Un dels temes estrella d’aquest estiu ha estat el de la reforma sanitària, principalment la que passa per crear un servei integrat d’oncologia al Principat. Això ha generat discrepàncies entre el ministre de Salut, Carles Alvarez, i el director del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Josep Maria Piqué –que fins i tot el cap de Govern ha reconegut–, per la manera en què s’ha d’afrontar aquest canvi tan important per al futur dels malalts de càncer que hi ha al Principat.
 

Aquestes desavinences no han frenat la creació d’un grup de treball en el qual hi participen representants de la cartera de Salut, el SAAS, i també la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i Iniciativa Actua, amb l’objectiu de realitzar un plec de bases i que es convoqui un concurs per licitar el servei a una empresa externa. El dilluns passat es va celebrar la primera reunió per avaluar la situació actual i poder definir els requisits per realitzar un plec de bases així que, tal i com va admetre ahir Àlvarez, tot està per definir: «S’ha d’analitzar tota la informació que tinguem sobre la taula per escollir la millor opció possible per donar el millor servei a la població». El que sí sembla tenir clar el líder de la cartera de Salut és qui hauria de ser el màxim mandatari del futur servei integrat d’oncologia; preguntat per aquest rotatiu sobre si és Piqué –aquell amb qui ha tingut enganxades ara fa un mes– qui l’hauria de dirigir, va respondre: «És el director general del SAAS. Aquest servei estaria inclòs dins del sistema sanitari públic, així que la gestió estaria supeditada al SAAS». Un sí rotund, per això, que acte seguit va voler matisar: «Tot això s’ha de concretar, veure com es vincula la gent i les institucions entre elles, però evidentment s’ha de buscar una fórmula que doni una eficiència i una qualitat del servei que siguin més bones per als nostres usuaris».

 

Nega les desavinences / Dit això, el propi Alvarez va tirar pilotes fora preguntat per les reticències amb Piqué: «En teoria, a mi no em consten de manera fefaent, el que sí és veritat que tots els interlocutors que estem al grup de treball ens hem d’entendre».
 

Un dels punts en negreta, cursiva i subratllat del plec de bases és que l’entitat guanyadora del concurs pel servei integrat oncològic ha de ser de prestigi. Sí o sí. «Però sempre en conveni amb la sanitat pública», va detallar Marfany. La clau per al bon funcionament serà fer encaixar una institució dins la sanitat pública, però en tot cas, un altre dels actors principals del grup de treball, Gilbert Saboya, té clar que tenir un institut de renom ha d’ajudar a rendibilitzar una inversió, sobretot en matèria de radioteràpia, que el propi Alvarez va catalogar ara fa un any com «inviable econòmicament» per a una societat d’uns 70.000 habitants: «Això ha de fer que ens convertim en un referent regional i també en termes de turisme sanitari, ja que suposaria un impuls important en aquesta activitat».
 

Aquí és on apareix Baselga. Perquè compleix el requisit de ser un institut privat de referència internacional que pot atraure i perquè té la capacitat per fer-se càrrec de la inversió en la radioteràpia, que és l’altre gran requisit del plec de bases per a la comoditat dels clients, que tot i ser uns 120, «haver de marxar fora a tractar-se és una situació difícil de viure per al malalt i el seu entorn», segons va detallar Saboya, sense comptar amb el cost econòmic que suposa el desplaçament regular per seguir el tractament, ja sigui a Barcelona, Lleida o Tolosa i del qual la CASS només retorna 32 euros per desplaçament. Baselga és «un possible candidat com qualsevol altre», segons va recordar el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, tot i que té un memoràndum d’entesa amb el Govern signat al 2015.
 

En tot cas, Alvarez va deixar clar que el plec de bases estarà llest «abans del 2018» però que el nou servei necessita «dos anys» per funcionar.