L’església de Soldeu és una de les que es troba a més alçada del país, com la de Pal, el Serrat, Llorts i el Tarter. Suporta una climatologia extrema i cada any s’hi fa manteniment, sobretot a la coberta. L’última intervenció de manteniment correctiu i preventiu, documentada i de certa importància, és del 2008. El pas del temps, però, ha provocat el desgast habitual de la coberta, filtracions i altres conseqüències provocades pel clima. L’ensurt més gran, però, va tenir lloc l’any passat, quan es va calar foc a l’interior. Per sort, va quedar en un conat i no es van haver de lamentar mals majors. Per pal·liar el mal de les flames es va fer un arranjament d’urgència a la capella, bàsicament a la coberta i a la instal·lació elèctrica. Ara s’hi està actuant a fons. 
 

La fase que s’està executant ara consisteix en «racionalitzar» la instal·lació elèctrica, explica l’arquitecte de Patrimoni Cultural, Joan Bellera. Focus LED, llums d’emergència, quadres de llum centralitzats, sòcols de fusta per tapar els tubs amb els cables, un extintor... S’hi posa ordre però mantenint les necessitats actuals. «L’arquitectura té un ús, i es va adaptant a les diferents èpoques segons les necessitats», recorda Bellera. I la petita església de Soldeu n’és la prova, ja que conserva elements de diferents èpoques i s’ha anat adaptant a les necessitats del rector –mossèn Ramon Rossell– i dels fidels. 

Entre la varietat de peces que s’hi poden trobar hi ha una campana, del segle XVI, que es dignificarà: «S’exposarà sobre una peanya de fusta i es taparà amb un vidre de metacrilat», afegeix l’arquitecte. També es conserven dos aplics que són un disseny de Cèsar Martinell, i que va forjar un ferrer de la Seu d’Urgell, i que mossèn Ramon volia conservar.

El retaule de l’altar major està recobert de paper pintat –no destaca pel seu valor històric– i amb diverses figures. L’aspecte de Sant Bartomeu és eclèctic, però conserva l’encant d’una església amb vida i un grup de fidels que la visiten cada diumenge, a la missa de 10 del matí. De fet, fins l’any 1915, la capella era privada, de la família Calbó, que la va cedir al poble.

A l’exterior també s’hi actuarà, reparant «els murs de fàbrica de pedra, les esquerdes estructurals passives amb morter tixotròpic de base de calç i rejuntant l’aparell exterior amb morter de terra de dosificació, granulometria i pigmentació idèntiques a l’original», detalla, tècnicament, l’arquitecte de Patrimoni. A més, també s’han netejat els canals i baixants pluvials de restes de fulles i brutícia.
 

Quan s’acabin els treballs, el Comú de Canillo ha demanat pintar la capella; abans d’actuar, però, s’ha d’enguixar i tapar les esquerdes estructurals, i repassar amb pintura mural, que s’assembla al guix. Recordem que les esglésies romàniques –la de Sant Bartomeu data dels segles XVII i XVIII i és d’inspiració romànica– estaven revestides de guix i pintades tant per dins com per fora, però a nosaltres ens han arribat a pedra vista. Originalment, ens les hem d’imaginar decorades de murals per fora i per dins.

Tota l’actuació a l’església costarà uns 16.000 euros, una posada a punt que deixarà la capella de Sant Bartomeu de Soldeu preparada per afrontar el dia a dia, amb revisions anuals. Com qui va una vegada a l’any al metge.

Característiques

 

La planta de l’església de Sant Bartomeu és rectangular i a l’extrem sud-est té un absis quadrangular. A més, té un porxo –modern, el va fer construir Pere Canturri a mitjans del segle XX imitant una porxada romànica– i la sagristia adossats al mur sud de la nau. A l’interior, la coberta és en volta de canó, mentre que a l’exterior té dos vessants. Als peus de la nau hi ha el cor, de fusta, per sobre del qual hi ha una finestra en forma d’òcul. Sobresortint del mur dels peus de la nau hi ha un campanar d’espadanya senzilla. A l’interior hi ha un petit retaule dedicat a sant Bartomeu que cega dues finestres en forma d’òcul.