Un grup de bombers d’Oregon (Estats Units) mostra als companys d’altres països una espècie de braç per recuperar víctimes. Els italians mostren sistemes perquè els nusos no restin velocitat al rescat. I, una mica més enllà, els francesos revelen els secrets de les seves tècniques per fer immobilitzacions en suspensió.
 

Som al 69è Congrés de la Comissió Internacional de Socors Alpins (ICAR) que, enguany i per primera vegada, se celebra a Andorra fins dissabte. Durant aquests dies uns 400 professionals de tot el món s’han donat cita a Soldeu i al Pla de Piolets per aprofitar els desnivells que presenta la zona. 
 

Pere Fortes juga a l’equip local, és part del Grup de Suport de Muntanya dels Bombers d’Andorra i explica: «Les tècniques que estem mostrant avui [ahir] són innovadores i s’encaminen a guanyar eficiència i rapidesa a l’hora de rescatar una víctima, o bé, quan el rescat pot trigar, a millorar les immobilitzacions i a evitar la síndrome de l’arnès, que provoca el tall del reg sanguini si el ferit es queda suspès en l’aire». 
 

No tot va de desnivells durant la jornada, Els guies canins del Principat expliquen les particularitats del seu ensinistrament, que comença abans que a la majoria de països, amb 8 o 10 setmanes. 
 

Joan Carles Recasens, director dels bombers andorrans no pot amagar la satisfacció per haver portat el congrés al Principat. Al respecte Franz Stämpfi, president de l’ICAR, assegura: «Ha sigut la cirereta del pastís de la seva carrera». 
 

Qui no estigui familiaritzat amb les tècniques de rescat, podria pensar que hi ha una mena de protocol universal però, aparentment, hi ha diferències sensibles d’un lloc a un altre. «Cada país utilitza una mica les tècniques pròpies, tot i que a Europa són bastant comunes», explica Jordi Farré, director adjunt del Cos de Bombers local.