La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat els recursos presentats per les defenses de l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Joan Besolí contra la presó incondicional dictada per la jutge Carmen Lamela, de manera que tots dos seguiran a la presó.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 acusa ambdós de formar una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab amb seu a illes Caiman, la denominació social és International Sports Events (ISE). Tot això a través d'un entramat de societats i comptes principalment al Principat d'Andorra.
En el seu acte de presó, la magistrada va decretar presó per a Rosell i Besolí davant el risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva i després que tots dos prestessin declaració en dependències judicials.
L'expresident del Barça va al·legar en el seu recurs, entre altres coses, que no es pot escapolir perquè és conegut "a nivell planetari".
A això, la Sala contesta que la seva "notorietat" li podria "dificultar el sostreure de l'acció de la justícia a Espanya, però no en altres països on no gaudeixi" d'ella, "sense oblidar que també hi ha moltes persones que no estan interessades per l'esport i desconeixen als que es dediquen a això ".
En tot cas, el tribunal afirma que "la notorietat de l'apel·lant no li impediria poder cercar refugi en països en el que no hi hagi fluida cooperació policial i judicial amb Espanya que dificultarien la seva posada a disposició de la justícia espanyola cas de ser-hi localitzat".
En opinió de la Sala, els fets pels quals s'acusa Rosell i Besolí "tenen aparença de delicte" perquè "es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, doncs justifiquen la seva recepció a la prestació de serveis que no presten i en perjudici d'un tercer, la CBF, que no té per què ser conscient perquè el delicte es produeixi ".
"El perjudici s'aconsegueix a veure com a CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners del que ella va percebre i aquesta diferència es la van apropiar altres sense el seu coneixement. Que la CBF rebés per la venda dels seus drets que va vendre a ISE més del que havia estat rebent fins llavors no vol dir que no fos perjudicada ", explica.
Així mateix, el tribunal apunta que "intentar ocultar la procedència il·lícita d'aquests diners a través d'operacions mercantils aparentment lícites però que no obeïen a una realitat contractual pot qualificar-se com un delicte de blanqueig de capitals".
La Sala està d'acord amb Lamela en què els imputats formaven part d'una organització criminal perquè "el concert de persones per delinquir amb vocació de continuïtat en el temps es posa de manifest en com l'organització s'adapta a les circumstàncies concretes de cada moment per seguir amb el seu designi criminal ".
Sobre Besolí, el tribunal considera que "tenia una funció determinant en l'entramat d'empreses" de la suposada organització criminal: "La seva actuació es revela realment transcendent", explica.