ANDORRA LA VELLA
Manel Gibert presenta el recull de contes ‘Vertigen’
Isabel-Clara Simó prologa el llibre del poeta, ara narrador
L’escriptor Manel Gibert presenta la setmana que ve el llibre de contes Vertigen, editat per Editorial Límits. L’acte tindrà lloc dimecres, dia 4, al centre cultural la Llacuna a les set de la tarda. A més de l’autor, a l’acte hi intervindran Marc Miró, de l’editorial Límits, la periodista Noemí Rodríguez, i Mercè Canals, Càrol Caubet i Lis Caubet, de la companyia An-danda-ra.
Del pròleg de Vertigen se n’ha encarregat l’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoy, 1943), que afirma que «des d’un punt de vista literari, Vertigen és sucós, ple de rialles trencades i desdenys voluptuosos. Els lectors acabem, tard o d’hora, essent-ne còmplices, i acabem la lectura amb la sensació d’haver assistit a un banquet».
Gibert (Reus, 1966) és poeta i professor de llengua i literatura catalanes. També va ser secretari personal i editor privat d’Antoni Aristot Gomà (1915-2003) des del 1998 fins a la seva mort. A més de Vertigen, Gibert ha publicat l’obra poètica Pluja (Edicions del Diari d’Andorra, 2000); Quadern d’Arans, una suite de tankes i haikus (Editorial Andorra, 2003); Blaus a la deriva; (Editorial Andorra, 2010) i A l’ombra del solstici (Editorial Andorra, 2017).
Lloança de Simó / Sobre Vertigen, Isabel-Clara Simó en destaca que «des de principis del segle XX, la literatura narrativa va fer un tomb espectacular: l’argument va ser considerat un simple vehicle de transmissió del text; la tercera persona va entrar en decadència (...) i l’estructura clàssica introducció-nus-desenllaç va desaparèixer. Els contes de Gibert s’ajusten força a aquests nous esquemes, allunyant-se així de la literatura de pur entreteniment o instrumental. A més, l’autor retorça textos o utilitza els clàssics al servei d’una fluïdesa lingüística xocant i provocativa. Estem, doncs, davant d’un text innovador i feliçment feréstec, dels que et fan tornar la confiança a les esveltes lletres catalanes, anorreades pels santjordis a cop de talonari i de best-sellers entretinguts».
És obvi que Gibert ha trobat un llenguatge personal, i que el fa servir segons la conveniència dels relats. Cap d’aquests contes no et deixa indiferent», conclou l’escriptora.
Del pròleg de Vertigen se n’ha encarregat l’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoy, 1943), que afirma que «des d’un punt de vista literari, Vertigen és sucós, ple de rialles trencades i desdenys voluptuosos. Els lectors acabem, tard o d’hora, essent-ne còmplices, i acabem la lectura amb la sensació d’haver assistit a un banquet».
Gibert (Reus, 1966) és poeta i professor de llengua i literatura catalanes. També va ser secretari personal i editor privat d’Antoni Aristot Gomà (1915-2003) des del 1998 fins a la seva mort. A més de Vertigen, Gibert ha publicat l’obra poètica Pluja (Edicions del Diari d’Andorra, 2000); Quadern d’Arans, una suite de tankes i haikus (Editorial Andorra, 2003); Blaus a la deriva; (Editorial Andorra, 2010) i A l’ombra del solstici (Editorial Andorra, 2017).
Lloança de Simó / Sobre Vertigen, Isabel-Clara Simó en destaca que «des de principis del segle XX, la literatura narrativa va fer un tomb espectacular: l’argument va ser considerat un simple vehicle de transmissió del text; la tercera persona va entrar en decadència (...) i l’estructura clàssica introducció-nus-desenllaç va desaparèixer. Els contes de Gibert s’ajusten força a aquests nous esquemes, allunyant-se així de la literatura de pur entreteniment o instrumental. A més, l’autor retorça textos o utilitza els clàssics al servei d’una fluïdesa lingüística xocant i provocativa. Estem, doncs, davant d’un text innovador i feliçment feréstec, dels que et fan tornar la confiança a les esveltes lletres catalanes, anorreades pels santjordis a cop de talonari i de best-sellers entretinguts».
És obvi que Gibert ha trobat un llenguatge personal, i que el fa servir segons la conveniència dels relats. Cap d’aquests contes no et deixa indiferent», conclou l’escriptora.