Dues psicòlogues de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell alerten que estan tractant casos d’adolescents addictes dels videojocs, cosa que comporta que deixin de fer la seva vida normal. «Només es parla d’addicció d’uns certs videojocs, que són jocs multi-jugadors, de rol, on-line tipus Minecraft o League of Legends o tot els que juguen ara al Call of Duty», va precisar la psicòloga Sara Garcia a EL PERIÒDIC. L’especialista va relatar que això es deu al fet que aquests jocs es pot jugar on-line contra persones que estan en altres països i, per tant, estar tot el dia connectat. «Estan connectats 24 hores, els videojocs continuen, el món virtual continua, tenen la necessitat d’estar sempre connectats», va assegurar Garcia. 
 

Tot i no tenir dades concretes, la psicòloga va afirmar que tenen pocs casos amb aquestes addiccions, però en canvi sí que n’hi ha d’adolescents que en fan un mal ús o d’una manera abusiva «No tenim dades, però si parlem amb una freqüència mensual tres o quatre casos de possible mal ús o sobre ús, però addicció, comptats», va destacar Garcia,

 

Símptomes de l’ús abusiu / Per la seva part, la psicòloga Bibiana Sans va indicar que els pares han d’estar alerta per veure si els seus fills presenten alguns tipus de símptoma que puguin donar indicis que en fan una utilització abusiva dels videojocs. «Diem que hi ha un mal ús quan comencen haver-hi repercussions, acadèmiques, familiars i socials», va exposar Sans. En aquest context, va dir que això es pot percebre si el jove baixa el seu rendiment escolar, comença a disminuir la comunicació amb la família o bé prefereix quedar-se a casa en lloc de sortir amb amics, fer activitats extraescolars o d’oci.
 

En un principi no hi ha un perfil de jove que acabi sent víctima d’aquesta addicció o mal ús dels videojocs, independetment la seva classe social o condició «Qualsevol jove és susceptible de caure a la voràgine de les noves tecnologies», va especificar Sans. 
 

 Garcia va indicar que hi ha dos tipus de persona que en fan un ús abusiu dels jocs en línia. Per un costat, les situacions menys greus i que fan un ús recreatiu dels videojocs. En aquest cas, potser es passen moltes hores jugant, però no els impedeix fer activitats del dia a dia i, per exemple, si els truca alguna persona, surten a fer un cafè, van al  cine o fan una partida a la cònsola a cases d’altres amics.

En canvi, en els casos més greus són persones que utilitzen els jocs on-line com una eina per refugiar-se. «Es refugia en el joc perquè té una baixa autoestima i poques habilitats socials», va assenyalar Garcia. En aquestes ocasions, a més, el jove es construeix una nova identitat a través d’un avatar, que és amb el que juga en el videojoc. «És una altra persona quan juga i té unes característiques molt diferents del que realment són i, a partir d’aquí, es desenvolupen en l’àmbit social i emocional», va indicar la psicòloga.
 

A més, sovint, en aquests casos, el jove també va acompanyat d’un diagnòstic afegit com poden ser problemes d’aïllament social o, inclús, tenen possibles depressions. 
 

Per això, Sans va destacar que en els casos que hi ha un ús abusiu dels videojocs, encara que no s’arribi a una addicció, això acaba tenint repercussions tant en el jove com en l’àmbit familiar. Per tant, va dir que el tractament l’han de fer front els joves amb l’ajuda dels pares. «S’ha de prendre consciència de les repercussions que té el joc i com està afectant la seva vida, per tal de poder-los donar eines als pares perquè ho puguin regular», va sentenciar Sans. 

Dues psicòlogues avisen que els pares han de limitar la connexió a Internet als seus fills / Les psicòlogues Bibiana Sans i  Sara Garcia, de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, van ressaltar el rol clau que tenen els pares per evitar que els joves s’enganxin els videojocs on-line o Ies xarxes socials. En aquest sentit van indicar que han de saber posar-los límits. Un dels problemes principals és que els nens d’avui en dia estan molt acostumats a utilitzar dispositius tecnològics. Això, fa que en puguin fer un ús abusiu si no es regula la connexió dels menors a aquests productes. De fet, segons Sans un terç dels nens entre sis i nou anys tenen mòbils. En aquest sentit, per ells ja no són noves tecnologies, sinó que són «nadons digitals». En aquest context, Sans, va emfatitzar que els pares han de saber posar límits els seus fills. «És molt important el tema de l’educació: que els pares eduquin, es racionalitzi les hores de connexió, que es fomentin altres activitats, que hi hagi comunicació amb la família», va subratllar Sans.
 

D’una manera similar es va expressar  Garcia. La psicòloga va argumentar que un menor que fa un ús abusiu dels aparells electrònics, no regularà per ell mateix l’addicció sense el suport dels pares. «Si tu deixes el nen, encara que tingui voluntat de canvi, és molt difícil que voluntàriament deixi la tablet o la consola», va remarcar Garcia. És per això, que va defensar que «el rol dels pares és fonamental perquè, finalment, posarà els límits a les hores que pot jugar el nen amb un dispositiu». 

 

El problema, segons Garcia, rau en què els progenitors, sovint, no saben com posar aquests límits. «Sents els comentaris típics com si juguen el mateix que els altres», va dir l’especialista, que hi va afegir que «als pares els hi costa molt veure la regla del que toca i el que no toca». Malgrat això, va dir, els pares han de veure que són ells els que han de regular la connexió dels menors a les xarxes.