Si bé fa dies que no se'n parla, el futur de la Seguretat Social andorrana és una qüestió que ens preocupa perquè tothom sap que tard o d'hora ens portarà problemes a tots plegats.

L'altre dia, parlava amb una persona que coneix perfectament la situació actual de la CASS. Quan abordàvem la situació de la branca de jubilació, la conclusió no era altra que la que ja s'ha constatat en els nombrosos estudis que s'han dut a terme en els darrers temps: d'aquí aproximadament a uns deu anys xocarem contra el mur, és a dir, arribarà el dèficit i s'aproparà la fi de les reserves de la parapública. L'evolució demogràfica ens porta cap a un futur amb una població més envellida, amb el conseqüent allargament de la vida i la major despesa en pensions de jubilació. Si sabem quan ens estimbarem, almenys hem de fer un esforç per aturar la velocitat del xoc perquè els danys siguin menors. No som experts en la temàtica, però una vegada més, insistim que a mitjà o llarg termini haurem d'assumir un nou increment de les cotitzacions. A ningú li agrada pagar més, però si el dia de demà volem gaudir d'una pensió de jubilació digna, no ens quedarà més remei que assumir aquesta realitat. En aquest sentit, també s'ha de recordar que la renovada legislació de la Seguretat Social ja fixa que "la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d'elaborar, com a mínim, cada cinc anys, un estudi actuarial i trametre'l al Govern, proposant les mesures necessàries per mantenir la viabilitat futura de la branca de jubilació". Aquesta és una garantia que van incloure els legisladors de manera intel.ligent però caldrà molt més que això.

A l'altre costat de la balança tenim la branca de malaltia. I és en aquesta esfera on es detecten més possibilitats per actuar o per frenar el xoc si continuem amb el símil. En els últims anys la despesa en aquesta branca s'ha disparat d'una manera descomunal per una falta de control que considerem lamentable i molts han extret un benefici d'aquest desgavell. Un exemple el tenim amb les baixes laborals. ¿Com pot ser que en els últims anys s'hagi incrementat brutalment el cost econòmic de les baixes laborals si el nombre d'assalariats ha baixat d'una manera més que considerable? La resposta és que es donen més baixes laborals i que els aturs cada dia s'allarguen més en el temps. Davant d'aquesta situació no queda altra cosa que ser més estrictes en el control de l'atorgament de les baixes. Potser hi ha qui s'emprenyarà, però ¿qui no ha sentit el cas d'un metge de capçalera que ha suggerit al pacient allargar la baixa sense gaire motiu aparent?; ¿o qui no ha sentit que algú s'ha quedat sense feina i al dia següent ha agafat la baixa?; ¿o qui no ha sentit algú que ha demanat allargar una baixa i s'ha acceptat la petició fent poques preguntes?

Decisions impopulars

I és en aquest sentit on creiem que es poden prendre decisions per racionalitzar una despesa insostenible. Tenim un bon sistema sanitari i de Seguretat Social però hi ha moltes connexions d'aquest model que estan rovellades i que degotegen. En aquest punt és on haurà d'intervenir la classe política, que, amb la comunió dels actors implicats, haurà de prendre mesures que segur seran impopulars però són cabdals per solucionar una problemàtica que, insistim, sabem que arribarà. Caldrà veure la valentia dels representats polítics a l'hora d'emprendre certes iniciatives que probablement tindran també una factura política. I l'acció adreçada a salvar el model de Seguretat Social pot ser una bona oportunitat per demostrar que no es fan polítiques per guanyar les pròximes eleccions, sinó per procurar la millora del benestar dels ciutadans. Hi ha temps per minimitzar el problema, ¡però deu anys passen molt ràpid!

Per a més informació consulti l'edició en paper.