El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va reclamar ahir que Andorra sigui un país d’acollida per a refugiats. En aquest sentit, va ressaltar que s’han «s’ha de bastir l’estil de societat europea, de pau, justícia, acollida i crida dels diferents i dels refugiats», va destacar durant la missa que va donar ahir a la Basílica de Nostra Senyora de Meritxell, en la qual van assistir les principals autoritats del país com el cap de Govern, Toni Martí, així com el president portuguès, Marcelo Rabelo da Sousa, que ha estat dos dies de gira pel país. 
 

Així mateix, en declaracions posteriors a la premsa, va explicar que la Unió Europea ha dissenyat un sistema de quotes per distribuir els refugiats dins de la comunitat i que el Principat també haurà d’acollir-ne. «No podrem amb la mateixa quantitat que els grans països, certament, però en certa mesura jo ho impulso i ho desitjo», va ressaltar el copríncep, que hi va afegir: «Acollir és una actitud cristiana fonamental».

A més, va recordar que al llarg del temps el Principat ha estat un lloc d’acollida de refugiats. En aquest context, va relatar que arran de la Guerra Civil espanyola van venir a Andorra persones d’aquest país que fugien del conflicte. Així mateix, amb la Segona Guerra Mundial, el Principat també va ser la llar de jueus que fugien del nazisme. «Andorra ha estat una societat de llibertat i acollida », va emfatitzar Vives.

A més, va exposar que Andorra i el Bisbat han fet una col·lecta per ajudar països com Grècia o dels Balcans, que són la porta d’entrada dels refugiats a Europa. 

 

Sense por / Davant dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Vives va exposar que la societat no ha de tenir por. «Després que a tants llocs del món la guerra, el terrorisme i la violència s’apoderen de molts pobles germans, ara també ha clavat la seva urpa de mort, de por i de barbàrie ben a prop de nosaltres, a Barcelona i Cambrils, i ens sentim colpits i necessitats de força divina per aprendre de nou a no tenir por», va assenyalar Vives durant la missa. Per això, va indicar que «s’ha de reaccionar contra el terrorisme, el tancament i la por».
 

En aquesta línia, va indicar que s’ha de combatre a través de la fe amb la patrona d’Andorra. «La Mare de Déu de Meritxell ens ajudarà a tenir un cor pacífic i pacificador, respectuós amb els qui pensen o preguen de forma diferent, a unir els braços per defensar els valors democràtics i per mantenir-nos ferms en el respecte a la vida i en la promoció dels drets humans», va afirmar Vives.
 

El bisbe també va voler fer una pregària pels dos portuguesos que van morir en l’atemptat de la Rambla de Barcelona del passat 17 d’agost, que va deixar 15 morts i més de 130 ferits de 35 nacionalitats diferents. Així  mateix, va demanar una oració pels incendis que han colpejat aquest estiu Portugal i que han causat centenars de ferits.

 

Germanor amb el país lusità / En el seu discurs, el copríncep també va remarcar els llaços que uneixen Andorra i Portugal. En aquest sentit, va manifestar que en el país hi ha milers de portuguesos que han vingut a treballar. «S’ha de valorar tota l’aportació que la comunitat portuguesa ha fet i està fent en el país. La riquesa que tenim al país també l’han aportat els immigrants portuguesos», va subratllar Vives. 
 

Per això, es va mostrar molt satisfet que Rabelo da Sousa es trobés ahir a la litúrgia en honor a la patrona del Principat, la Verge de Meritxell. «La visita oficial del senyor president de Portugal Marcelo Rebelo de Sousa estreny els llaços de la fraternitat i de l’amor entre els nostres pobles perquè les nacions i les parles se sumen», va defensar el bisbe.

En un altre context, el copríncep també va argumentar durant el sermó que als infants i als joves d’avui en dia els hi falten referents. Això, segons Vives, és un «drama contemporani». Per aquest motiu, va apel·lar a valors i virtuts religiosos com els que apareixen en els Evangelis i que, per Vives, són la base dels Drets Humans.  

 

Visita a França / El copríncep també va avançar a la premsa que preveu visitar França aviat, tot i que no va voler donar una data. De fet, Vives va afirmar que el que importa no és el dia que vagi al Palau de l’Elisi, sinó que es trobaran els dos coprínceps andorrans, Vives i el president francès, Emmanuel Macron. Una fet que va titllar d’històric. «Tot això posa a Andorra en l’agenda internacional en el cor del copríncep francès», va asseverar el bisbe. A més, va assegurar que serveix per treballar per Andorra i pel futur del Principat, especialment, en un moment que està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea. «Això serà un element important pel creixement d’Andorra i per aquest treball que s’està fent per l’acord d’associació amb la UE», va concloure el copríncep episcopal. 

Espot assegura que aviat estarà llesta la llei per emparar persones / El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va assegurar ahir que aviat el país tindrà una llei per poder acollir refugiats. «Està enllestida i a punt d’entrar a tràmit parlamentari», va ressaltar Espot.
 

El Govern s’havia compromès a donar asil a una vintena de persones, però el problema és que la legislació del país no contempla la figura del refugiat.«Seria una fórmula de protecció temporal per causes humanitàries», va exposar Espot. A més, va afegir que es tractaria «d’una solució intermèdia fins que no tinguem regulat l’estatus del refugiat i hagim ratificat el conveni en l’àmbit internacional corresponent». 
 

Ara bé, el titular d’Afers Socials no va voler donar més detalls sobre quant de temps podrien estar els refugiats al país o com seria aquesta fórmula per atendre aquestes persones. «No ens volem avançar i encara hem de perfilar els últims serrells i molt aviat ho acabarem explicant», va exposar el ministre.
 

El Govern va anunciar fa prop de dos anys que acolliria una vintena de refugiats. El mes de maig, el llavors ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va relatar que la normativa que estaven preparant havia de regular el procés d’arribada i tornada dels refugiats en els seus països. Saboya va indicar també que abans que la legislació se sotmetés a votació en el Consell General, volia enviar-la a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).