El cap de Govern, Toni Martí, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, es van reunir l’agost de l’any passat per abordar diverses qüestions entre les quals destacava l’interès mutu per donar un nou impuls, i de pes, a l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell.
 

Ho van fer unes setmanes després de què tècnics andorrans, catalans i espanyols es reunissin a Madrid per abordar aquest tema i allò va ser l’inici d’un encreuament de trobades del tot fructíferes que van esdevenir en un conveni de cinc anys entre el Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya signat el gener de l’any passat, pel qual s’estableix una col·laboració en la gestió i la promoció de l’aeroport, així com en la cerca d’operadors, i fa uns dies es va confirmar que ja hi ha una aerolínia interessada en operar-hi: Swiftair. Sí, la mateixa que ho va provar sense èxit fa dos anys, vol tornar a intentar-ho.

 

10.000 operacions en 7 anys / El 4 de juliol de 2010, la Generalitat de Catalunya va reobrir la infraestructura com a aeròdrom privat després de renovar les instal·lacions i la pista. L’aeroport Andorra-la Seu, que havia estat en mans privades, havia tancat les portes el 1984. Actualment, i amb prop de 10.000 operacions realitzades en els darrers set anys, l’aeroport té cinc hangars construïts i disposa d’un servei de restauració i un altre de combustible per a les aeronaus. 

El gener del 2015, l’aeroport va iniciar la seva etapa com a aeroport comercial, un cop completat el procés d’adaptació. Va ser la primera irrupció de Swiftair. L’aerolínia espanyola, de la mà de Viatges Regina, va començar a operar amb vols comercials fletant naus d’Air Europa fent fins a cinc jornades de proves d’aterratges i enlairaments amb un ATR72-500, que tenia capacitat per a 50 persones, com a pas previ abans de que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) validés operar amb regularitat. Però allò tampoc no va quallar gaire, principalment per la inestabilitat climatològica que sobretot hi ha durant l’hivern. Ara tan sols treuen profit a la infraestructura alturgellenca els avions particulars, l’escola de vol i una empresa d’helicòpters, que l’any passat van generar unes 3.500 operacions.
 

L’aeroport lleidatà d’Alguaire és el que ara rep tota la destinació turística per aire, principalment la britànica, a mans de l’operadora Neilson Thomas Cook. L’hivern passat va portar més de 10.000 turistes procedents de Gatwich (Londres), Birmingham i Mànchester i per al pròxim espera arribar als 11.500 amb l’afegit d’Stansted. Una bona xifra, cert, però també té el problema de les condicions climatològiques que ha obligat diverses vegades a desviar l’aterratge. La darrera va ser el febrer passat, quan quatre avions van acabar a Reus perquè a Alguaire hi havia boira.
 

Fets com aquest són els que fan mal a la credibilitat d’aquests vols, però sembla que s’ha trobat un antídot perquè el cel deixi de ser un problema. Es tracta de la implantació de l’instrumental GPS, que permetria aterrar o enlairar-se independentment del clima i que substituiria el sistema que s’aplica en l’actualitat, el visual, que no garanteix res en condicions climatològiques adverses.
 

Sembla que aquest aparell màgic, el GPS –que no té res de nou perquè per exemple a França ja s’utilitza a una trentena d’aeroports–, farà que l’aeroport Andorra-Pirineus recuperi la credibilitat perduda i assenti definitivament els vols comercials. De fet, els tècnics andorrans, catalans i espanyols que es van reunir  a Madrid el juliol de l’any passat ho van fer per debatre el resultat dels informes que s’havien sol·licitat sobre aquest nou sistema que es vol instaurar a la infraestructura aeroportuària de l’Alt Urgell, que va ser del tot positiu. Però totes les parts d’han donat l’estiu de temps per estudiar a fons la viabilitat del nou projecte i al setembre està prevista una nova reunió i si tot va bé, Enaire es posarà mans a l’obra amb els plans de vols.
 

Albert Batalla va comentar la setmana passada que la validació que ha de donar AESA no s’allargarà per més d’un any, però la intenció, tant d’Andorra com de Catalunya, és començar a operar l’hivern vinent.