SANT JULIÀ DE LÒRIA
Interès per la recerca històrica
Andorra i la Seu acullen la tercera edició del Congrés internacional d’història dels Pirineus
«Els centres d’investigació estan lluny del Pirineu i això fa que sigui car pujar a fer recerca, encara queden moltes coses als arxius per revisar i el desenvolupament historiogràfic se’n veu ressentit, i a més hi ha una manca d’interès històric», argumenta el secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Carles Gascón.
Per difondre i compartir la recerca històrica s’ha organitzat el 3r Congrés internacional d’història dels Pirineus, per intentar superar la manca d’interès i canalitzar tots els esforços individuals amb una trobada que permeti intercanviar notícies i novetats en relació a la història dels Pirineus. L’esdeveniment tindrà lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 16 al 18 de juny, i la conferència inaugural anirà a càrrec de María Jesús Peréx Agorreta, degana de la facultat de Geografia i Història de la UNED. Després, el congrés es desplaçarà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
De moment, hi ha un centenar d’inscrits i 59 comunicacions anunciades, de les quals 14 se centraran en Andorra. El director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet, subratlla que la resposta ha estat «molt més exitosa del que ens pensàvem el primer dia que el vam plantejar», segons ha detallat l’ANA. Gascón també remarca que Andorra és l’únic cas que té un poder estatal autòcton i propi de la carena pirinenca, fet que provoca que tingui un gruix d’estudis molt més elevats que els pobles que formen part del Pirineu.
Jaciments i Guerra Civil
Les comunicacions de temàtica andorrana giraran al voltant de diversos temes, com ara el Jaciment de la Margineda, el Jaciment de la Feixa del Moro, estudis històrics del país o l’estudi que revela la despesa energètica d’una casa andorrana al segles XIX.
Com que la inauguració del congrés es fa a la Seu d’Urgell, també s’han programat deu conferències amb una relació molt estreta amb la població catalana. La Guerra Civil espanyola, la premsa durant la segona república o els resultats de les últimes excavacions fetes a la catedral de la Seu que podrien determinar restes del segles V i VI, en són les més destacades.
El congrés està dividit en cinc grans blocs que es repartiran entre els tres dies de celebració. El primer bloc tractarà la producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya. El segon tindrà com a fil conductor la diversificació social de les comunitats pirinenques. Durant la tarda del 17 de juny, serà el torn d’una ponència centrada en les realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.
Per finalitzar el primer dia de ponències, el tema triat ha estat l’assentament i hàbitat en un medi complex. El 18 de juny el congrés se centrarà en l’expressió artística i cultural als Pirineus.
Per difondre i compartir la recerca històrica s’ha organitzat el 3r Congrés internacional d’història dels Pirineus, per intentar superar la manca d’interès i canalitzar tots els esforços individuals amb una trobada que permeti intercanviar notícies i novetats en relació a la història dels Pirineus. L’esdeveniment tindrà lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 16 al 18 de juny, i la conferència inaugural anirà a càrrec de María Jesús Peréx Agorreta, degana de la facultat de Geografia i Història de la UNED. Després, el congrés es desplaçarà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
De moment, hi ha un centenar d’inscrits i 59 comunicacions anunciades, de les quals 14 se centraran en Andorra. El director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet, subratlla que la resposta ha estat «molt més exitosa del que ens pensàvem el primer dia que el vam plantejar», segons ha detallat l’ANA. Gascón també remarca que Andorra és l’únic cas que té un poder estatal autòcton i propi de la carena pirinenca, fet que provoca que tingui un gruix d’estudis molt més elevats que els pobles que formen part del Pirineu.
Jaciments i Guerra Civil
Les comunicacions de temàtica andorrana giraran al voltant de diversos temes, com ara el Jaciment de la Margineda, el Jaciment de la Feixa del Moro, estudis històrics del país o l’estudi que revela la despesa energètica d’una casa andorrana al segles XIX.
Com que la inauguració del congrés es fa a la Seu d’Urgell, també s’han programat deu conferències amb una relació molt estreta amb la població catalana. La Guerra Civil espanyola, la premsa durant la segona república o els resultats de les últimes excavacions fetes a la catedral de la Seu que podrien determinar restes del segles V i VI, en són les més destacades.
El congrés està dividit en cinc grans blocs que es repartiran entre els tres dies de celebració. El primer bloc tractarà la producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya. El segon tindrà com a fil conductor la diversificació social de les comunitats pirinenques. Durant la tarda del 17 de juny, serà el torn d’una ponència centrada en les realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.
Per finalitzar el primer dia de ponències, el tema triat ha estat l’assentament i hàbitat en un medi complex. El 18 de juny el congrés se centrarà en l’expressió artística i cultural als Pirineus.