El darrer concert del Femap d’enguany a Andorra va aconseguir un fet impensable: que s’obrissin, per primer cop, les portes de Casa de la Vall a un concert. Com acostuma a passar en aquestes ocasions, el respectable es demanava si aquest indret, on durant molts anys s’hi ha respirat  política per les quatre cantonades, proporcionaria l‘acústica adequada per acollir un grup musical de música antiga. I sí, el cap de casa d’aquest singular edifici, amb el seu gran finestral obert envers els boscos de la Comella, va demostrar que podia acollir perfectament un trio com el Fantasiant, composat per dues violes de gamba i una tiorba.

Mentre els escoltava, però, –potser influenciat per la prèvia visita al saló dels Passos Perduts que es troba contigu a la Sala del Consell– em demanava les dificultats amb què es deuen trobar els intèrprets a l’hora de fer la tria de les obres que oferiran. Així, en aquesta habitació de l’edifici, un gran nombre  de consellers generals d’Andorra s’hi han passejat, durant anys i anys, per poder deliberar millor les decisions i, per tant, cal pensar que s’hi han passejat amunt i avall perdent-hi un gran nombre de passos, abans no s’encengués la idea. Les característiques d’aquella sala em van fer pensar en el devessall de salons que hi deu haver arreu del món, on hi resten perdudes les notes que han estat descartades per músics de tota mena, malgrat haver-les assajat durant hores i hores.

El cert és que els músics ja havien interpretat aquest mateix programa al refugi del Niu de l’Àliga el dia abans. Curiosament, un programa tan marcadament  francòfon resultava ideal per a un edifici on hi ha una sala, la Sala del Consell, que està presidida per la imatge d’un copríncep francès. Curiosament, i a diferència de l’espanyol, que acostuma a gaudir de mandats molt més llargs,  aquest ha estat escollit fa relativament poc i, per tant, encara no hi té penjada la foto, tot i que sembla estar ja a punt.

El concert arrencava i acabava amb dues suites de Marin Marais que van permetre al trio presentar-se i acomiadar-se al complet. La part central del concert es va dedicar a una peça de Robert de Visée essent-ne la tiorba –que pertany a la família dels llaüts, tot i ser molt més greu i exhibir un  mànec de grans dimensions– i el seu intèrpret Igor Davidovics, els protagonistes. Dues peces per als dos violagambistes, Anna Casademnut i Marc de la Linde  –una de François Couperin i un sentit tombeau, o peça de comiat, de Monsieur de Sainte Colombe– acabaven d’arrodonir una vetllada que, de ben segur,  repetirà escenari en properes edicions del Femap.