La taula parada, menjar de festa i molta expectació dels residents al centre sociosanitari El Cedre de Santa Coloma. Avui és dia de festa. 

Celebren la festa de Nostra Senyora de Meritxell i aquest any han volgut convidar al ministre de Salut, Carles Àlvarez. «Un honor ser aquí. El bé més preuat d’Andorra és la seva gent gran», diu el ministre tan bon punt comença a parlar. 
 

L’audiència emet, mentrestant, la remor típica del xiuxiueig de qui parla sabent que no ho hauria d’estar fent però, tot i això, està ben atenta a les paraules d’Àlvarez que diu en un to distès: «Interrompeu-me si no dic la veritat». 
 

Després que fa un temps s’aixequessin veus sobre la situació dels avis que resideixen al Cedre, Àlvarez reconeix que és «un repte atendre cada vegada més persones, més grans i amb més patologies» i explica que, per al Govern, el Cedre és l’exemple de  «sistema públic, ben finançat i equilibrat» que persegueixen.
 

Hi ha hagut moltes millores al centre en els darrers mesos, totes elles orientades a millorar el benestar dels residents perquè, com recorda el ministre, al Cedre «no hi ha persones de pas, la residència és la vostra llar». 
 

Per tractar els padrins, són importants les medicines i els tractaments i Àlvarez explica com s’han incrementat les hores de metge al centre i reforçat els serveis de neuropsicologia. 
 

Però, potser, encara més importants són les atencions humanes, l’afecte i l’acompanyament que reben cada dia els avis per part dels professionals que els acompanyen. 
 

Aquests metges, infermeres, auxiliars sovint han patit horaris i torns complicats, per això, explica Àlvarez, «s’han revisat els torns i flexibilitzat els horaris» del personal per assegurar-se que puguin fer la seva feina en les millors condicions.
 

També s’han personalitzat encara més els tractaments i les atencions als residents del Cedre, amb reunions a tres bandes entre professionals, pacients i familiars.

Per a la millora del Cedre, s’ha tingut en compte també l’alimentació, element transversal del benestar. El ministre explica que la cuina s’ha remodelat i s’ha destinat una zona especial de manipulació d’aliments per a al·lèrgics. 
 

De sobte, una veu al fons de la sala: és en Josep Daza López, un dels residents al Cedre. Vol parlar i s’apropa amb passos curts, lents però determinats al faristol. «Estic súper orgullossíssim de viure aquí. Soc cec i el tracte es genial. Prego cada dia per a que els meus nets quan siguin grans, estiguin la meitat de ben atesos que jo aquí. I ja no vull dir res més que jo ploro fàcil», diu en Josep Daza López abans de tornar a agafar el bastó i tornar igual de decidit al seu lloc.