Els tres partits de l’oposició uneixen esforços per portar la reforma de les lleis de transferències i competències comunals davant la justícia. Segons van confirmar ahir a EL PERIÒDIC fonts liberals, ja s’han reunit les sis signatures necessàries per portar els textos davant del Tribunal Constitucional: les tres dels consellers socialdemòcrates, la del representant d’SDP al Consell General i les dues més que calen per part del grup liberal. D’aquesta manera, els tres grups de l’oposició volen esbrinar si efectivament la reforma comunal té punts d’inconstitucionalitat, tal com va indicar el catedràtic Miguel Ángel Aparicio en un informe encarregat pel cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila. Serà ara el Tribunal Constitucional (TC) qui dictaminarà si les lleis responen a la Carta Magna o no i, de no ser així, una de les principals reformes del Govern de Martí quedaria en res, malgrat haver estat aprovada. 

Així, les tres formacions volen evitar que només un partit lideri la iniciativa perquè consideren que entre tots representen el 60% de l’electorat. Els parlamentaris creuen que l’Executiu vol ser el «protagonista» de totes les decisions que s’estan prenent i que el Consell General està tenint un paper molt discret aquesta legislatura perquè la majoria no els permet tenir més incidència. En aquest sentit, socialdemòcrates, progressistes i liberals s’han posat d’acord per defensar un «rol institucional important» dels comuns. De la mateixa manera, deixen molt clar que no es tracta d’un tema purament econòmic fent referència al debat sobre la quantitat de diners que s’han de transferir als comuns, sinó «del model d’Estat» que volen. 

Valentí Martí prepara el recurs 

Les mateixes fonts van apuntar que és l’advocat i secretari de relacions internacionals del partit liberal, Valentí Martí, l’encarregat de preparar el recurs que s’interposarà al TC. En tot cas, van remarcar que la seva feina serà únicament com a lletrat deixant de banda el seu perfil polític i que treballarà conjuntament amb els membres dels altres partits o els advocats que ells vulguin nomenar per recollir les seves propostes.

La posició dels liberals 

Cal recordar que l’aprovació de les lleis de transferències i competències requeria d’una majoria qualificada al Consell General. És a dir, que el Govern necessitava, a més dels vots a favor de la majoria demòcrata, tres suports de l’oposició. Finalment els va aconseguir amb el vot favorable de la consellera independent, Sílvia Bonet, i dels consellers liberals Josep Pintat i Joan Carles Camp. 
Segons les fonts consultades, hi ha una part important del partit liberal que considera que l’estratègia que va fer servir el grup parlamentari i que va permetre l’aprovació de la reforma comunal és «incoherent», ja que «uns van votar que sí i els altres es van abstenir». De fet, aquest posicionament és un dels motius de la divisió interna entre els liberals. 

En aquest sentit, les fonts deixen clar que la implicació dels parlamentaris liberals per portar els dos textos legislatius al Tribunal Constitucional no és només la de cedir dos consellers per arribar a les signatures necessàries com han fet en alguna ocasió amb el grup mixt perquè tinguessin la representació necessària per entrar una proposta al Consell General. Ara, van sentenciar, tenen «una implicació política». 

El paper clau del comú lauredià 

El fet que finalment siguin els consellers generals els que portaran la reforma comunal al Constitucional dona sentit a les darreres paraules del cònsol lauredià afirmant que, malgrat que va ser ell qui va demanar l’informe a Aparicio que va encetar els dubtes sobre la constitucionalitat de les dues lleis, no les portaria a la justícia. Finalment, Vila ha complert la seva paraula i no serà ell personalment qui interposarà el recurs, malgrat que està d’acord en què es tiri endavant.

L’actitud de Vila davant aquesta qüestió no va agradar gens al cap de Govern i seria un dels motius pels quals Martí ha decidit apropar-se a l’home fort d’Unió Laurediana (UL), Josep Pintat.