Un castell o un poblat? Aquesta és la gran pregunta que encara envolta les restes arqueològiques del jaciment de la Roureda de la Margineda, situat a Santa Coloma, i que després de les ponències al Tercer Congrés d’Història dels Pirineus encara no s’ha resolt. Des que el 2007 es van iniciar les excavacions van començar a sortir a la llum dues maneres ben diferents de veure i concebre el passat de les restes i aquest dissabte al matí això s’ha tornat a deixar ben palès durant les comunicacions del congrés, segons l’ANA. 
 

Mentre que una branca indica que la restes del jaciment serien les del castell de Sant Vicenç, els altres atorgarien a les restes la categoria de poblat del segle XIII. El primer grup, capitanejat pels historiadors Susana Vela i Albert Villaró, indiquen que els recursos arqueològics trobats durant les excavacions i els recursos documentals apunten de manera directa i ferma que s’està «davant d’un conjunt arquitectònic cabdal pel país i que a més s’ha de centrar de manera directa amb el coprincipat», va especificar Vela. Així ho van explicar durant la seva ponència al congrés titulada El jaciment de la Roureda de la Margineda i la força de Sant Vicenç.  

Per argumentar aquesta postura, el grup d’historiadors considera que un document del 1190 d’Arnau de Castellbò  i el Segon Pariatge d’Andorra, del 1288, donen pistes certes sobre la topografia i la natura de la darrera fase de l’anomenat castell de Sant Vicenç. Una entitat jurisdiccional de llarga tradició, que es documenta per primer cop el 952 i desapareix dos segles i mig més tard. 

Per contra l’arqueòleg José Miguel Gallego, i el grup que l’acompanyen, recalquen que les restes arqueològiques no formarien part d’un castell sinó d’un poblat. Gallego va destacar que cal anteposar el registre arqueològic sobre les fonts documentes perquè el primer emana directament del jaciment i no a partir d’una interpretació subjectiva de qualsevol font documental. Així ho va explicar durant la seva ponència al congrés: El despoblat de la Roureda de la Margineda. Nova proposta interpretativa a partir del registre arqueològic. 
 

«La cronologia extreta de les restes ens indiquen que és un espai que es manté viu fins al segle XIV i no s’abandona el lloc a causa del Segon Pariatge», tal com apunta l’altre grup d’estudi. A més, segons els estudis extrets per Gallego no s’ha trobat cap tanca perimetral ni una gran quantitat d’armament, fets que recalca l’estudi de Susana Vela. Mentre que uns apunten que les restes d’armament es deuen a la possible consideració de fortificació de l’espai, els altres indiquen que es deuria a la possibilitat que el poblat tingués un taller metal·lúrgic.  

Malgrat les posicions ben diferenciades, Susana Vela, va recalcar que «no són irreconciliables» i que a partir d’ara s’ha de dur a terme una rellegida les estructures i de les memòries per poder arribar a un «consens científic». La historiadora també va apuntar que la feina de revisió conjunta dels dos projectes s’ha de fer com més aviat millor perquè s’ha «d’intentar explicar les restes en el seu context històric».