Des de la primera classe de piano, amb només quatre anys, fins al premi Carles Sabater a la segona millor cançó en català d’aquest any, Recordar com oblidar. Així seria un molt breu resum de la trajectòria de la cantautora tarragonina Anna d’Ivori, que ahir es va fer amb l’escenari de Músiques del món a la plaça Coprínceps en un concert en què també hi va participar Frans Cuspinera, el guanyador del Carles Sabater a la millor cançó per Jo soc d’un paisatge.

Frans Cuspinera i Anna d’Ivori es van conèixer a l’entrega de premis i van tornar a coincidir en el concert de presentació del disc de Cuspinera a Barcelona. La idea és que tots dos guanyadors facin vibrar el món de la música amb una cançó plegats en un futur, però, de moment, Anna d’Ivori està immersa en la gira del seu àlbum d’estudi debut, Rere els vidres. Un disc pel qual la banda ha ajudat Ivori a «trobar-li un aire més de pop», perquè ella es defineix com una cantautora. Sempre s’ha format «en la cançó de musical, piano i veu, molt despullat».

La cançó que va quedar en segona posició al Carles Sabater 2017 ho va fer entre 130 candidates i 40 artistes, però no està inclosa al disc. Creiem llavors, que aquesta té poc de pop per adaptar-se a la banda. Totes les cançons d’Ivori parlen «una mica sobre fets autobiogràfics», i la guanyadora, només amb veu i piano, no ha estat menys. Parla sobre «voler deixar enrere ja sigui una persona, un sentiment, i no ser capaç», inclou la metàfora de «recordar com oblidar». «És trista», assegura Ivori, però molts consideren que l’art només surt de decepcions i moments durs, i no pas d’alegries i felicitat. «En el meu cas és cert», valora la cantautora tarragonina, però per ella aquest tipus de cançons «són una mena de teràpia. No és alliçonament als demés, sinó cap a mi. Tot allò que no em sé dir m’ho acabo dient d’una manera o una altra amb les cançons».

Els premis, siguin en la professió que siguin, acostumen a traduir-se en, si més no, un punt i seguit en la carrera professional d’aquesta persona. A Ivori el premi l’ha «fet reflexionar» sense dubte. El primer disc ha anat encarat «cap al pop d’autor» i de moment a l’artista li agradaria «experimentar en aquest àmbit» perquè tot just al maig es publicava el treball i pràcticament no ha tingut temps de sentir-se o no còmoda amb aquest tipus d’enfocament. La cançó guanyadora, però, és molt més personal i s’inclourà en un segon disc en què ja hi pensen, «tant la cançó com les altres que puguin venir des d’una perspectiva més ambiental».

Ivori, com a cantautora, dona moltíssima importància a la lletra, per ella «la lletra i la música han de conformar una unió que estigui en equilibri», una sintonia que «en aquest disc ja passa» però encara «es podria acabar de perfilar de cara al segon». De moment els projectes de futur es queden en cultivar idees per al segon àlbum i en esprémer la gira de Rere els vidres, la qual volen presentar des d’una «perspectiva més acústica». La gira ha passat ja pels voltants de Tarragona, com ara Montblanc o Miravet, i encara tenen pendents localitats catalanes com Espluga, voltants de l’Ebre i Barcelona cap a la tardor.