«El pas del temps és inexorable amb els edificis. Per molt que es vulguin evitar, els elements constructius experimenten variacions en les seves característiques bàsiques, de les formes i els materials, de manera que, més aviat o més tard, perden les seves prestacions inicials», argumenta l’arquitecte de Patrimoni Cultural, Joan Manuel Bellera. I això també li ha passat a l’església de Sant Serni, a Canillo, que requereix d’una intervenció per arranjar les principals lesions detectades.

Les principals actuacions seran arranjar la barana del cor, que necessita falcar-se bé per prevenir un accident, i s’aprofitarà per restaurar la bancada i la fusta del soler, i adaptar la reixa de l’altar major, del segle XIX, i que està desmuntada en un magatzem des de fa anys, a la capella del Sant Crist de la Puríssima Sang.

Però la intervenció no quedarà aquí: es netejarà el campanar per dins, es restaurarà l’estructura de fusta de l’escala i s’hi posarà il·luminació i, per fora, es consolidarà la pedra i es col·locaran filats antiocells. Es repassarà tota la coberta per impermeabilitzar-la i a l’interior de l’església, es netejaran les parets i els sostres amb dues mans de calça diluïda en aigua. Una empresa especialitzada restaurarà la pintura mural situada a sobre del cor, del segle XVI, ja que l’última vegada que s’hi va intervenir va ser l’any 1982.

Quant a la barana del cor, datada de 1649, no està ben subjecta, i és un perill perquè la gent s’hi recolza. «La consolidarem amb falques de fusta», aclareix Bellera, «i es restaurarà la fusteria». A més de restaurar la sanefa, les parets, ennegrides pel fum de les espelmes i el pas del temps, s’emblanquinaran.

Pel que fa a la reixa del segle XIX, originalment estava col·locada davant de l’altar major, però el canvi de tendència de les misses, amb l’objectiu d’apropar-se als feligresos, la va fer treure. Primer, la reixa es va col·locar a l’entrada de l’església, però si calia evacuar el recinte era perillosa i va acabar desmuntada i emmagatzemada. Ara s’adaptarà per encaixar amb la capella del Crist de la Puríssima Sang, on mossèn Ramon Rossell, rector de Canillo, hi oficia els batejos. La reixa no es podrà col·locar sencera, però es desmuntarà de manera que sempre es pugui tornar a completar la peça. Precisament, el retaule barroc del Crist de la Puríssima Sang s’ha restaurat fa poc i, com que per la llucana superior hi entrava aigua, es va aprofitar per arranjar-la.

Del campanar ja hem comentat que hi haurà una actuació a fons. Es va aixecar en època barroca, entre els segles XVII i XVIII. Es tracta d’una estructura adossada, al sud de l’església de Sant Serni, temple d’origen romànic. És de planta quadrada, amb tres pisos amb finestres de mig punt i diverses espitlleres. De fet, és el campanar més alt del país, amb 28,5 metres (el campanar romànic més alt és el de Santa Eulàlia d’Encamp, amb 24 metres). La coberta conté fustes i lloses de pissarra disposades a quatre aigües. La coberta, però, és relativament nova, de principis del segle XX. «Hi ha un fotografia de 1905 en què es veu la coberta antiga, i una altra imatge del 1931 on ja es veu la nova, la que hi ha ara», detalla l’arquitecte de Patrimoni.

L’obra, pressupostada en uns 55.000 euros, es realitzarà en el que queda d’any.

Elements de moltes èpoques

«L’església parroquial de Canillo és la que més coses de diferents èpoques ha conservat», recorda Bellera. Entre els objectes i curiositats que s’hi poden trobar hi ha unes tombes d’època medieval que es van descobrir mentre es feia una reforma del soler, l’any 2009. Hi ha dues piques baptismals (una a l’interior de la nau i una altra situada a fora) d’època indeterminada. Hi ha retaules barrocs (segles XVII i XVIII) i un estendard grana de grans dimensions (recentment restaurat) que es treia en processó el dia de Corpus i per la diada de Sant Roc. I acoblat a dalt d’una paret, a l’alçada del cor, hi ha un carrilló.

Sant Serni, una caixa de sorpreses.