Socialdemocràcia i Progrés (SDP) està treballant en l’elaboració del recurs d’inconstitucionalitat que interposaran al Tribunal Constitucional contra la reforma de les lleis de transferències i competències aprovades al Consell General el passat 20 d’octubre. Segons va informar el conseller general de la formació, Víctor Naudi, «el text del recurs s’està acabant d’ultimar» i «és qüestió de dies» que la reforma comunal arribi als tribunals.
De fet, el termini va començar a comptar dimecres després que el Butlletí Oficial del Principat (BOPA) publiqués les noves lleis. A partir d’aquest moment, els polítics disposen de 30 dies per fer accions judicials. Per tant, el compte enrere per aquells que van defensar que les normes no complien amb la Constitució ha començat.
Tal com s’indica en la Carta Magna, poden interposar recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius «una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres comuns».  Per tant, si són els parlamentaris els qui porten a la justícia els textos legislatius seran necessàries sis signatures.
En aquest sentit, Naudi va recordar que ell donarà suport al recurs i que, segons es van manifestar en un inici, també comptaria amb la signatura dels tres consellers socialdemòcrates i amb el suport dels parlamentaris liberals que calgués perquè l’acció es pogués dur a terme. Si més no, aquesta és la voluntat que el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, va expressar el mateix dia que la formació va cedir dos vots als demòcrates perquè la reforma pogués tirar endavant.

El paper del comú lauredià

D’aquesta manera, seria el Consell General qui portaria els dos textos al Tribunal Constitucional i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, compliria la seva paraula «d’acatar les lleis» i no fer més rebombori sobre aquesta qüestió. No es pot oblidar, però, que va ser precisament Vila qui va encarregar els informes al catedràtic Aparicio, que va constatar que les lleis presentaven dubtes d’inconstitucionalitat.
Malgrat els intents del Govern de presentar uns contrainformes que contradiguessin a Aparicio, tant SDP com PS van deixar de donar suport a l’aprovació de les lleis que han de marcar el futur de les administracions comunals. Per part dels liberals, tot i que van mantenir el silenci fins a l’últim moment, també va crear dubtes i fins i tot diversitat d’opinions dins del mateix grup parlamentari. Finalment, només Pintat i Camp van donar un vot favorable, mentre que Jordi Gallardo i altres membres liberals deixaven clar que els seus dubtes davant la reforma havien crescut tant com per no aprovar-les i per donar suport a qui volgués anar al TC.