ESCALDES-ENGORDANY
Un veí de Canillo, heroi a la platja
El jove va rescatar tres persones que s’estaven banyant a Capellans, a la costa de Tarragona
Nil Magrinyà es va convertir sense voler en un heroi anònim el passat dissabte a la platja de Capellans, a Tarragona.
El jove, veí de Canillo i de 29 anys, va anar a les 19.30 hores a la platja amb la seva parella. Magrinyà va explicar que quan estava allà, la seva parella el va advertir que hi havia tres persones que s’estaven ofegant. «Van anar a banyar-se i el corrent els va arrossegar cap a dins», relata el jove a EL PERIÒDIC. Com que era tard, a la platja no quedava cap socorrista o servei d’emergència. Per això, Magrinyà no s’ho va pensar dues vegades i va llençar-se a l’aigua per ajudar els banyistes.
Primer va rescatar un noi, que tindria al voltant de 12 anys, i després una noia. En els dos casos, va anar nedant fins on eren i, un cop allà, els va agafar pel cos i els va portar fins a la costa, on hi havia la seva parella esperant.
Més complicat, però, va ser rescatar el tercer implicat. Aquest home, que era un adult, estava molt endins i la mar l’havia arrossegat fins a la zona propera a les roques. A més, havia empassat molta aigua i no parava de vomitar. «També semblava que estava en un estat de pànic», explica Magrinyà.
Per això, va veure que no podria portar-lo fins a la platja com havia fet amb els altres dos banyistes. Per aquest motiu, va decidir anar fins a la zona on hi havia un penya-segat i, allà, va buscar una roca on poguessin restar els dos fins que arribessin els equips d’emergència. «En condicions normals, podria haver arribat a la platja caminant per les pedres, però arran de la mar, que estava agitada, i que l’home estava marejat, no podia fer-ho», puntualitza l’heroi.
Mentre Magrinyà va saltar a la mar, la seva parella va anar a alertar els serveis d’emergències. Primer va anar-hi una embarcació de Salvament Marítim, però no es va poder apropar fins a on estaven perquè l’aigua estava moguda. Per això, el jove no es va atrevir a desplaçar-se fins al vaixell amb l’altre home en braços. «L’aigua estava molt moguda i no estàvem per entrar, sinó per sortir. A ningú li hauria passat pel cap tornar a entrar al mar», exposa.
Després de minuts d’espera, va arribar una dotació de bombers. Un moment que es va fer etern. «No sé si van ser deu minuts o més, però a mi se’m van fer molt llargs», narra el jove.
Finalment, van arribar els bombers, que van posar una passarel·la, amb unes escales, a través de la qual van poder sortir els dos banyistes. Un cop van arribar a la platja, l’afectat va ser traslladat amb una ambulància a l’hospital. Les altres dues víctimes, van ser ateses a la platja.
Ara, tot plegat ha quedat amb un ensurt que, per a Magrinyà, es tradueix amb quatre esgarrapades a la cama produïdes pel frec amb les roques, en el moment que estava esperant als bombers i amb l’home en braços.
Sense sentiment d’heroi
«No em sento un heroi, vaig fer el que havia de fer», diu humilment Magrinyà, que ha treballat en el servei de prevenció i seguretat de les pistes d’esquí. A més, té familiars que són bombers i ve d’una família d’alpinistes. «El meu pare va participar en l’expedició Catalans a l’Everest el 1982», ressalta orgullós. Així doncs, des de petit, ha anat sempre a la muntanya com a alpinista. Afirma que el primer llibre que va tenir, quan tenia set anys, és un sobre com actuar en cas d’emergència a la muntanya i com prevenir accidents.
Tot i que el medi és diferent, però, Magrinyà porta a la sang ajudar a les persones quan estan en perill. Per aquest motiu, no creu que hagi fet res extraordinari, tot i haver salvat tres vides.
El jove, veí de Canillo i de 29 anys, va anar a les 19.30 hores a la platja amb la seva parella. Magrinyà va explicar que quan estava allà, la seva parella el va advertir que hi havia tres persones que s’estaven ofegant. «Van anar a banyar-se i el corrent els va arrossegar cap a dins», relata el jove a EL PERIÒDIC. Com que era tard, a la platja no quedava cap socorrista o servei d’emergència. Per això, Magrinyà no s’ho va pensar dues vegades i va llençar-se a l’aigua per ajudar els banyistes.
Primer va rescatar un noi, que tindria al voltant de 12 anys, i després una noia. En els dos casos, va anar nedant fins on eren i, un cop allà, els va agafar pel cos i els va portar fins a la costa, on hi havia la seva parella esperant.
Més complicat, però, va ser rescatar el tercer implicat. Aquest home, que era un adult, estava molt endins i la mar l’havia arrossegat fins a la zona propera a les roques. A més, havia empassat molta aigua i no parava de vomitar. «També semblava que estava en un estat de pànic», explica Magrinyà.
Per això, va veure que no podria portar-lo fins a la platja com havia fet amb els altres dos banyistes. Per aquest motiu, va decidir anar fins a la zona on hi havia un penya-segat i, allà, va buscar una roca on poguessin restar els dos fins que arribessin els equips d’emergència. «En condicions normals, podria haver arribat a la platja caminant per les pedres, però arran de la mar, que estava agitada, i que l’home estava marejat, no podia fer-ho», puntualitza l’heroi.
Mentre Magrinyà va saltar a la mar, la seva parella va anar a alertar els serveis d’emergències. Primer va anar-hi una embarcació de Salvament Marítim, però no es va poder apropar fins a on estaven perquè l’aigua estava moguda. Per això, el jove no es va atrevir a desplaçar-se fins al vaixell amb l’altre home en braços. «L’aigua estava molt moguda i no estàvem per entrar, sinó per sortir. A ningú li hauria passat pel cap tornar a entrar al mar», exposa.
Després de minuts d’espera, va arribar una dotació de bombers. Un moment que es va fer etern. «No sé si van ser deu minuts o més, però a mi se’m van fer molt llargs», narra el jove.
Finalment, van arribar els bombers, que van posar una passarel·la, amb unes escales, a través de la qual van poder sortir els dos banyistes. Un cop van arribar a la platja, l’afectat va ser traslladat amb una ambulància a l’hospital. Les altres dues víctimes, van ser ateses a la platja.
Ara, tot plegat ha quedat amb un ensurt que, per a Magrinyà, es tradueix amb quatre esgarrapades a la cama produïdes pel frec amb les roques, en el moment que estava esperant als bombers i amb l’home en braços.
Sense sentiment d’heroi
«No em sento un heroi, vaig fer el que havia de fer», diu humilment Magrinyà, que ha treballat en el servei de prevenció i seguretat de les pistes d’esquí. A més, té familiars que són bombers i ve d’una família d’alpinistes. «El meu pare va participar en l’expedició Catalans a l’Everest el 1982», ressalta orgullós. Així doncs, des de petit, ha anat sempre a la muntanya com a alpinista. Afirma que el primer llibre que va tenir, quan tenia set anys, és un sobre com actuar en cas d’emergència a la muntanya i com prevenir accidents.
Tot i que el medi és diferent, però, Magrinyà porta a la sang ajudar a les persones quan estan en perill. Per aquest motiu, no creu que hagi fet res extraordinari, tot i haver salvat tres vides.