ANDORRA LA VELLA
Els refugiats tindran dos anys de permís de residència i treball
Després del termini, es podran acollir al règim migratori o a la llei d’asil
El projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries preveu una nova modalitat d’autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball per a les persones que estan sota la protecció de l’Acnur –l’Alt Comissionat de l’ONU per a les persones refugiades–, i per a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència a causa de violacions sistemàtiques i generalitzades dels drets humans, és a dir, que no es limitarà a una sola nacionalitat.
Les autoritzacions seran per a dos anys, prorrogables sis mesos, i transcorregut aquest termini les persones es podran acollir al règim de migració general andorrà o a la llei de dret d’asil, que s’ha de desenvolupar i aprovar abans que acabi la vigència dels permisos, requisit indispensable perquè Andorra s’adhereixi al Conveni de Ginebra. Quan s’extingeixi el permís, les persones podran optar per tornar al seu país, viatjar a un país tercer o quedar-se. Si cometen un delicte se’ls revocarà l’autorització.
Cada any, el Govern decretarà el nombre i el perfil de les persones que es poden beneficiar de l’autorització. La tria del grup que vindrà a Andorra –una vintena en total, probablement diverses famílies– es farà amb la col·laboració de l’Acnur i la Comunitat de Sant Egidi, present als camps de refugiats. El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aclarir que per viatjar les persones necessitaran «un passaport o un document de viatge expedit per la Creu Roja».
La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va afegir que s’està treballant «en un protocol d’entesa per a l’acollida, i quin país emetrà els visats humanitaris per garantir una entrada legal i segura a l’Espai Schengen». Aquesta tasca es realitza amb la Comunitat de Sant Egidi, que crearà «un corredor humanitari». També hi ha contactes diplomàtics amb França i Espanya per coordinar l’arribada de les persones refugiades, prevista al llarg del 2018. A més, les persones acollides al règim especial tindran llibertat de moviment, és a dir, que se’ls permetrà viatjar fora d’Andorra, tot i que cal tancar amb els països veïns com es regularà.
Espot va afegir que les persones acollides tindran «accés als serveis socials i sociosanitaris, els ajudarem a buscar feina i a formar-se, la canalla s’escolaritzarà i rebran atenció sanitària». Les modalitats d’allotjament poden ser diverses: des de pisos cedits o llogats, a habitacions d’hotels o acolliment en domicilis particulars. De fet, es demanarà la implicació de la societat civil ja que aquestes persones disposaran de voluntaris que els oferiran assessorament i acompanyament.
Les autoritzacions seran per a dos anys, prorrogables sis mesos, i transcorregut aquest termini les persones es podran acollir al règim de migració general andorrà o a la llei de dret d’asil, que s’ha de desenvolupar i aprovar abans que acabi la vigència dels permisos, requisit indispensable perquè Andorra s’adhereixi al Conveni de Ginebra. Quan s’extingeixi el permís, les persones podran optar per tornar al seu país, viatjar a un país tercer o quedar-se. Si cometen un delicte se’ls revocarà l’autorització.
Cada any, el Govern decretarà el nombre i el perfil de les persones que es poden beneficiar de l’autorització. La tria del grup que vindrà a Andorra –una vintena en total, probablement diverses famílies– es farà amb la col·laboració de l’Acnur i la Comunitat de Sant Egidi, present als camps de refugiats. El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aclarir que per viatjar les persones necessitaran «un passaport o un document de viatge expedit per la Creu Roja».
La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va afegir que s’està treballant «en un protocol d’entesa per a l’acollida, i quin país emetrà els visats humanitaris per garantir una entrada legal i segura a l’Espai Schengen». Aquesta tasca es realitza amb la Comunitat de Sant Egidi, que crearà «un corredor humanitari». També hi ha contactes diplomàtics amb França i Espanya per coordinar l’arribada de les persones refugiades, prevista al llarg del 2018. A més, les persones acollides al règim especial tindran llibertat de moviment, és a dir, que se’ls permetrà viatjar fora d’Andorra, tot i que cal tancar amb els països veïns com es regularà.
Espot va afegir que les persones acollides tindran «accés als serveis socials i sociosanitaris, els ajudarem a buscar feina i a formar-se, la canalla s’escolaritzarà i rebran atenció sanitària». Les modalitats d’allotjament poden ser diverses: des de pisos cedits o llogats, a habitacions d’hotels o acolliment en domicilis particulars. De fet, es demanarà la implicació de la societat civil ja que aquestes persones disposaran de voluntaris que els oferiran assessorament i acompanyament.