ESCALDES-ENGORDANY
Falta una llista de medicaments reemborsables
El mediador critica que les farmàcies encara no tenen conveni
El mediador de la CASS, Josep Maria Goicoechea, recorda i lamenta que «a Andorra no existeix un llistat oficial dels medicaments reembossables» i, per tant, «l’Àrea de control sanitari segueix com pot –amb recursos escassos per aquesta tasca– l’evolució de les llistes de medicaments inclosos pels organismes de seguretat social dels països veïns (...) sense respondre a cap norma que ho estableixi».
Goicoechea ho argumenta en el seu informe semestral, que també inclou un balanç del seu primer any d’activitat, i que ha tramès al Consell d’Administració de la CASS. El mediador subratlla que «trobo preocupant que, per manca d’acció de l’autoritat sanitària, la CASS es vegi obligada a actuar amb inseguretat en un tema relliscós i polèmic. I resulta xocant, sempre en l’àmbit dels medicaments, que la professió farmacèutica sigui l’única entre els prestadors que no disposa d’un conveni establint els drets i deures envers als assegurats».
Goicoechea matisa que en l’article 47 de la Llei de la CASS s’especifiquen 19 competències del Consell d’Administració, que li permeten establir convenis amb professionals o establiments i centres de serveis. Amb tot, constata que no pot influir «de debò sobre la funció de la seguretat social pública en el complex de la protecció sanitària del país» i posa com a exemple que no s’ha aprovat la proposta de la CASS sobre la reducció de les tarifes de responsabilitat d’actes d’analítica clínica.
Millores / En l’informe, el mediador exposa alguns punts de millora de la CASS a partir de les queixes presentades pels usuaris. Un altra vegada es refereix «al tracte d’alguns empleats amb l’assegurat». «No són molt freqüents, però fan molt de mal», insisteix. També adverteix dels grans retards a l’hora de tramitar les pensions i es permet aconsellar «reforçar els recursos humans i potser simplificar alguns procediments de tot el procés de gestió».
Goicoechea també suggereix redactar una Carta de drets i deures de l’assegurat que «permetria la difusió inequívoca dels aspectes pràctics de la normativa», ja que molta gent no coneix o malinterpreta les normatives de la CASS. A més, indica que cal actualitzar la pàgina web.
Dades d’activitat / Quant a les xifres d’activitat del mediador, durant el primer any d’activitat ha rebut 128 sol·licituds, la majoria per resoldre qüestions d’altes mèdiques amb les quals no s’està d’acord, per la pensió d’invalidesa i pel reembossament de les prestacions.
Quant al segon semestre de l’any, de l’1 de març al 31 d’agost, s’han tramitat 62 demandes, de les quals 60 ja estan tancades i dos estan en curs d’instrucció. La mitjana del termini d’instrucció de cada petició és de 14,9 dies.
Els ingressos de la branca general creixen un 18,5%
Els ingressos de la CASS per cotitzacions de la branca general tant d’assalariats com d’autònoms han crescut un 18,5%, segons es va informar ahir al Consell d’Administració de la parapública, que va liquidar els comptes del segon trimestre del 2017. Els ingressos per les cotitzacions de treballadors contractats i per compte propi ha estat de 57,6 milions d’euros, i per cotitzacions de prestacions econòmiques de la CASS (pensions i baixes) ha estat de quatre milions d’euros.
L’augment d’ingressos, però, ha estat provocat per l’augment de dos punts de la cotització de la branca general, que l’1 d’abril del 2016 va passar del 8% al 10%.
Quant a les despeses, també han crescut, però només un 5,9%: en prestacions sanitàries, 47,1 milions d’euros, i en prestacions econòmiques (baixes, pensions d’invalidesa i d’orfenesa), 26,9 milions d’euros.
Quant a la branca jubilació, en destaca el descens del 8,5% de la despesa en pensions no contributives, que ha estat de 2,4 milions d’euros, però el Govern se n’ha fet càrrec i, en aquest concepte, ha transferit a la CASS aquesta quantitat.
Pel que fa a xifres globals, el nombre d’assalariats és de 37.616 persones; d’autònoms, 6.113, el 37% dels quals gaudeixen de la cotització reduïda al 50%; de pensionistes d’invalidesa i orfenesa, 2.575 , i de pensionistes de jubilació, 11.934.
La taxa de dependència és de 3,54 assegurats actius per cada pensionista jubilat.
Goicoechea ho argumenta en el seu informe semestral, que també inclou un balanç del seu primer any d’activitat, i que ha tramès al Consell d’Administració de la CASS. El mediador subratlla que «trobo preocupant que, per manca d’acció de l’autoritat sanitària, la CASS es vegi obligada a actuar amb inseguretat en un tema relliscós i polèmic. I resulta xocant, sempre en l’àmbit dels medicaments, que la professió farmacèutica sigui l’única entre els prestadors que no disposa d’un conveni establint els drets i deures envers als assegurats».
Goicoechea matisa que en l’article 47 de la Llei de la CASS s’especifiquen 19 competències del Consell d’Administració, que li permeten establir convenis amb professionals o establiments i centres de serveis. Amb tot, constata que no pot influir «de debò sobre la funció de la seguretat social pública en el complex de la protecció sanitària del país» i posa com a exemple que no s’ha aprovat la proposta de la CASS sobre la reducció de les tarifes de responsabilitat d’actes d’analítica clínica.
Millores / En l’informe, el mediador exposa alguns punts de millora de la CASS a partir de les queixes presentades pels usuaris. Un altra vegada es refereix «al tracte d’alguns empleats amb l’assegurat». «No són molt freqüents, però fan molt de mal», insisteix. També adverteix dels grans retards a l’hora de tramitar les pensions i es permet aconsellar «reforçar els recursos humans i potser simplificar alguns procediments de tot el procés de gestió».
Goicoechea també suggereix redactar una Carta de drets i deures de l’assegurat que «permetria la difusió inequívoca dels aspectes pràctics de la normativa», ja que molta gent no coneix o malinterpreta les normatives de la CASS. A més, indica que cal actualitzar la pàgina web.
Dades d’activitat / Quant a les xifres d’activitat del mediador, durant el primer any d’activitat ha rebut 128 sol·licituds, la majoria per resoldre qüestions d’altes mèdiques amb les quals no s’està d’acord, per la pensió d’invalidesa i pel reembossament de les prestacions.
Quant al segon semestre de l’any, de l’1 de març al 31 d’agost, s’han tramitat 62 demandes, de les quals 60 ja estan tancades i dos estan en curs d’instrucció. La mitjana del termini d’instrucció de cada petició és de 14,9 dies.
Els ingressos de la branca general creixen un 18,5%
Els ingressos de la CASS per cotitzacions de la branca general tant d’assalariats com d’autònoms han crescut un 18,5%, segons es va informar ahir al Consell d’Administració de la parapública, que va liquidar els comptes del segon trimestre del 2017. Els ingressos per les cotitzacions de treballadors contractats i per compte propi ha estat de 57,6 milions d’euros, i per cotitzacions de prestacions econòmiques de la CASS (pensions i baixes) ha estat de quatre milions d’euros.
L’augment d’ingressos, però, ha estat provocat per l’augment de dos punts de la cotització de la branca general, que l’1 d’abril del 2016 va passar del 8% al 10%.
Quant a les despeses, també han crescut, però només un 5,9%: en prestacions sanitàries, 47,1 milions d’euros, i en prestacions econòmiques (baixes, pensions d’invalidesa i d’orfenesa), 26,9 milions d’euros.
Quant a la branca jubilació, en destaca el descens del 8,5% de la despesa en pensions no contributives, que ha estat de 2,4 milions d’euros, però el Govern se n’ha fet càrrec i, en aquest concepte, ha transferit a la CASS aquesta quantitat.
Pel que fa a xifres globals, el nombre d’assalariats és de 37.616 persones; d’autònoms, 6.113, el 37% dels quals gaudeixen de la cotització reduïda al 50%; de pensionistes d’invalidesa i orfenesa, 2.575 , i de pensionistes de jubilació, 11.934.
La taxa de dependència és de 3,54 assegurats actius per cada pensionista jubilat.