Escaldes-engordany
L’oposició, a favor de legalitzar l’avortament en els tres supòsits
Liberals, PS i SDP coincideixen en què Andorra s’ha d’adaptar «al segle que vivim»
El debat sobre la legalització de l’avortament, com a mínim, en els tres supòsits bàsics –malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare– segueix sent una assignatura pendent al Principat. Actualment, tots els grups de l’oposició estan d’acord en legalitzar la interrupció de l’embaràs de forma voluntària en aquests tres casos perquè, tal com afirmen, «Andorra s’ha d’adaptar al segle que vivim». Així ho van constatar des de Liberals d’Andorra (Ld’A), el Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) després de conèixer que l’any passat van avortar a Catalunya fins a 114 residents.
La vicepresidenta segona de Ld’A, França Riberaygua, va reconèixer que, tot i que dins el partit «hi ha diferents sensibilitats», «la realitat és que les dones que volen avortar ho fan fora del nostre país». Per això, va opinar que la posició d’Andorra és «contradictòria» i que «caldria adaptar-nos al nostre segle i fer cas del que ens diu el Consell d’Europa». En aquest sentit, va deixar clar que «arribarà un moment que tot el país haurà d’afrontar la realitat de la situació, tal com va passar en el seu moment amb el divorci». Des del seu punt de vista, cal obrir diàleg amb el copríncep episcopal i contemplar la possibilitat que s’abstingui en la decisió. «L’església també ha evolucionat», va afirmar.
En el mateix sentit es va expressar el conseller general per SDP, Víctor Naudi, que va recordar que amb el suport d’un dels dos coprínceps i l’abstenció de l’altre la llei podria tirà endavant. Al seu entendre «és una vergonya que les dones encara hagin d’anar fora del país a avortar». «Van passar els anys i les xifres demostren que és una realitat de drets socials i drets de les dones», va sentenciar.
Per part seva, la consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va ser la més contundent deixant clar que «és una hipocresia que les dones no puguin avortar al nostre país i hagin d’anar fora». Gili va destacar que «un any més moltes dones van avortar a Catalunya» i va remarcar que «n’hi ha moltes més que ho deuen fer a França». «És una evidència que hi ha dones que tenen la necessitat d’avortar per les raons que sigui», va indicar tot reiterant que «coneixen les dades, és una hipocresia no regular el dret a casa nostra com a mínim en els tres supòsits bàsics». Cal fer un canvi per «deixar de ser un país tercermundista».
La parlamentària del PS considera que el problema pel qual aquesta qüestió encara no s’ha legislat és «la mentalitat de DA». I va recordar que «malgrat la paritat al consell de membres demòcrates, van votar en contra de la legalització».
D’altra banda, la presidenta de l’Associació de Dones (ADA), Montserrat Nazzaro, va coincidir amb Gili en valorar que «la hipocresia d’aquest país fa que anem a Catalunya a avortar i aquí no ho permetem».
L’evolució dels últims sis anys / Les dades dels darrers sis anys mostren que un 9,6% de les noies que decideixen interrompre l’embaràs de forma voluntària tenen menys de 20 anys. És sempre la dada més preocupant, ja que entre aquesta franja d’edat s’inclouen també les noies menors d’edat. Amb tot, les xifres registrades l’any passat mostren una tendència a la baixa en aquestes edats. Mentre que el 2015 fins a 19 noies menors de 20 anys van prendre aquesta decisió, el 2016 només en van ser sis.
Una dada que van celebrar des dels tres grups de l’oposició i que van atribuir a l’accés a més informació, especialment entre els joves. Amb tot, Riberaygua i Gili van insistir en què cal encara posar més èmfasi en aquesta qüestió. «Fan falta més campanyes a nivell de carrer i un lloc on els joves sàpiguen que poden anar si tenen dubtes sobre la seva sexualitat», va proposar Gili. Riberaygua, a més, aposta per potenciar la informació des de ben petits a través de l’educació.
També Nazzaro va valorar positivament aquestes dades. «Sense tenir més dades davant és difícil de dir però podria ser que, finalment, la feina de sensibilització i de prevenció d’embarassos des de organitzacions i administració estigui finalment quallant».
Si s’observen les dades globals dels últims deu anys, les dones que han avortat a Catalunya arriben a les 1.320. I en els últims sis anys, l’edat en la qual es concentren més interrupcions de l’embaràs és entre 25 i 29 anys, amb un 22,4% dels casos.
La vicepresidenta segona de Ld’A, França Riberaygua, va reconèixer que, tot i que dins el partit «hi ha diferents sensibilitats», «la realitat és que les dones que volen avortar ho fan fora del nostre país». Per això, va opinar que la posició d’Andorra és «contradictòria» i que «caldria adaptar-nos al nostre segle i fer cas del que ens diu el Consell d’Europa». En aquest sentit, va deixar clar que «arribarà un moment que tot el país haurà d’afrontar la realitat de la situació, tal com va passar en el seu moment amb el divorci». Des del seu punt de vista, cal obrir diàleg amb el copríncep episcopal i contemplar la possibilitat que s’abstingui en la decisió. «L’església també ha evolucionat», va afirmar.
En el mateix sentit es va expressar el conseller general per SDP, Víctor Naudi, que va recordar que amb el suport d’un dels dos coprínceps i l’abstenció de l’altre la llei podria tirà endavant. Al seu entendre «és una vergonya que les dones encara hagin d’anar fora del país a avortar». «Van passar els anys i les xifres demostren que és una realitat de drets socials i drets de les dones», va sentenciar.
Per part seva, la consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va ser la més contundent deixant clar que «és una hipocresia que les dones no puguin avortar al nostre país i hagin d’anar fora». Gili va destacar que «un any més moltes dones van avortar a Catalunya» i va remarcar que «n’hi ha moltes més que ho deuen fer a França». «És una evidència que hi ha dones que tenen la necessitat d’avortar per les raons que sigui», va indicar tot reiterant que «coneixen les dades, és una hipocresia no regular el dret a casa nostra com a mínim en els tres supòsits bàsics». Cal fer un canvi per «deixar de ser un país tercermundista».
La parlamentària del PS considera que el problema pel qual aquesta qüestió encara no s’ha legislat és «la mentalitat de DA». I va recordar que «malgrat la paritat al consell de membres demòcrates, van votar en contra de la legalització».
D’altra banda, la presidenta de l’Associació de Dones (ADA), Montserrat Nazzaro, va coincidir amb Gili en valorar que «la hipocresia d’aquest país fa que anem a Catalunya a avortar i aquí no ho permetem».
L’evolució dels últims sis anys / Les dades dels darrers sis anys mostren que un 9,6% de les noies que decideixen interrompre l’embaràs de forma voluntària tenen menys de 20 anys. És sempre la dada més preocupant, ja que entre aquesta franja d’edat s’inclouen també les noies menors d’edat. Amb tot, les xifres registrades l’any passat mostren una tendència a la baixa en aquestes edats. Mentre que el 2015 fins a 19 noies menors de 20 anys van prendre aquesta decisió, el 2016 només en van ser sis.
Una dada que van celebrar des dels tres grups de l’oposició i que van atribuir a l’accés a més informació, especialment entre els joves. Amb tot, Riberaygua i Gili van insistir en què cal encara posar més èmfasi en aquesta qüestió. «Fan falta més campanyes a nivell de carrer i un lloc on els joves sàpiguen que poden anar si tenen dubtes sobre la seva sexualitat», va proposar Gili. Riberaygua, a més, aposta per potenciar la informació des de ben petits a través de l’educació.
També Nazzaro va valorar positivament aquestes dades. «Sense tenir més dades davant és difícil de dir però podria ser que, finalment, la feina de sensibilització i de prevenció d’embarassos des de organitzacions i administració estigui finalment quallant».
Si s’observen les dades globals dels últims deu anys, les dones que han avortat a Catalunya arriben a les 1.320. I en els últims sis anys, l’edat en la qual es concentren més interrupcions de l’embaràs és entre 25 i 29 anys, amb un 22,4% dels casos.