país, de l’ocupació, dels tipus d’interès i de l’esperança de vida per tal d’ajustar els mecanismes.

Els escenaris de futur 

L’estudi dels experts francesos sobre el futur del sistema recorda que calen mesures urgents, ja que els càlculs apunten que el 2023 el cost de les pensions ja serà més elevat que el recaptat en cotitzacions i que el fons de reserves deixarà de tenir actius l’any 2037. 

L’ens estudia l’opció de potenciar sistemes de pensions complementaris tant públics com privats

Per tal d’allargar l’arribada d’aquest escenari, els experts plantegen diferents mesures. Accions que, segons deixen clar, no seran suficients per sí soles, si no que serà necessària la combinació de vàries d’elles per canviar el futur presentat. Tal com s’observa al quadre de l’esquerra, les opcions van des de l’augment de les cotitzacions fins a la reducció del 30% del que s’ha cotitzat. 

Sempre pressuposant que les reformes s’implementessin a partir de l’1 de gener del 2018 –un escenari que no és viable–, la reducció del 30% dels drets adquirits faria allargar la vida de les reserves fins al 2043, set anys més tard que amb l’actual escenari. En tot cas, des de la CASS s’ha descartat públicament dur a terme aquesta reducció. En el cas, per exemple, que la mesura que s’escollís fos no revaloritzar les pensions en funció de l’IPC, la viabilitat del sistema arribaria al 2044. 

Combinació de mesures

Vista la gravetat de la situació del sistema, els experts consideren que s’ha d’implementar més d’una d’aquestes reformes. Amb la combinació de simulacions, argumenten que les reserves tendeixen a una estabilització entorn als 4.000 milions d’euros a llarg termini. Així, per exemple, calculen que si es reduís un 30% els drets adquirits i s’augmentés progressivament l’edat de jubilació fins als 72 anys (tres mesos per any) a partir del 2018, les reserves no passarien en negatiu fins el 2049, allargant la seva viabilitat 13 anys. 
La data es va expandint en el temps a mesura que s’hi sumen accions com ara aplicar una reducció de la meitat a la revalorització de les pensions o apujar les cotitzacions. 

Independentment de les mesures que s’apliquin, caldrà avaluar el sistema cada 1, 2 o 3 anys

En tot cas, l’estudi elaborat pels experts que inclou aquestes mesures no és vinculant i, per tant, són només idees que caldrà estudiar i que serà el poder legislatiu qui, en tot cas, les aprovarà. Sigui com sigui, les simulacions evidencien que ni el Govern actual ni els futurs poden seguir deixant la qüestió per més endavant i que caldrà que expliquin la gravetat de la situació a la ciutadania perquè les accions requeriran d’un esforç important. 

Samper: «7 de cada 10 patirem pobresa severa»

El representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la CASS, Lluís Samper, alerta que sense pensions públiques «quasi set de cada 10 pensionistes estarien ara o estaran en el futur en situació de pobresa severa». En aquest sentit, deixa clar que «supeditar la solució de la contingència de la vellesa a la quantitat d’estalvi de cada persona és condemnar a la pobresa a la seva ancianitat a la majoria de la població», ja que, tal com assegura, el 60% dels ciutadans no tenen capacitat d’estalvi i un 30% si estalvia ho fa amb un import a totes llums insuficient per garantir el mínim vital». 

Des del seu punt de vista, més enllà de l’augment de l’esperança de vida, la piràmide de població i la proporció entre actius i passius, també s’ha de tenir en compte la renda per càpita. Així apunta que «si la renda per càpita creix, no hi ha motiu sigui quina sigui la piràmide de població, per afirmar que un grup de ciutadans, els pensionsites, no poden seguir percebent la mateixa renda». En la mateixa línia, Samper afirma que «en els darrers trenta anys la renda per càpita en termes constants quasi s’ha duplicat».