Jugar al Poliesportiu d’Andorra segueix sent sinònim de victòria per al BC MoraBanc Andorra (66-60). I aquest cop ho fa amb un recurs diferent del de la temporada passada, a través de la seva defensa. L’últim a patir-ho és l’Unicaja, que tanca una setmana negra amb tres derrotes.

La cosa va anar de parcials. El primer va ser pels locals, amb una fantàstica sortida de 9-0 amb Diagné, Walker i Stevic. Joan Plaza, que no ho veia gens clar, demanava temps mort i en la tornada Díaz feia la primera cistella andalusa. L’entrada en pista de Shermadini va venir acompanyada dels aplaudiments de l’afició andorrana, agraïda per tot el que va fer durant les dues temporades que va ser al país. Però aquesta vegada jugava amb una altra samarreta, i el georgià començava taponant a Blazic, i posteriorment també anotava, acompanyat per Díaz, Salin i Milosabjevic, per materialitzar un parcial de 0-11 i capgirar el marcador. Copeland des de la línia de tres estava inspirat i una darrera cistella d’Stevic permetia arribar al descans amb una mínima avantatge (16-15).

Waczynski va tornar inspirat a la pista, amb cinc punts consecutius, però la pujada en la intensitat defensiva andorrana, sumada a la manca d’encert visitant, va permetre encadenar 15 punts consecutius, per cap del rival. Copeland encertava en dos triples i Jelinek també veia cistella amb facilitat. El MoraBanc marxava d’onze (31-20). I qui si no, Waczynski, era l’encarregat de trencar el parcial. El polonès era qui tenia més clarividència en atac en aquest període. De fet, l’únic que aconseguia aportar punts per part malaguenya. McCallum i Agustine van acompanyar-lo a partir d’aquí, però els andorrans continuaven anotant mitjançant Blazic i Albicy, el francès amb un triple. Suàrez i McCallum tancaven el quart (36-30).

Shermadini en el seu retorn a Andorra anota vuit punts i atrapa vuit rebots, per una valoració de 14

El rebot ofensiu andorrà, a través sobretot d’Stevic, va estar especialment encertat en els primers compassos de la represa. Blazic, per exemple, errava tres llançaments exteriors consecutius. Però l’eslovè no és dels que s’amaga i en el següent atac s’atrevia amb el triple i aquest cop sí que encertava. Els percentatges en ambdues bandes van baixar considerablement fins al final de l’enfrontament. Això sí, el MoraBanc sempre va anar per davant. Milosavjevic i Waczynski portaven la veu cantant en atac per part de l’Unicaja. Karnowski, amb pocs minuts en pista, feia tot just la seva primera cistella. Anotar costava de debò a tothom. Fernández, com acostuma a ser, va agafar les regnes al final del quart. Primer no errava cap dels dos tirs lliures que va llançar i després de la cistella d’Agustine, el base madrileny tirava per fer dos punts sobre la botzina, al que també ens té acostumats, i tancar el període 48-43.

Intensitat final

Les pèrdues del conjunt andorrà eren constants a la tornada a la pista, però la bona tasca que s’estava desenvolupant defensivament permetia que l’Unicaja no gaudís de bones opcions de llançament. En més de cinc minuts només es van veure dues cistelles, un triple de Colom i un tir de mitja distància de McCallum. Copeland aconseguia trencar la mala ratxa en atac, i els andalusos també, amb Shermadini, Waczynski i Salin acostant al seu equip a la mínima expressió en el marcador. Després de dos tirs lliures d’Stevic, Salin anotava un triple que posava l’empat a 55 a falta de 2.32 minuts per al final.

Començava un altre partit i qui millor el sabria dur, veient que l’encert no imperava, s’acabaria enduent el matx. L’electrònic no es mouria fins entrar el darrer minut, amb un triple de Walker que obria les esperances de triomf, i que s’ampliarien amb dos tirs lliures de Fernández, que tornava a agafar protagonisme. Amb un resultat tan igualat era vital no errar en aquest tipus de llançaments, i el madrileny no ho faria, amb quatre consecutius. Entre mig, McCallum tampoc ho feia. El partit s’estava allargant i l’Unicaja tractava de seguir dins el matx amb atacs ràpids perquè el temps el tenia en contra. Suàrez resolia una ràpida transició i Blazic no fallava des dels tirs lliures, com sí que va fer-ho McCallum. El duel ja estava decidit i per si de cas Fernández encistellava de nou des de la línia de tir lliure.

Peñarroya: «Hem d’estar molt satisfets»

Guanyar a un equip d’Eurolliga diu molt de la feina que es fa. «És un partit en el que hem d’estar molt satisfets perquè hem començat bé, trobant molt bones situacions en el joc ofensiu i amb uns minuts defensius excel·lents, però Unicaja ha entrat ràpidament en el partit», tot i que «hem anat controlant sempre en el marcador, però amb distàncies curtes», i davant la falta d’encert ofensiu, «la defensa és el que ens ha mantingut i ens ha donat la victòria». Tots van donar el millor de si mateixos pel bé comú, i «jugadors que no han destacat en l’aspecte ofensiu s’han sacrificat molt en defensa». Al Poliesportiu d’Andorra «hem trobat el camí a través de ser sòlids i no per ser brillants en les nostres situacions d’atac», i està segur que «si aconseguim tenir aquesta consistència al darrera segur que arribarà la confiança, l’encert i anirem cap endavant».