• Victòria en la final davant l'ADT Tarragona en un matx en què els locals milloren la seva imatge

Jon Santamaría, que ahir va debutar, bota la pilota mentre Rob Johnson busca espais a la pintura, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

Ahir, al final del partit i amb la victòria al sarró, es parlava al Poliesportiu del primer títol de la temporada per al BC River Andorra, com si el club pogués optar a una llarga llista de trofeus, però segurament era una reacció lògica a un trofeu que va omplir de satisfacció l'entitat, des dels jugadors, al cos tècnic i fins la directiva. El títol arriba en un moment idoni, no perquè hagin passat dinou anys des de l'últim, sinó perquè l'equip de Joan Peñarroya va donar una bona imatge --això sí, amb una pájara espectacular en el tercer quart--, però en el millor moment de la pretemporada, a només set dies del debut davant el FEVE Oviedo en LEB Plata.

El triomf andorrà es va basar, simplement, en la diferència de qualitat home per home entre el River i l'ADT Tarragona. Els dos primers períodes van ser un autèntic passeig militar dels locals, en una demostració de potencial molt lluny del dels catalans, els quals van arribar a perdre de 20 punts (41-21) en el que, fins el moment, era un partit tan descompensat com avorrit en el sentit estricte del marcador, tan escandalós com era. El tercer quart, però, va ser un problema seriós, quan es va passar d'aquell avantatge monumental --de 14 punts al final del segon quart (48-34)-- a un increïble 60-61 en contra en acabar el tercer parcial. Mentre el públic pensava en les pitjors conseqüències, el River va acabar per reaccionar en l'últim quart, per deixar les coses clares i el títol de la Lliga Catalana a casa.

El club tenia preparada la festa fins i tot amb un detall per al president de la Federació Catalana, Enric Piquet, el qual després de 26 anys deixa el càrrec. Però el que semblava que seria fàcil quan només havien passat quatre minuts de joc i el River ja guanyava 17-6, finalment no ho va ser. Ara bé, el canvi de rumb del matx va tardar en arribar fins la segona meitat. Mentrestant, el River obria tot l'espai que volia en el marcador gràcies a un canell màgic i absolutament perillós com el d'Àlex Piru Ros. El català va anotar 15 punts en tot el partit, tots des de la línia de 6,75. En el primer quart ja n'havia ficat dins tres triples i al descans ja n'eren cinc. En el quart inicial, entre l'aportació magistral de Ros, la de Matalí amb altre triple i la de Pablo Sánchez amb un altre, el marcador va ser demolidor per a l'ADT: 29-16.

LA MÀQUINA FUNCIONA
El segon quart va ser la confirmació de què la màquina andorrana funciona. Tot i que l'ADT es va acostar als nou punts (29-20), de nou Ros de tres i després un portentós Rob Johnson sota cistella van ser els precursors d'un nou atac al marcador. Llavors les distàncies es van ampliar de mica en mica, fins a un 41-21 frustrant per als catalans i per a l'espectacle. Amb tot, la lluita dels visitants tindria el seu premi i els 20 punts d'avantatge van acabar en només 14 quan es va arribar al descans, la qual cosa fins i tot podria haver estat d'11 si Ros, altra vegada pletòric, hagués fallat un triple en l'últim instant.

HECATOMBE EN EL TERCER QUART
En la represa, però, tot va canviar radicalment. A base de triples i encert en la mitja distància, l'ADT va fer un parcial de 12-27, ajudat també pels problemes de concentració dels homes de Joan Peñarroya. Aquest període va ser catastròfic, i només petits detalls de Rob Johnson i Matalí permetien mantenir el barco andorrà a la superfície. Amb tot, l'últim quart va arribar per salvar del fons del mar el River, amb una reacció que fa pensar en positiu de cara al futur i possibles situacions semblants en la temporada. Johnson en l'ampolla, els triples de Pablo Sánchez i James Holmes amb el vestit de fer feina, van aconseguir deixar les coses on havien d'estar. Un primer parcial de 5-0 (65-61) va obrir el camí, i finalment la distància es va ampliar fins el 83-72 que dóna, és cert, el primer títol de la temporada al River. I que vinguin més. [email protected]